Loca de bec curt Rev. 20/11/2023 (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola. En hivern migra cap al sud, fins als Països Baixos i Gran Bretanya.
Noms a Espanya Ánsar piquicorto (castellà) - Antzara mokolaber (basc) - Ganso bicocurot (gallec).
En les últimes dècades han augmentat les poblacions; en els llocs favorables, amb menjar regular i llocs per a reposar, pugen a desenes de miliars. Són espectaculars els vols al capvespre vers els llocs de descans, a menys que estiguin menjant tota la nit sota la llum de la lluna. De dia s'alimenten en ramades compactes sobre els camps i a voltes són molt difícils de localitzar. En general són cautes i difícils d'aproximar.
Trets VEU; com la del camperol però menys profunda, un ahng-unk resonant i un wink-wink més agut. NIU:Niu entapissat de plomissol en el sol a la tundra i vessants rocoses exposades; 4-6 ous; 1 niuada; juny-juliol. ALIMENT: Les grans ramades mengen herba, restes de cereals, parts aèries de remolatxa sucrera, pastanagues i patates. Longitud: 64-76 cm. Envergadura: 1.37--1.61 m. Pes: 2.3-2,7 kg. Vida social: Grans Ramades. Longevitat: 10--20 anys. Estatus: Segur.
Distribució Cria a Groenlàndia, Islàndia i Spitzbergen. Es trasllada a la Gran Bretanya i Països Baixos a l'hivern, reposant en grans llacs, estuaris i illes baixes enfront de la costa, menja en aiguamolls, pastures i zones llaurades, prop de la costa. Molt rar en la península Ibèrica.
Espècies similars Oca pradenca, (Anser fabalis) Oca vulgar, (Anser anser)miniatura|Veu de l'Oca de bec curt
Referències
Ediciones Omega 2002: Guía de campo de las aves de España y Europa, pàg. 63, text de R. Hume. ().
bec curt