Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la dinastia samànida (AD 875–999). Els tadjics van quedar sota domini rus pels volts del 1860. La revolta basmatxi que va esclatar arran de la Revolució Russa de 1917, va ser reprimida durant els primers anys 1920 i el Tadjikistan es va convertir una república socialista soviètica autònoma (la República Socialista Soviètica Autònoma del Tadjikistan), dins de l'Uzbekistan el 1924. El 1929, Tadjikistan va esdevenir una de les repúbliques components de la Unió Soviètica -la República Socialista Soviètica del Tadjikistan- i es mantindria amb aquest estatus fins al 1991.
Tadjikistan aconseguí la seva independència el 1991, i ha experimentat tres canvis de govern i una guerra civil des de llavors. Es va signar un acord de pau entre faccions rivals el 1997.
Període preislàmic (600aC – 651 AD) Tadjikistan formava part del Complex arqueològic Bactria-Margiana en l'edat del bronze, candidat a ser considerat part de la cultura protoindoiraniana o protoiraniana. Tadjikistan formava part de la regió d'Escítia en Antiguitat Clàssica.
La majoria del modern Tadjikstan modern havia format part dels antics regnes de Kamboja i Parama Kamboja, dels quals es troben referències als antics textos èpics indis, com el Mahabharata. Les proves lingüístiques, combinades amb les proves literàries i de les inscripcions antigues, han portat molts indologistes eminents a concloure que l'antic regne de Kamboja pertanyia originalment a l'Índia.
El Nirukta d'Achariya YāskaNirukta II.2. (segle VII aC) certifica que el verb Śavati, en el sentit d'"anar" només era usat pels kamboja. S'ha pogut demostrar que el dialectes Ghalcha moderns, Valkhi, Shigali, Sriqoli, Jebaka (també anomenat Sanglichi o Ishkashim), Munjani, Yidga i Yagnobi, principalment parlats als països pamirs i països de la capçalera de l'Oxus, encara usen termes derivats de l'antic kamboja Śavati en el sentit d'"anar".Linguistic Survey of India, Vol X, pp 456ff, 468, 473, 474, 476, 500, 511, 524 etc.; Journal of Royal Asiatic Society of Asia, 1911, pp 801-802, Sir Griersen; India as Known to Panini, 1968, p 49, Dr V. S. Aggarwala; Geographical Data in the Early Puranas, A Critical Study, 1972, p 164, Dr M. R. Singh; Bharata Bhumi aur uske Nivasi, Samvat 1987, pp 297-305, Dr J. C. Vidyalankar; Geographical and Economical Studies in the Mahabharata, Upayana Parva, p 37, Dr Motichandra; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, pp 127-28, 167, 218, Dr J. L. Kamboj; Sindhant Kaumudi Arthaprakashaka, 1966, pp 20-22, Acharya R. R. Pande. El dialecte yagnobi parlat a la província de Yagnobi al voltant de la capçalera de la vall de Zeravshan a Sogdiana, també encara conté una relíquia "u" procedent del kamboja antic Śavati en el sentit d'"anar".Proceedings and Transactions of the ... All-India Oriental Conference, 1930, p 118; Indian Culture, 1934, p 193, Indian Research Institute; Linguistic Survey of India, Vol X, pp 455-56, Dr G. A. Grierson; cf: History and Archeology of India's Contacts with Other Countries from the..., 1976, p 152, Dr Shashi P. Asthana - Social Science; Geographical and Economic Studies in the Mahābhārata: Upāyana Parva, 1945, p 39, Dr Moti Chandra - India; Prācīna Kamboja, jana aura janapada =: Ancient Kamboja, people and country, 1981, p 128, Dr Jiyālāla Kāmboja, Dr Satyavrat Śāstrī - Kamboja (Pakistan).
Posteriorment Sir G. Grierson afirmà que la parla de Badakhxan era un dialecte ghalcha durant aproximadament tres segles fa, fins que fou substituït per una forma de persa.Linguistic Survey of India, X, p. 456, Sir G Grierson; Proceedings and Transactions of the All-India Oriental Conference, 1930, pp 107-108.
Així, l'antic regne kamboja, probablement incloïa el Badakhxan, Pamir i territoris del nord incloent-hi la província de Yagnobi en el doab de l'Oxus i Jaxartes.Dr J. C. Vidyalankara, Proceedings and Transactions of 6th A.I.O. Conference, 1930, p 118; cf: Linguistic Survey of India, Vol X, pp 455-56, Dr G. A. Grierson.
A l'est estava limitat aproximadament per Yarkand i/o Kaixgar, a l'oest per Bahlika (Uttaramadra), al nord-oest per Sogdiana, al nord per Uttarakuru, al sud-est per Darada, i al sud per Gandhara. Nombrosos indologistes ubiquen el territori original de Kamboja al Pamir i Badakhxan i el Parama Kamboja més cap al nord, als territoris trans-pamirians que comprenen la vall de Zeravshan, nord amunt de parts de Sogdhiana/Fargana—; a la Sakadvipa o Escítia dels escriptors clàssics.. Vegeu: The Deeds of Harsha: Being a Cultural Study of Bāṇa's Harshacharita, 1969, p 199, Dr Vasudeva Sharana Agrawala; Proceedings and Transactions of the All-India Oriental Conference, 1930, p 118, Dr J. C. Vidyalankara; Prācīna Kamboja, jana aura janapada =: Ancient Kamboja, people and country, 1981, Dr Jiyālāla Kāmboja, Dr Satyavrat Śāstrī - Kamboja (Pakistan). Així, en l'època pre-budista (segles VII/VI aC), les parts del modern Tadjikistan incloïen territoris que arribaven fins a la vall de Zeravshan a Sogdiana formaven part de l'antic regne de Kamboja i del regne de Parama-Kamboja quan era governat pels kambojes iranians fins que va passar a formar de l'Imperi Aquemènida
Sogdiana, Bactriana, Merv i Coràsmia eren les quatre divisions principals de l'Antiga l'Àsia central habitades pels avantpassats dels actuals tadjiks. Els tadjiks ara només es troben a la Bactriana històrica i a Sogdiana. Merv està habitat pels turcmans i Coràsmia per karakalpaks, uzbeks i kazakhs.
Sogdiana es va formar amb les valls dels rius de Zeravshan i Kashka-darya. Actualment, una de les poblacions que sobreviuen de Sogdiana que parlen un dialecte de la llengua sogdiana són el yaghnobis i xughnan. Bactriana estava situada al nord de l'Afganistan (actual Turkestan Afganès) entre la serralada dels rius Hindu Kush i l'Amudarià (Oxus) i algunes àrees del sud de l'actual Tadjikistan. Durant períodes diferents, Bactriana fou un centre de diversos Regnes o Imperis, i és probablement on s'originà el zoroastrisme. El "llibre sagrat d'Avesta"—;el llibre sagrat del zoroastrisme- va ser escrit en el dialecte de l'antic bactrià; també es pensa que Zoroastre nasqué amb tota probabilitat a Bactriana.
Període aquemènida (550aC-329aC)
miniatura|Imperi Aquemènida en la seva màxima extensió Durant el període aquemènida, Sogdiana i Bàctria formaren part de l'Imperi persa. Sogdians i bactrians ocuparen posicions importants en l'administració i en l'exèrcit de l'Imperi Aquemènida.
Període hel·lenístic (329aC–90aC)
lang=ca|miniatura|esquerra|Mapa del Regne grec de Bactriana. Després que l'Imperi Persa fos derrotat per Alexandre el Gran, Bactriana, Sogdiana i Merv, que formaven part de l'Imperi Persa, s'havien de defensar d'invasors nous. De fet, els macedònics s'hi encararen amb ferma resistència sota la direcció del governant sogdià Espitàmenes. Alexandre el Gran aconseguí casar-se amb Roxana, la filla d'un governant local, i heretà les seves terres. Després de la breu ocupació d'Alexandre, els estats hel·lenístics successors dels selèucides i els grecobactrians controlaren la zona per un període d'uns altres 200 anys, en el que es coneix com a Regne grec de Bactriana. Durant el període temporal que va des del 90 aC fins al 30 aC, els yuezhi destruïren l'últim estat successor hel·lenístic i, junt amb els tocaris (amb els quals tenien estrets lligams), crearen l'Imperi Kuixan al voltant de l'any 30 AD.
Imperi Kuixan (30aC–410 AD)
miniatura|esquerra|Imperi Kuixan. Durant 400 anys més, fins al 410 AD, l'Imperi Kuixan fou un poder essencial a la regió junt amb l'Imperi Romà, l'Imperi Part i la dinastia Han (Xina). El contacte més destacat es va fer amb poblacions locals quan els enviats de la dinastia Han viatjaren a aquesta zona al . Al final del període Kuixan, l'Imperi esdevingué molt més petit i s'hauria de defensar del poderós Imperi Sassànida, que reemplaçà l'Imperi Part. Kaniska, el famós rei kuixan, promogué el budisme i durant aquest temps el budisme fou exportat des de l'Àsia central a la Xina.
Els heftalites (410–565)
miniatura|Àsia l'any 500, on es mostra el kanat heftalita en la seva màxima extensió. L'origen dels heftalites és desconegut. Crearen un poderós imperi que reeixí a fer de Pèrsia un estat tributari al voltant del 483-85. El xah de Pèrsia Peroz I lluità amb els heftalites en tres guerres. Durant la primera guerra fou capturat per l'exèrcit heftalita i posteriorment fou alliberat quan l'emperador romà d'Orient pagà un rescat per ell. Durant la segona guerra, Peroz fou capturat i altre cop alliberat després de pagar un alt tribut al rei heftalita. Durant la tercera guerra Peroz fou mort. Els heftalites foren destruïts el 565 per coalició dels sassànides i forces dels kök-turks. Posteriorment, l'actual Tadjikistan fou governat pels göktürks excepte el domini xinès entre el 658 i el 681 abans de les incursions dels àrabs.
Imperis islàmics (710-1218)
Califat àrab (710–867) miniatura|L'Era dels Califes Els principats de Transoxiana mai no formaren una confederació viable. A partir del 651 AD, els àrabs organitzaren atacs periòdics que penetraren profundament al territori de Transoxania, però no fou fins al nomenament d'Ibn Qutaiba com a governador de Gran Khorasan el 705, durant el regnat d'Al-Walid I, que el Califat adoptà la política d'annexionar-se les terres més enllà de l'Oxus. El 715, la tasca d'annexió ja estava acomplerta. La regió sencera així passà a estar controlada pel Califat de l'Islam, però els àrabs continuaren governant a través de reis sogdians locals i dihqans. L'ascensió del Califat Abbàssida per governar el Califat (750 - 1258) obrí una nova etapa en la història de l'Àsia central. Mentre els seus predecessors, com ara els Omeies (661 - 750) eren poc més que els líders d'una confederació solta de tribus àrabs, els Abbàssides comencen a construir un estat centralitzat multiètnic enorme que emularia i perfeccionaria la maquinària governamental sassànida. Aportaren una unió al Pròxim Orient i la Transoxiana de la que havien mancat des del temps d'Alexandre el Gran.
Imperi Samànida (900–999)
miniatura|Imperi Samànida
La Dinastia samànida governà (819–;1005) al Gran Khorasan (incloent-hi Iran Oriental i Transoxiana) i fou fundada per Sàman-khudà. Els samànides foren una de les primeres dinasties purament indígenes que van governar a Pèrsia després de la conquesta àrab musulmana. Durant el regnat (892–907) del besnet de Saman Khuda, Ismaïl I (conegut com a Ismaïl ibn Àhmad), els samànides s'expandiren al Khorasan. L'any 900, Ismaïl derrotava els safàrides al Khorasan (àrea de l'actual nord-oest de l'Afganistan i nord-est de l'Iran), mentre que el seu germà era el governador de Transoxiana. Així, el domini samànida es va produir sobre ambdues regions combinades. Les ciutats de Bukharà (la capital samànida) i Samarcanda es convertiren en centres d'art, ciència, i literatura; les indústries incloïen la fabricació de ceràmica i la foneria del bronze. Després de 950, el poder samànida es debilità, però es revitalitzà breument sota Nuh II, que governà des del 976 al 997. Tanmateix, amb la intrusió venidora dels turcs musulmans, el samànides perderen els seus dominis al sud del riu Oxus que va ser pres pels gaznèvides. En 999, Bukharà era presa pels qarakhànides. Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir (mort el 1005) provà de restaurar la dinastia (1000–1005), fins que fou assassinat per un cap tribal àrab beduí..
Durant el període samànida, es va formar a l'Àsia central la nació tadjik de parla iraniana. L'art i ciència del recentment format poble tadjik floriren durant aquell període a la ciutat de Bukharà.
L'atac dels turcs qarakhànides acabà amb la dinastia samànida en 999 i el domini a la Transoxiana passà als governants turquesos.
Qarakhànides (999–1211) i corasmis (1211–1218)
Després de l'esfondrament de la Dinastia Samànida, l'Àsia central es convertí en el camp de batalla de molts invasors asiàtics que vingueren del nord-est.