El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1760, Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya. 1880: es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana, la primera revista gràfica en català, amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya.Portada de la Ilustració Catalana, on apareix a la capçalera, com a subtítol "PERIÓDICH DESENAL, ARTÍSTICH, LITERARI Y ClENTÍFICH". 1910, Barcelona: se celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina. 1982, País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia. 1992, Barcelona: última emissió del programa de ràdio L'orquestra de Jordi Vendrell, censurat per haber tractat obertament les tortures i detencions arbitràries de l'Operació Garzón. 2003, Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org. 2003, Països Catalans: es crea Viquillibres. 2009, Parlament de Catalunya: s'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació, que blinda la immersió lingüística. 2010, Barcelona: massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut, amb caràcter marcadament independentista.
Resta del món 1478, Lieja: reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges. 1517, Alcalá de Henares, Regne de Castella: s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense. 1940, Vichèi, França: El mariscal Pétain, heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun, darrer primer ministre de la Tercera República Francesa, va dissoldre el parlament i va instaurar un règim dictatorial aliat del Tercer Reich. 1985, Auckland, Nova Zelanda: els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, Hi mor el fotògraf Fernando Pereira. 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.
Naixements 1746, Barcelona: Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor d'un dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre. 1844, St. Georgen an der Stiefing, Estíria: Amalie Materna, soprano austríaca 1845, Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana i pionera del feminisme. 1887, Cornellana: Maria Majoral, coneguda com la Tamastima, trementinaire de la Vall de la Vansa. 1910: Lleida: Agnès Gregori Prunera, atleta catalana, pionera de l'esport lleidatà Vacarisses: Antolina Boada, locutora de ràdio catalana a Ràdio Terrassa 1913, Santa Coloma de Farners, província de Girona: Salvador Espriu, escriptor català 1917, Barcelona: Joan Capri, actor i humorista català. 1919, Sabadell: Maty Mont, artista de varietats catalana. 1933, Gironella: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del monestir de Poblet (1970-98) i abat general de l'Orde Cistercenc (1995-2005). 1936, Barcelona: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu. 1940, Almenara, la Plana Baixa: Ramon Lapiedra i Civera, físic valencià, rector de la Universitat de València (m. 2026). 1943, Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català. 1947, Bellreguard, la Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià. 1970, Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.
Resta del món 1509, Noyon, Picardia, França: Joan Calví, teòleg francès reformista 1724, Estocolm, Suècia: Eva Ekeblad, agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris 1759, Neubrandenburg: Sophia Maria Westenholz, pianista i compositora alemanya. 1819, Zaanstad, Regne Unit dels Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès 1830, Illa de Saint Thomas, llavors colònia danesa: Camille Pissarro, pintor impressionista francès 1856, Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia: Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc 1862, Hèlsinki, Finlàndia: Helene Schjerfbeck, pintora finlandesa, l'artista més important de Finlàndia 1867, Baden-Baden, Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya: Maximilià de Baden, gran duc de Baden, darrer canceller imperial d'Alemanya 1871, París, França: Marcel Proust, escriptor francès 1872, Valladolid: Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana 1877, Tournai, França: Hélène Dutrieu, pionera de l'aviació 1883, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Sam Wood , director de cinema estatunidenc. 1888, Volos, Grècia: Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià 1891, Rockford, Illinois: Edith Quimby, investigadora en medicina i física, pionera en medicina nuclear 1895, Múnic, Alemanya: Carl Orff, compositor alemany 1899, Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica: André Souris, compositor i director d'orquestra belga 1902, Chorzów, Silèsia, Alemanya: Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950 1903, Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès. 1904, Blaye, França, Lili Damita, actriu de cinema franco-estatunidenca 1905, Vitòria: Ernestina de Champourcín, poetessa espanyola de la Generació del 27. 1914, Toronto, Canadà: Joe Shuster, dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman 1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista 1920, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959 1921, Brookline: Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics 1923, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi 1930, Peckham, Anglaterra: Josephine Veasey, mezzosoprano britànica, associada a papers d'òperes de Wagner i Berlioz. 1931, Wingham: Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura del 2013 1940, Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys. 1941, Bugia, Algèria: Wassyla Tamzali, advocada i escriptora, feminista i laïcista algeriana. 1942, Detroit: Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc 1943, Richmond, Virgínia, EUA: Arthur Ashe, fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units 1954, Lancaster, Pennsilvània, Estats Units: Martha De Laurentiis, productora estatunidenca de cinema. 1957, Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà. 1974, Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly. 1976: Taquaritinga, Brasil: Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler. Lió, França: Ludovic Giuly, jugador de futbol francès. 1980, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo. 1982, París, França: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista
Necrològiques Països Catalans 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà. 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya. 1973 - Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa. 2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana (n. 1958). 2017 - l'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera Anxoves de l'Escala SA. 2019 - Reus: Maria Cabré de Calderó, poetessa catalana (n.1919). 2023 - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933).
Resta del món 1086, Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant. 1480, Ais de Provença: Renat I, dit el Bo, comte de Barcelona i rei de Nàpols 1559, París: Enric II de França, duc de Bretanya i rei de França 1584, Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos. 1839 - Darmstadt (Alemanya): Johann Georg Heinrich Backofen, músic i compositor alemany (n. 1768). 1851, Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip 1860, Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats. 1863, Nova York, EUA: Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega 1653, Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès 1910, Potsdam, Alemanya: Johann Gottfried Galle, astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest 1919, Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc. 1983, Inning, Alemanya: Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany 2000, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil associada a la Bauhaus (n. 1903). 2004, Lisboa, Maria de Lourdes Pintasilgo, enginyera química, primera dona a ser Primera Ministra de Portugal (n. 1930). 2015, el Caire, Egipte: Omar Sharif, actor egipci 2020, Budapest: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica (n. 1929).
Festes i commemoracions Festa major de La Granada, Alt Penedès) Festa major de Premià de Mar (el Maresme)
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (); Lleonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840). Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860). Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis. Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234). Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947). Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149). Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.
Església d'Armènia 4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).
Església Copta 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.
Església Ortodoxa Síria Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià. Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa en la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Belarús, Pskov i Sant Petersburg.
Església Ortodoxa Grega