Brooklyn Nets és un équip de bàsquet, franquícia de l'National Basketball Association (NBA) amb seu al barri de Brooklyn a la ciutat de Nova York. Participa en la Divisió Atlàntica de la Conferència Est de l'NBA.
El club disputà l'American Basketball Association entre 1967 i 1976. L'equip va ser fundat el 1967 amb el nom de New Jersey Americans i va començar jugant a l'ABA. El 1968 la franquícia va canviar el nom a New York Nets. Amb aquest nom va ingressar a l'NBA el 1976, nou anys després de la fundació. Actualment juguen a la Divisió Atlàntica de la Conferència Est i disputen els seus partits com a locals al Barclays Center com els Brooklyn Nets de la Lliga Nacional de Bàsquet (NBA). Al llarg de la seva història, els Nets han guanyat campionats de l'ABA, dos de conferència i cinc de divisió (un d'ells en l'ABA). Els seus èxits més recents daten del 2002 i 2003, on van guanyar dues vegades la final de l'NBA. El 2004 la franquícia es va vendre a Bruce Ratner, que ha anunciat plans per traslladar-se a Brooklyn, Nova York.
Història de la franquícia New Jersey Americans 1967-1968 New York Nets 1968-1977 New Jersey Nets 1977-2012 Brooklyn Nets 2012-actualitat
1967-1976 - Els anys ABA La franquícia es va establir el 1967 com a part de l'ABA, amb el magnat empresari camioner Arthur Brown com a propietari. Brown havia pensat batejar l'equip com New York Freighters, jugant al costat est de Manhattan, però la pressió exercida pels New York Knicks va forçar l'equip a mudar-se a Teaneck a l'estat veí de Nova Jersey, i prendre el nom de New Jersey Americans. No seria l'última vegada que els Knicks afectarien directament el futur de la franquícia.
Els Americans van tenir una bona primera temporada, empatant amb els Kentucky Colonels per l'últim lloc en els playoffs de la Divisió Est. No obstant això el pavelló era ocupat, el que va obligar els Americans a buscar un pavelló de reemplaçament d'últim minut. Van trobar un lloc a Commack a l'estat de Nova York, el Long Island Arena. Quan els Americans i els Colonels van arribar per al partit, es van trobar que a la pista de joc li faltaven moltes taules i cargols. Per això, el comissionat de la lliga George Mikan va postergar el joc. miniatura|Els New York Nets van jugar en el Nassau Coliseum de Long Island des del 1971 fins al 1977. Per a la segona temporada l'equip va romandre a Long Island, amb el nom de New York Nets. L'equip va ser rebatejat com a Nets perquè el nom d'aquest estigués en concordança amb els altres dos equips esportius professionals de Nova York que aleshores jugaven a Long Island, l'equip de la MLB New York Mets, i l'equip de futbol americà New York Jets.
L'equip va acabar últim en la primera temporada a Nova York. Brown va vendre l'equip a Roy Boe, empresari tèxtil, després d'aquesta temporada. Boe se'n va fer càrrec de seguida durant el final de la temporada de 1969. Després de fallar en l'intent de contractar el jugador de la Universitat de Califòrnia, Lew Alcindor, que va ser elegit en el draft i després contractat per l'equip de l'NBA Milwaukee Bucks. L'Island Garden a West Hempstead va ser la seva nova casa i els Nets van finalitzar tercers i van reeixir la primera ronda dels playoffs a la temporada 1969-70. Un any després l'equip va adquirir a Rick Barry dels Washington Capitols.
Després de dos anys l'equip va tornar a mudar-se, aquesta vegada cap al nou Nassau Veterans Memorial Coliseum a Uniondale per a la temporada 1971-1972.
El 1972, dos anys després de la contractació de Barry, els Nets van arribar a les finals de l'ABA. No obstant això, no van perdre amb els Indiana Pacers i van perdre la sèrie per 4-2. Barry se'n va anar passada aquesta postemporada, després de la qual els Nets van enfrontar una etapa de reordenació. La temporada 1972-73 va ser decebedora, ja que els Nets només van guanyar trenta partits.
A la temporada 1973-74 els Nets finalment van reeixir ajuntar totes les peces. Encara que la clau va arribar a la fi de l'any 1973 quan els Nets van contractar Julius Erving dels Virginia Squires. Amb Erving, conegut com a «Dr J», els Nets van fer un equip competitiu, i van acabar la temporada amb un rècord de 55 victòries. Erving va ser elegit Jugador Més Valuós de l'ABA, i l'equip va tenir un excel·lent joc en els playoffs i guanyar un primer títol, després de derrotar els Utah Stars a les finals de l'ABA de 1974.
L'èxit va continuar en la temporada següent amb el rècord que encara es manté en la franquícia de 58 partits guanyats en una temporada regular. No obstant això, la sort no els va acompanyar en els playoffs i van ser eliminats per quatre partits a un pels Saint Louis Spirits a la primera ronda de 1975.
Els Nets van continuar guanyant en la temporada 1975-76, l'última en la història de l'ABA, amb Erving liderant-los a un rècord de 55 victòries en la temporada regular, Dr J va ser novament elegit MVP. Van derrotar els Denver Nuggets en sis partits en una sèrie molt exigent, i van guanyar l'últim campionat ABA de la història d'aquesta lliga i llur segon campionat en tes anys.
1976-1980 - Cap a l'NBA i Nova Jersey miniatura|De 1977 a 1981 van tornar a Nova Jersey i el Louis Brown Athletic Center de la Universitat Rutgers va ser la seva llar. Durant l'estiu de 1976, l'ABA i l'NBA es van fusionar. Com a part de l'acord, quatre franquícies de l'ABA: Nets, Denver Nuggets, Indiana Pacers i San Antonio Spurs van integrar-se a l'NBA. Els Nets i els Nuggets havien demanat l'adhesió a l'NBA el 1975. Abans de la primera temporada NBA, van canviar amb els Kansas City Kings dues seleccions en el draft pel base Nate Archibald. Els Nets semblaven preparats per continuar guanyant com havien fet a l'ABA.
No obstant això, es van emportar una desagradable sorpresa quan els New York Knicks els van obligar a pagar-los 4.800.000 de dòlars per «envair» el seu territori de l'NBA. Sumat això als tres milions de dòlars que l'equip havia hagut de pagar per afiliar-se a l'NBA, Boe, per la manca de diners, no va poder complir amb els diners que li havia promès a Ervin, i com aquest es va negar a jugar per als Nets sota aquestes condicions, no va tenir més remei que vendre'l als Philadelphia 76ers per tres milions de dòlars. Sense Erving l'equip va donar la temporada com una causa perduda. Van perdre tota esperança quan Archibald va patir una lesió al peu al gener. L'equip va acabar amb el pitjor rècord de la lliga, 22-60.
Abans de l'inici de la temporada 1977-78, Boe va mudar la franquícia novament a Nova Jersey, i l'equip va passar a anomenar-se com se'l coneix ara, New Jersey Nets. Mentre esperaven que completin un nou pavelló en el Meadowlands Sports Complex, van jugar quatre temporades al Louis Brown Athletic Center al campus de la Universitat Rutgers, conegut en aquest temps com Rutgers Athletic Center. El 1978, Boe va vendre la franquícia a un grup de set empresaris locals (liderats per Joe Taub i Alan Cohen) conegut com els Secaucus Seven. Els primers quatre anys a Nova Jersey van ser per oblidar, ja que van patir quatre anys de derrotes sense arribar fins i tot als playoffs.
Anys 80 miniatura|Continental Airlines Arena, pavelló de l'equip des del 1981. L'equip es va mudar al Brendan Byrne Arena (actualment conegut com a Continental Airlines Arena) el 1981 i va experimentar un modest èxit durant quatre bones campanyes. A la temporada 1982-83, sota el comandament de Larry Brown, els Nets vivien llur millor temporada des que van arribar a l'NBA. Brown noegensmenys va acceptar el càrrec d'entrenador de la Universitat de Kansas durant l'últim mes de la temporada i es va desentendre de l'equip. No es van recuperar del canvi d'entrenador i van perdre en la primera ronda dels playoffs.
A la temporada 1983-84, van armar el que van pensar era el millor equip des del seu inici en la lliga. Liderats per Darryl Dawkins, Buck Williams, Otis Birdsong, i Michael Ray Richardson, l'equip va guanyar una primera sèrie en un playoff de l'NBA, i van derrotar el campió, els Philadelphia 76ers a la primera ronda de 1984, previ a caure en sis jocs davant els Milwaukee Bucks en les semifinals de la Conferència Est.
L'equip va sofrir una plaga de lesions durant la temporada 1984-1985, però va aconseguir 42 victòries abans de ser eliminats dels playoffs pels Detroit Pistons. Els Nets no es van classificar per als playoffs durant les set següents temporades (entre 1984 i 1992) i no tindrien un rècord positiu en vuit anys.
Anys 90 miniatura|Samarreta dels Nets amb el dorsal 3 de Drazen Petrovic. En els primerencs anys 1990 els Nets van començar a tenir millor resultats novament per l'impuls d'un grup de joves, entre qui es destaquen els elegits en el draft, Derrick Coleman i Kenny Anderson i Drazen Petrovic, provinents d'un canvi amb els Portland Trail Blazers. Tot i tenir un rècord negatiu durant la temporada 1991-92, els Nets es van classificar per als playoffs, perdent amb els Cleveland Cavaliers a la primera ronda, tres jocs a un. L'equip va millorar significativament en la temporada 1992-1993, liderat pel trio format per Coleman, Petrovic i Anderson i el nou entrenador Chuck Daly. En acabar-se la temporada es van lesionar Anderson i Petrovic, per la qual cosa va patir una ratxa negativa d'una victòria en deu partits. L'equip va acabar amb un rècord de 43-39, en la sisena posició de la Conferència Est, i es van tornar a enfrontar als Cavaliers en la primera ronda. Amb Anderson recuperat d'una fractura de mà i Petrovic jugant amb una lesió al genoll, els Nets van perdre en el cinquè joc d'una renyida sèrie. L'optimisme de l'equip va ser destruïda el 7 de juny, quan Petrovic va patir un accident automobilístic a Alemanya en el qual va morir amb només 28 anys. Tot i la devastadora pèrdua de Petrovic, l'equip va guanyar 45 partits durant la temporada 1993-94, i va perdre en la primera ronda dels playoffs de 1994 enfront dels New York Knicks. Daly va renunciar al seu càrrec al final de la temporada i va ser reemplaçat per Butch Beard. La següent temporada no comptaria amb Coleman en els Nets, ja que va ser traspassat als Philadelphia 76ers en una operació que va portar Shawn Bradley, entre d'altres.
L'equip va tenir una difícil segona meitat de dècada. Durant aquest període un dels problemes de l'NBA era el de tenir cura de la imatge dels seus esportistes, i combatre l'estereotip de jugador egoista i immadur. Un dels millors exemples d'aquest problema eren els Nets. El 1995, Coleman va aparèixer a la portada de Sports Illustrated com a exemple significatiu d'aquest problema. Anderson, Benoit Benjamin, Dwayne Schintzius i Chris Morris eren altres possibles candidats per a aparèixer a la portada de la revista. En les temporades 1994-1995 i 1995-1996 els Nets van acabar amb idèntics rècords de 30-52. En un esforç per reconstruir l'equip, Kenny Anderson va ser traspassat amb Gerald Glass als Charlotte Hornets a canvi de Kendall Gill i Khalid Reeves. Kerry Kittles va ser seleccionat en el draft de 1996 i Sam Cassell va arribar a mitjan temporada. A més, John Calipari es va fer càrrec de l'equip a la temporada 1996-97. Les coses no van funcionar bé i es va acabar amb un balanç de 26-56. El juny de 1997 van adquirir Keith Van Horn, Lucious Harris, entre d'altres, per Tim Thomas. L'únic jugador de principi dels anys 90 que va quedar en l'equip va ser Jayson Williams.