Orient és un llogaret del terme municipal de Bunyola, situat a la serra de Tramuntana (Mallorca). Ubicat a uns 480–500 m d'altitud, ocupa un petit nucli de traçat medieval emmarcat dins una vall tancada entre crestes calcàries. Té una població molt reduïda i destaca per la conservació de l'arquitectura tradicional.
Protecció patrimonial El 2010 el nucli d'Orient fou declarat Bé d'interès cultural – Conjunt històric, amb un perímetre protegit d'aproximadament 4,14 hectàrees que inclou els carrers principals, la plaça de l'Església i les cases històriques del centre.
El 2022 es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Conjunt històric d'Orient, que regula intervencions, materials, cobertes i protecció de façanes.
El document patrimonial assenyala que la major part de les cases són avui segones residències, sovint propietat d'estrangers, i que el nucli conserva amb poca alteració el caràcter rural muntanyenc tradicional.
Etimologia Pel que fa a l'etimologia, la Gran Enciclopèdia de Mallorca recull que el nom Orient es documenta per primer cop el 1233 en la forma Aurient, i que es tracta probablement d'un mot mossàrab derivat de oriri (del llatí origo-inis, 'sortir els astres', 'ser oriünd') o bé d'aurius ('daurat').
Paral·lelament, Joan Coromines presenta una anàlisi filològica més detallada que descarta connexions amb arrels paleo-hispàniques com urium i defensa que la forma Orient només és explicable si procedeix d'un mot amb el formant AURE- al davant, fet que n'explicaria l'evolució fonètica. Aquest estudi compara el topònim amb paral·lels com Concha Àurea, Bassa Àurea o Silva Àurea, vinculats al color daurat o rogenc del paisatge forestal, i també amb noms romans com Orius o Oriosus.
Geografia miniatura|esquerra|Vall d'OrientOrient se situa en una vall interior, envoltat de tres alineacions muntanyoses:
Vessant nord-occidental: serra d'Alfàbia (1.067 m), puig de la Rateta (1.064 m), puig de l'Ofre (1.091 m), puig de na Franquesa (1.067 m) i Coll dels Gats (996 m). Vessant central: mola de Lluc (628 m), el Castellot (639 m), Talaia de cals Reis (769 m), puig de can Llenderina (777 m), Penyal dels Corbs (663 m). Vessant nord-oriental: mola de Son Montserrat (646 m), puig de sa Cova des Carboners (843 m), puig de la Font Fresca (836 m), puig d'Amós (817 m).
El punt més baix de la vall és el torrent del Freu, a uns 290 m, que genera el conegut Salt del Freu, una cascada popular entre excursionistes.
El clima és humit i fresc (15–16 °C de mitjana anual) amb precipitacions elevades (900–1.100 mm) i gelades d'hivern freqüents. Geològicament, separa la segona i tercera zona plegada de la serra, amb calcàries juràssiques al relleu superior.
Hidrografia i vegetació La vall és drenada pels torrents de Coanegra/del Freu, Solleric i Almadrà, que convergeixen cap al torrent de Muro. Hi predominen els alzinars, amb masses notables a Coma-sema i Son Palau, i pinar barrejat als vessants. A les zones altes apareix garriga de muntanya amb presència d'endemismes.
A la dècada dels cinquanta, la companyia GESA va projectar un pla hidroelèctric a la serra de Tramuntana que incloïa la construcció de diversos embassaments, entre els quals un de gran capacitat a la vall d'Orient. Aquest pantà hauria arribat a tenir prop de 950 hectàrees i un volum d'aigua anual de 3,8 hectòmetres cúbics, sent el més ambiciós del conjunt.
Les prospeccions geològiques demostraren, però, que el terreny presentava pèrdues d'aigua importants, fet que en va motivar la cancel·lació inicial. Amb el temps també es descartaren els altres projectes, i només es van construir els embassaments de Cúber i Gorg Blau, inaugurats el 1972 i orientats finalment a garantir el subministrament d'aigua potable, més que no pas a la generació d'energia hidroelèctrica.
Història L'entorn d'Orient compta amb diversos jaciments talaiòtics i restes arqueològiques, com el talaiot de Coma-sema i restes disperses al vell nucli. També s'han trobat materials romans (tègules i monedes) a Son Vidal.
Abans de la Conquesta, el territori pertanyia al juz de Musuh-Bunyula . S'han localitzat sistemes hidràulics i qanats medievals, especialment a la zona de cals Reis.
El Llibre del Repartiment registra donacions de terres a Nunó Sanç (1232). El 1323, Sanç I atorgà la Cavalleria d'Orient a Assalit de Galiana, també alcaid del castell d'Alaró que reté la fortalesa a Pere el Cerimoniós durant el conflicte de la reintegració de la Corona de Mallorca a la d'Aragó. El llinatge passà després als Verí i Togores, documentat fins al .
Durant la Revolta Forana (1450–1453), Coma-sema fou incendiada com a represàlia; en les Germanies (1521–1523) tornà a servir de refugi als mascarats.
El 1796 el bisbe Bernat Nadal convertí l'oratori en vicaria in capite. Depengué de Bunyola fins al 1974, quan passà a ser parròquia. El 1846 comptava amb 50 cases i producció d'oli, blat i fruita. El significà davallada demogràfica i posterior revifada per compra de finques i turisme. El 1981 la possessió Son Bernadàs Vell es convertí en l'hotel L'Hermitage.
Patrimoni Patrimoni civil i arquitectura tradicional El nucli presenta arquitectura de pedra, carrers estrets i horts vinculats a les cases:
Coma-sema, Son Palau, Son Terrassa, cals Reis Can Rotger, Cal Bisbe Pasqual, Ca na Solera, Ses Ausines, Ca na Pulida, Sa Talaia Casa del Mestre, Escola d'Orient, Rectoria, s'Hort de Son Palau Rentadors públics i font.
Patrimoni religiós L'església de Sant Jordi (documentada el 1346) presenta nau única amb volta de canó i retaules barrocs i manieristes del . El cementiri parroquial s'ubica al costat del temple (1814; ampliació 1880). A Son Bernadàs Vell hi ha una capella romana d'Orient (1966).
Personatges vinculats Bernat Nadal i Crespí, bisbe Josep Coll Bardolet, pintor Hans Otto Poppelreuter, pintor Bernat Batle i Amengual, prevere i escriptor
Referències
Enllaços externs
– Ajuntament de Bunyola
Categoria:Llogarets de Mallorca Categoria:Geografia de Bunyola Categoria:Monuments històrics de Mallorca