LÍndia (), oficialment la República de l'Índia (), és un estat del sud de l'Àsia. És el setè país més gran del món en superfície, el primer més poblat després que el 2023 arribés als 1.420 milions d'habitants i superés la Xina, i el país democràtic més gran.
Limita amb l'oceà Índic al sud, amb el mar d'Aràbia a l'oest i el golf de Bengala a l'est, amb fronteres marítimes amb Indonèsia i Malàisia; quant a les fronteres terrestres, limita amb el Pakistan a l'oest;Ateses les disputes territorials amb el Pakistan, que inclouen l'estat sencer de Jammu i Caixmir, el Govern de l'Índia considera que el país té fronteres terrestres amb l'Afganistan, amb la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est, i amb Bangladesh i Myanmar, a l'est. L'Índia és molt a prop de Sri Lanka i de les Maldives, a l'oceà Índic.
El subcontinent indi fou la llar de la civilització de la vall de l'Indus i regió de rutes comercials històriques i vastos imperis. Quatre religions s'hi originaren, l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme, mentre que el zoroastrisme, el judaisme, el cristianisme i l'islam hi arribaren durant el primer mil·lenni dC.
L'economia de l'Índia és la sisena més gran del món, mesurada en el seu producte interior brut a preus del mercat, i la tercera més gran del món. Les reformes econòmiques l'han transformada en l'economia amb el segon ritme de creixement més ràpid. En termes de poder militar, és el tercer país més poderós del món.
L'Índia és el país més diversificat del món, amb milers d'idiomes i centenars de religions; una nació plural, multilingüe i multiètnica. De fet, és la democràcia més gran de la història. A més de la diversitat cultural, l'Índia és la llar d'una gran diversitat de fauna i flora.
És part de la BRICS i un dels països més importants de l'ONU.
Toponímia
El nom de l'Índia es deriva del riu Indus, que al seu torn deriva de la paraula del persa antic Hindu, del sànscrit Sindhu, la denominació local històrica del riu."India", Oxford English Dictionary, second edition, 2100a.d. Oxford University Press Els grecs antics anomenaren els indis com a indoi (Ινδοί), el poble de l'Indus. La constitució de l'Índia, així com l'ús col·loquial en diverses llengües, reconeixen la denominació Bharat com a nom oficial amb el mateix estatus. Hindustan, el mot persa que vol dir "Terra de l'Indus", històricament utilitzat per referir-se al nord de l'Índia, sovint s'utilitza com a sinònim de l'Índia sencera.
Història
Les evidències més antigues de vida humana a l'Índia són les pintures de Bhimbetka a Madhya Pradesh. Els primers assentaments humans hi aparegueren fa més de 9.000 anys i, a poc a poc, s'hi desenvolupà la civilització de la vall de l'Indus, que data del 3300 aC a l'oest de l'Índia. Després començà el període vèdic, que posà els fonaments de l'hinduisme i d'altres aspectes culturals de la societat índia, i que acabà el segle del 500 aC. Des del 550 aC molts regnes i repúbliques independents, coneguts com a Mahajanapades s'establiren per tot arreu del país. miniatura|esquerra|Pintures de les Coves d'Ajanta, a Aurangabad (Maharashtra) El , la major part del sud de l'Àsia fou unificat sota l'imperi Maurya per Chandragupta Maurya. Des del dC, la dinastia Gupta governà el període conegut com l'Era daurada de l'Índia. Els imperis més notables del sud de l'Índia foren el dels Chalukya Occidentals, Rashtrakuta, Hoysala, Pallava, Pandya i Chola. La ciència i la tecnologia, així com l'art, la literatura, l'astronomia i la filosofia floriren sota el patronatge dels reis.
Després de les invasions de l'Àsia central, entre els segles i , la major part del nord de l'Índia caigué sota el control del sultanat de Delhi, i després de l'imperi Mogol. Els emperadors mogols expandiren a poc a poc els seus regnes i s'estengueren a altres regions de la península. Tanmateix, diversos regnes nadius, com ara l'Imperi de Vijayanagara florí, especialment al sud. Durant els segles i XVIII la supremacia dels mogols declinà i l'imperi Maratha es convertí en la potència dominant. Des del segle XVI diversos mercaders de països europeus, com ara Portugal, els Països Baixos, França i el Regne Unit, començaren a arribar, i prengueren avantatge de la naturalesa fragmentada de les relacions entre els regnes i hi establiren diverses colònies. El 1856, la major part de l'Índia estava sota el control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Un any després, una insurrecció peninsular de regnes i unitat militars, que en conjunt es coneixen com la Primera Guerra d'Independència Índia, amenaçaren seriosament el control de la Companyia Britànica, però fracassaren. Com a conseqüència, l'Índia passà al control directe de la corona Britànica com a colònia de l'imperi Britànic.
miniatura|esquerra|Mahatma Gandhi (dreta) amb Jawaharlal Nehru, 1937. Neru seria el primer ministre de l'Índia el 1947 Durant la primera meitat del segle XX, un moviment en favor de la independència fou iniciat pel Congrés Nacional Indi i per altres organitzacions polítiques. Entre les dècades de 1920 i 1930, un moviment encapçalat per Mahatma Gandhi, amb un compromís a lahimsa, és a dir sense violència. Milions de persones protestaren en campanyes de desobediència civil. Finalment, el 15 d'agost de 1947 (Dia de la Independència de l'Índia), l'Índia aconseguí la seua independència del govern britànic, però fou dividida en governs independents; el Domini de l'Índia i el Domini del Pakistan, després d'un acord amb la Lliga Musulmana segons la religió dels territoris. Tres anys després, el 26 de gener, 1950, l'Índia es convertí en una república i entrà en vigor una nova constitució.
Des de la seua independència, l'Índia ha patit violència religiosa, violència de castes i insurreccions en diverses regions, però ha pogut mantindre el control per mitjà de la tolerància religiosa i de diverses reformes constitucionals. El terrorisme és un problema important, especialment a Jammu i Caixmir, el nord-est de l'Índia i algunes ciutats importants com ara Delhi i Bombai. L'Índia té disputes territorials amb la Xina, que el 1962 conduïren a la Guerra sino-índia i amb el Pakistan, que ha resultat en guerres el 1947, 1965, 1971 i 1999. L'Índia és membre fundador del Moviment dels Països No Alineats. El 1974 l'Índia realitzà una prova nuclear subterrània. Realitzà cinc proves més el 1998; hui dia l'Índia és un Estat nuclear. Des del 1991, diverses reformes econòmiques han transformat l'Índia en una de les economies amb major creixement del món.
Geografia física
miniatura|esquerra|Imatge de satèl·lit de l'Índia. miniatura|esquerra|Mapa físic de l'Índia. miniatura|Principals rius de l'Índia. L'Índia ocupa la porció més gran del subcontinent indi, el qual al seu torn, es troba sobre la placa tectònica índia, una placa menor de la placa indoaustraliana. Els processos geològics de l'Índia fa setanta-cinc milions d'anys, quan el subcontinent indi, aleshores part del continent de Gondwana, començà a desplaçar-se —en un procés que trigà cinquanta milions d'anys— per l'oceà fins a produir una col·lisió amb la placa eurasiàtica i una subducció per sota d'aquesta, formant així l'Himàlaia, les muntanyes més alts del planeta, amb els quals limiten amb la República de l'Índia al nord i el nord-est. Al sud de l'Himàlaia, el moviment tectònic creà una vasta depressió, la qual, en ser omplida amb sediments fluvials ara forma la Plana Indogangètica. A l'oest de la plana, i separat d'aquesta per la serralada dels Aravalli, es troba el desert de Thar. La placa índia original ara conforma l'Índia peninsular, la secció més antiga i més estable, geològicament, de l'Índia. Les serralades paral·leles de Satpura i Vindhya s'estenen des del mar d'Aràbia a Gujarat a l'oest a l'Altiplà de Chota Nagpur a Jharkhand a l'est. Al sud, la resta del territori peninsular, l'Altiplà de Deccà està envoltat a l'oest i l'est per serralades costaneres, leels Ghats Occidentals i els Ghats Orientals respectivament. L'altiplà conté les formacions rocoses més antigues de l'Índia, algunes amb més d'un bilió d'anys. L'Índia es troba al nord de l'equador entre les latituds 6 °44' i 35 °30' NEl govern indi, que reconeix la regió disputada de Jammu i Caixmir com a seua, considera que el punt més septentrional de la República és el 37° 6' i entre les longituds 68 °7' i 97 °25'E.
La costa de la República està integrada per una longitud de 7.517 km. corresponent a l'Índia peninsular i 2.094 km. corresponents a les illes d'Andaman, Nicobar i Lakshadweep. Segons les dades hidrogràfiques navals de l'Índia, la costa peninsular està conformada per 43% de platges arenoses, 11% de costes rocoses incloent-hi precipicis i 46% de costes fangoses.
Els rius principals que s'originen a l'Himàlaia són el Ganges i el Brahmaputra; tots dos desemboquen al Golf de Bengala. Els principals tributaris del Ganges són el Yamuna i el Kosi, les baixes gradients dels quals causen inundacions desastroses cada any. Els rius peninsulars més importants, amb gradients majors que prevenen les inundacions són el Godavari, el Mahanadi, el Kaveri i el Krishna, que també desemboquen al Golf de Bengala. Els rius Narmada i Tapti, desemboquen al mar d'Aràbia.
El clima de l'Índia és força influenciat per l'Himàlaia i el desert de Thar; tots dos produeixen els monsons. L'Himàlaia prevé que els vents freds de l'Àsia central penetrin el subcontinent, produint un clima molt més càlid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar té un paper crucial en atreure els vents de monsó plens d'humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produeixen la major part de la precipitació. Els quatre grups climàtics predominants de l'Índia són: l'humit tropical, el sec tropical, l'humit subtropcial i el clima de muntanya.
Biodiversitat L'Índia és un país megadivers, un terme emprat per a 17 països que presenten una alta diversitat biològica i contenen moltes espècies exclusivament nadiues o endèmiques. És l'hàbitat del 8,6% de totes les espècies de mamífers, el 13,7% de les espècies d'ocells, el 7,9% de les espècies de rèptils, el 6% d'espècies d'amfibis, el 12,2% d'espècies de peixos i el 6,0% de totes les espècies d'angiospermes. En total un terç de les espècies de plantes índies són endèmiques. Índia també conté quatre dels 34 punts sensibles de biodiversitat del món, o regions que presenten importants pèrdues d'hàbitats amb un endemisme elevat.
La cobertura forestal de l'Índia és de 701.673 km², el 21,35% de la superfície total del país. Es pot subdividir en grans categories per la seva densitat, o proporció de la superfície d'un bosc coberta per dosser arbori. El bosc molt dens amb una densitat superior al 70%, ocupa el 2,61% de la superfície terrestre de l'Índia. Predomina el bosc tropical humit de les illes Andaman, els Ghats Occidentals al nord-est de l'Índia. El bosc moderadament dens, amb una densitat d'entre el 40% i el 70%, ocupa el 9,59% de la superfície terrestre de l'Índia. Predomina al bosc temperat de coníferes de l'Himàlaia, al bosc de shorea robusta caducifoli humit de l'est de l'Índia i al bosc sec de fulla caduca de l'Índia central i meridional. El bosc obert, amb una densitat d'entre el 10% i el 40%, ocupa el 9,14% de la superfície terrestre de l'Índia, i predomina als deserts i matollars xeròfils dominats per acacia nilotica a l'altiplà central a la plana Indogangètica occidental.
Entre els arbres indígenes més notables del subcontinent indi hi ha l'astringent Nim, que s'utilitza àmpliament en fitoteràpia remeiera a l'Índia rural, (page 295)" i l'exuberant figuera de les pagodes, que es mostra als antics segells de Mohenjo-Daro, i sota el qual Buda està registrat al Cànon Pali per haver buscat la il·luminació.