miniatura|Escut miniatura|Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803. Era el territori de govern temporal dels bisbes que d'altra banda tenien poder espiritual sobre la Diòcesi d'Hildesheim, i per això tenien funcions seculars i religioses com príncep-bisbes i bisbes. La capital i seu del bisbat era Hildesheim.
Història Després que el Ducat de Saxònia hagués estat conquerit pel Regne Franc, l'emperador Carlemany va fundar el 800 una diòcesi missionera a la seva cort d'Ostflia a Elze (Aula Caesaris), a uns 19 km a l'oest d'Hildesheim. El seu fill Lluís I el Pietós establia el bisbat a Hildesheim el 815, dedicat a la Verge Maria. miniatura|esquerra|Millennium Rose
Segons la llegenda difosa pels Germans Grimm, el rei estava caçant al bosc d'Elze a l'hivern, quan es va adonar que havia perdut el seu penjoll amb la relíquia de la Verge Maria. Va enviar els seus assistents que finalment descobriren un arbust de roses florides amb la relíquia a les seves branques, de les quals no va deixar que fos treta. Lluís va fer construir per les roses una capella que després fou la catedral de Santa Maria d'Hildesheim. Un roser silvestre (rosa canina) encara creix a l'absis de la catedral, i fou anomenada Rosa del Mil·lenni (Tausendjähriger Rosenstock).
El seu fill Lluís el Germànic va nomenar el famós ex arquebisbe de Reims, Ebbo, com a bisbe d'Hildesheim, entre 845 i 847. El successor d'Ebbo, Altfrid, començava la construcció de la catedral, els fonaments de la qual no s'han modificat des de llavors. Durant el regnat de la Dinastia Otoniana saxona, Hildesheim, juntament amb els bisbats veïns d'Halberstadt i Magdeburg, es convertia en el territori eclesiàstic central de l'Sacre Imperi Romanogermànic. El bisbe Bernward (993-1022) i el seu successor Gotthard (1022-1038) afegiren molt de la tradició arquitectònica i cultural del modern Patrimoni de la Humanitat.
Al Reichstag a Magúncia el 15 d'agost de 1235 el bisbe Conrad II va aconseguir el reconeixement oficial d'Hildesheim com a principat-bisbat (Hochstift) de l'Emperador Frederic II de Hohenstaufen. Com a conseqüència negativa d'aquest fet, Hildesheim va començar a interferir amb el veí ducat de la Casa de Welf de Brunsvic-Lüneburg, el que va culminar en un conflicte obert (conegut con Conflicte de la Diòcesi d'Hildesheim) amb el bel·licós duc Enric el Jove de Brunsvic-Wolfenbüttel que va conduir a una pèrdua significativa de territoris per part del bisbat.
Al , la majoria de la diòcesi així com la majoria del principat-bisbat d'Hildesheim es van fer protestants. Però el Bisbe va aconseguir no solament retenir la seva independència en relació als estats protestants veïns de Brunsvic-Lüneburg sinó també recuperar grans part de les terres perdudes, principalment perquè els seus bisbes eren membres de la poderosa Casa de Wittelsbach entre 1573 i 1761 destacant el príncep elector Climent August de Baviera (governava des de 1723), que també era príncep-arquebisbe i elector de Colònia, de Münster, d'Osnabrück i de Paderborn així com Gran Mestre de l'Orde Teutònic.
Durant la Mediatització de 1803, Hildesheim va perdre la seva sobirania i el territori fou integrat a Prússia que el va perdre aviat passant al Regne de Westfàlia. El Congrés de Viena de 1815 donava el territori al Regne de Hannover. miniatura|Episcopatus Hildesiensis, editat per Joan Blaeu, 1645
Subdivisions (Ämter) Aerzen Grohnde (Emmerthal) Coppenbrügge Erichsburg (Dassel) Hallerburg (Nordstemmen) Koldingen (Pattensen) Lauenstein (Salzhemmendorf) Lindau Liebenburg Lutter am Barenberge Marienburg (Hildesheim) Peine Poppenburg (Nordstemmen) Schladen Steinbrück (Söhlde) Steuerwald (Hildesheim) Vienenburg Westerhof (Kalefeld) Wiedelah (Vienenburg) Winzenburg Wohldenberg (Holle) Wohlenstein (Seesen)
Llista de bisbes NomDes deFins a80px|EscutGunthar815834Rembert834835 Ebbo 835847Altfrid84787480px|AltfridLudolf874874Marquard874880Wigbert880908Waldbert908919 Sehard 919928 Diethard 928954 Otwin 954984 Osdag 985989 Gerdag 990992Bernward993102280px|BernwardGodehard1022103880px|GodehardDithmar10381044Azelí 10441054Heziló10541079Udo de Gleichen-Rheinhausen10791114Bruning (canònicament irregular)11151119Berthold I d'Alvensleben11191130Bernhard I1130115380px|Bernhard IBruno11531161Herrmann de Wennerde11621170Adelog de Dorstadt1171119080px|Adelog de DorstadtBerno11901194Conrad I de Querfurt11941198Heribert de Dahlem11991216Siegfried I de Lichtenberg12161221Conrad II de Riesenberg12211246Heinrich de Wernigerode12471257Johann de Brakel12571260Otó I de Brunsvic-Lüneburg12601279 80px|Otó ISigfrid II de Querfurt12791310 Heinrich II de Woldenberg13101318 Otó II de Woldenberg13181331 Enric III de Brunsvic-Lüneburg13311363 80px|Enric III de Brunsvic-LüneburgEric I de Schauenburg13321349 Johann II Schadland13631365 Gerhard de Berg (Bisbe de Verden 1363–1365)13651398 80px|Gerhard de BergJohn III d'Hoya13981424 Magnus de Saxònia-Lauenburg14241452 80px|Magnus de Saxònia-LauenburgBernhard III14521458 Ernst I de Schauenburg14581471 Henning de Haus14711481 Berthold II de Landsberg14811502 80px|Berthold II de LandsbergEric II de Saxònia-Lauenburg15031504Joan IV de Saxònia-Lauenburg15041527Balthasar Merklin15271531 Otó III de Schauenburg15311537 Valentin de Teutleben15371551 Frederic de Denmark (també bisbe de Schleswig)15511556 Burkhard d'Oberg15571573 80px|Burkhard d'ObergErnest II de Bavaria1573161280px|Ernest II de BavariaFerran de Baviera16121650 80px|Ferran de BavieraMaximilià Enric de Baviera16501688 80px|Maximilià Enric de BavieraJobst Edmund de Brabeck16881702 80px|Jobst Edmund de BrabeckJosep Climent de Baviera17021723 80px|Josep Climent de BavieraCliment August I de Baviera17231761 80px|Climent August I de BavieraSeu vacant17611763 Frederic Guillem de Westfàlia17631789 80px|Frederic Guillem de WestfàliaFranz Egon de Fürstenber17891825 80px|Franz Egon de FürstenberKarl de Gruben, (Regent)18251829 Gotthard Joseph Osthaus18291835 80px|Gotthard Joseph OsthausFranz Ferdinand Friedrich Fritz1836184080px|Franz Ferdinand Friedrich Fritz Jakob Joseph Wandt18421849 80px|Jakob Joseph WandtEduard Jakob Wedekin1850187080px|Eduard Jakob WedekinDaniel Wilhelm Sommerwerck1871190580px|Daniel Wilhelm SommerwerckAdolf Bertram1906191480px|Adolf BertramJosef Ernst19151928Nikolaus Bares1929193480px|Nikolaus BaresJoseph Godehard Machens1934195680px|Joseph Godehard MachensHeinrich Maria Janssen1957198380px|Heinrich Maria JanssenJosef Homeyer1983200480px|Josef HomeyerSeu vacant20042006Norbert Trelle2006 80px|Norbert Trelle
Prínceps-bisbes de la casa Wittelsbach Ernest (1573-1612) Ferran (1612-1650) Maximilià Enric (1650-1688) Josep Climent (1688-1723) Climent August (1723-1761)
Enllaços externs
Lloc Oficial Mapa de Baixa Saxònia el 1789
Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Geografia històrica de la Baixa Saxònia