miniatura|Un escita del riu Ili vers 300 aC. miniatura|Tresor d'una tomba reial saka a Bactriana al segle I aC. miniatura|Home amb barba i gorra, probablement escita, Bamiyan o IV
El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment saces (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del , i van governar la zona fins al .
Saka fou més un nom genèric que el nom d'un estat o un grup ètnic; les tribus saka formaven un congloemerat cultural sorgit dels nòmades de Sibèria i l'estepa de l'Àsia central de Sinkiang a la mar Negra. Com els escites als que Heròdot descriu a la seva Història (Saka és una paraula irania que equival a la grega "scythos" o "escites" i molts historiadors parlen d'ells com els saka-escites), els saces foren guerrers nòmades de llengua iraniana que lluitaven en carros a les batalles, sacrificaven cavalls i enterraven els seus morts en carros o en tombes de terra anomenades kurgan.".Millward (2007), pàg. 13. Els saces van donar nom al Sakastan (part de l'Afganistan i de l'Iran oriental) derivat a Sistan. Els historiadors clàssics inclosos Flavi Arrià i Claudi Ptolemeu, consideraven els sakai (saces) com a nòmadesClaudi Ptolemeu vi, xiii (1932), pàg. 143. però Italo Ronca, en el seu detallat estudi sobre el capítol VI de Ptolemeu, remarca una sentència que considera espúria: "La terra dels sakai pertanyia als nòmades, que no tenien poblacions i vivien en boscos i coves.Ronca (1971), pàg. 39, 102, 108.
El primer rei saka fou Maues (Moga) que va establir el poder saka a Gandhara, Tàxila i el Panjab occidental (vers 80 aC). Probablement a la mort de Maues (vers 70 aC o 60 aC), el indogrec Apol·lodot II va reconquerir Tàxila, encara que no se sap si era enemic de Maues i els seus descendents o hi estava aliat o relacionat per algun enllaç. Els darrers reis indogrecs de fet haurien estat una barreja de grecs i escites. R. C. Senior suggereix que Apol·lodot va fer aliança amb un altre rei escita, Azes I. Els escites dominaven Gandhara que van perdre a la mort de Maues i petits reietons barrejats o d'origen incert, com Artèmidor Anicet, fill de Maues (al Panjab occidental), o Telèfos (a Gandhara), i fins i tot Menandre II (Gandhara i Aracòsia), van emergir a la zona (probablement eren reis anteriors a la conquesta de Maues i s'havien sotmès a aquest). Aquestos reis no foren rivals per Apol·lodot II, que en alguna de les seves monedes assoleix el títol de Basileus Megas (grec: ΒΑΣΙΛΕΥΣ ΜΕΓΑΣ "Gran Rei"), com a continuació de Maues, que es titulava "Gran Rei de Reis".
La invasió de les tribus escites de l'Àsia central (coneguts com a indo-escites) va tenir una part destacada a la història d'Àsia del sud i països propers com Bactriana, Kabul, Pàrtia i regnes de l'Índia.
Expansió dels Yuezhi Al va començar un moviment nòmada a l'Àsia central que va produir importants efectes. S'esmenta als annals de la dinastia han i a altres documents xinesos. Els hsiongnu (huns) van derrotar una horda rival, els yuezhi i els van forçar a desplaçar-se a l'oest, creant un efecte dominó, doncs allà on van arribar van desplaçar al seu torn als pobles que hi vivien. Segons les antigues fonts, el kan Modu Shanyu dels xiongnu de Mongòlia va atacar als yuezhi i els va expulsar de les seves terres entre les muntanyes Qilian i Dunhuang (ciutat al Kansu); la majoria dels yuezhi van emigrar cap a l'oest.Shiji, cap. 123 traduït a: Burton Watson (1993), pàg. 234.
Les fonts índies recorden l'aliança militar entre els saces, kamboges, pahlaves i parades; els purana esmenten diverses invasions escites de l'Índia i anoten el conflicte entre el Bahu-Sagara de l'Índia i el Haihaya-Kamboja-Saka-Pahlava-Parada, una guerra lliurada per les cinc hordes (pāňca-ganha). Els saces, yavanes (grecs), tushares i kamboges van lluitar a la guerra de Kurukshetra sota el comandament de Sudakshina Kamboja. El Ramayana també esmenta que saces, kamboges, pahlaves i yavanes van combatre junts contra el regne vèdic hindú Vishwamitra de Kanauj.
Vers 185/175 aC els yuezhi (possiblement relacionats amb els tocaris que vivien a l'est de la conca del Tarim, foren derrotats pels xiongnu i van fugir cap a l'oest, al riu Ili i allí van desplaçar els saces que van emigrar als sus, al Regne de Ferganà i Sogdiana. Els xineses anomenen als saces com "Sai" 塞 i segons diu la seva crònica: "Els yuezhi van atacar el rei dels sai que va desplaçar als seus a considerable distància al sud, i els yuezhi van ocupar llavors les seves terres" (Hanshu 61 4B).
En algun moment després del 155 aC, els yuezhi foren derrotats altre cop per l'aliança dels wusun i els xiongnu, i es van veure forçat a emigrar cap al sud desplaçant als escites que van emigrar encara més al sud cap a Bactriana i al sud-oest cap a Pàrtia i Aràcosia. Els saces haurien entrat al regne grec de Bactriana vers el 145 aC segons les restes trobades a la ciutat grega d'Alexandria de l'Oxus, cremada en aquest temps. Els yuezhi van romandre a Sogdiana al nord de l'Oxus però els saces de Bactriana van haver de pagar tribut als yuezhi segons descriu l'ambaixador xinès Zhang Qian que va visitar la regió vers 126 aC.
A Pàrtia les tribus saces dels massàgetes (Massagetae) i sacarauces (Sacaraucae) van entrar en conflicte amb l'imperi part al que van derrotar en diverses batalles i van matar successivament als reis Fraates II (127 aC) i Artaban I (124 aC) si bé aquesta segona vegada sembla que més aviat fou en lluita contra els tocaris/yuezhi. El rei part Mitridates II va restablir la situació i va derrotar els yuezhi de Sogdiana (vers 115 aC) i després va derrotar els saces i els va obligar a fer-se els seus vassalls dominant el Sistan (Sakastan), probablement abans del 100 aC. Les tribus yuezhi, després de la derrota es van dirigir a Bactriana que era el seu vassall, i la van dominar després durant molt de temps; una de les tribus, els kushan, van envair més tard l'Índia i van formar el seu propi imperi.
Establiment a Sakastan miniatura|Mapa de Sakastan vers 100 aC El sobirà arsàcida Mitridates II de Pàrtia (vers 124-87 aC) havia derrotat diverses vegades als escites o saces i recuperat diverses províncies per l'imperiJustí XL.II.2 i sembla que l'Horda Escita que dominava Bactriana fou també derrotada per Mitridates; els saces de Bactriana debilitats, foren llavors pressionats pels yuezhi, i es van desplaçar des d'aquesta regió cap a llac Helmond establint-se a Drangiana (Sigal), una regió que després fou anomenada "Sakistana" (Sakastana o Sakastan) derivat de Sakai (Escita)Isidor de Carax, Sathmoi Parthikoi, 18. cap al primer quart del segle I aC.Political History of Ancient India, 1996, p 693. i el nom de la regió, evolucionat a Sistan, encara subsisteix. Els saces establerts a l'est de l'Iran, al Sakastan, es van expandir progressivament al sud i est i van arribar al subcontinent indi, sent coneguts com a Indo-Escites.
Sakistan o Sakastan o Drangiana no fou solament la llar dels saces sinó que hi vivien segurament pahlaves i kamboges.The Sakas in India, pàg. 14, S. Chattopadhyaya; The Development of Khroshthi Script, pàg 77, C. C. Dasgupta; Hellenism in Ancient India, pàg. 120, G. N. Banerjee; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, p 308 Els edictes d'Asoka es refereixen únicament als yavanes, kamboges i Gandhares al nord-oest però no esmenten els saces que van emigrar a la regió un segle més tard; per tant, és probable que la població saka emigrant establerta a l'Afganistan ho va fer entre els kamboges i prop de les ciutats gregues.Hindu Polity, 1943, pàg 144, K. P. Jayswal Nonbrosos historiadors pensen que durant els segles que van precedir l'era cristiana es va produir una extensa barraja social i cultural entre kamboges i yavanes d'una part; entre saces i pahlavess d'altra; i entre kamboges, saces, yavanes i pahlaves.... fins al punt que les seves cultures i costum socials van esdevenir quasi idèntiques.
La presència dels saces a Sakastan al és esmentada per Isidor de Carax a la seva "Estacions Pàrtiques". Explica que en aquest temps els saces estaven vorejats per les ciutats gregues de l'est (Alexandria del Caucas i Alexandria d'Aracòsia), i pel territori d'Aracòsia, dominat pels parts: "Darrere hi ha Sakastana dels escites saces, que és també la Paraetacena, a 63 schoeni (1 schoeni = 40 estadis; 1 estadi igual a 157 metres); hi ha la ciutat de Barda i la de Min, i la ciutat de Palacenti i la de Sigal; en aquest darrere hi ha la residència reial dels sacae (saces); i prop la ciutat d'Alexandria d'Aracòsia, i sis pobles".Parthian stations, 18 a Parthian stations
Regnes indo-escites Abhira i Surastrena miniatura|esquerra|Àsia l'any 1, mostrant els Indo-Escites i els veïns. miniatura|Devot escita, stupa de Butkara. El primer regne Indo-Escita al subcontinent ocupava la part sud del que és avui dia el Pakistan (al que van arribar des del sud de l'Afganistan) ocupant les àrees d'Abhira o Abiria (Sind) fins a Surastrena (Gujarat), establert entre 110 i 80 aC. Després es van desplaçar cap al nord, al territori Indo-Grec que fou conquerit pel rei Maues (vers 80 aC).
Al el Periple de la mar Eritrea descriu el territori escita així: :"Darrere aquesta regió (Gedrosia), el continent fa una àmplia corba des de l'east a través de profundes baies, i allí el districte d'Escítia es troba per sobre cap al nord i segueix la costa ocupant tot el delta; l'Indus, el més gran de tots els rius de la mar Eritrea, porta un enorme cabal d'aigua (...) El riu té set boques, estretes i pantanoses i, per tant, no navegables excepte la del mig a la qual hi ha la ciutat-mercat de Barbaricum. Abans d'arribar a aquesta hi ha una petita illa i darrere l'illa hi ha la metròpolis d'Escítia, Minnagara."
Posteriorment els Indo-Escites van establir un regne al nord-oest, amb centre a Tàxila, amb dos grans sàtrapes, un a Mutra o Mathura a l'est, i un altre a Saurashtra (Gujarat) al sud-oest. Cap al sud-est van envair el país d'Ujjain però foren rebutjats el 57 aC pel rei de Malwa Vikramaditya. Per commemorar aquest esdeveniment, Vikramaditya va establir l'era Vikrama, ubn calendari específic indi que va començar el 57 aC. Més d'un segle després els saces van tornar a Malwa el 78 dC i van ocupar Ujjain establint l'era Saka, marcant l'inici del regne dels Ksàtrapes occidentals de llarga durada."The dynastic art of the Kushans", John Rosenfield, p 130
Gandhara i Punjab miniatura|Moneda del rei Indo-Escita Azes.
La presència dels escites al nord-oest de l'Índia al fou contemporània amb el regne Indogrec i els saces haurien reconegut el poder dels governants locals grecs, que segurament van pagar tribut. Maues va conquerir Gandhara i Tàxila vers el 80 aC, però a la seva mort entre el 70 i el 60 aC el seu regne es va desintegrar. A l'est el rei indi Vikramaditya va recuperar Ujjain el 57 aC celebrant la seva victòria amb l'establiment d'una nova era. Reis indogrecs van governar probablement durant el regnat de Maues, i després de la seva mort com mostra l'existència d'abundants monedes de reis indogrecs, especialment Apolodot II i Hipòstrat. Fins vers el 55 aC el rei saka Azes I, no va completar el domini escita del nord-oest de l'Índia derrotant a Hipòstrat. Encara reis indogrecs van subsistir al Panjab oriental durant quasi mig segle més fins que Rajuvula a final del segle es va apoderar del regne derrotant a Estrató II i al seu fill Estrató III.
Mathura ("ksàtrapes septentrionals") miniatura|El lleó de Mathura, important monument budista avui al Museu Britànic.