El cuaespinós d'Azara (Synallaxis azarae) és una espècie d'ocell sud-americà de la família Furnariidae. El seu nom científic està dedicat al naturalista espanyol Félix de Azara.
Es troba a l'Argentina (fins a Tucumán), Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Equador i el Perú. El seu hàbitat és el de boscos de muntanya tropicals o subtropicals.
Descripció El cuaespinós d'Azara fa de 15 a 18 cm de llarg i pesa de 12 a 18 g. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults de la subespècie nominal S. a. azarae tenen la cara gris marró amb un supercili lleugerament més pàl·lid. El front i la part anterior de la corona són de color marró grisenc fosc, la part posterior de la corona i el clatell són de color vermell fosc, i l'esquena, la gropa i les cobertores superiors de la caudal són de color marró oliva intens. Les ales són majoritàriament de color bru vermellós amb les puntes marró fosc a les plomes de vol. La cua és de color marró castany apagat; la cua es escalonada i les plomes tenen puntes una mica punxegudes. La barbeta i les vores de la gola són de color gris pàl·lid amb puntes més fosques a les plomes; el centre de la gola és de color negre sutge amb vores pàl·lides a les plomes. El pit és de color gris marró fosc, el ventre més pàl·lid i grisenc amb taques lleus, i els flancs i les cobertores subcaudals més marrons que el pit i el ventre. L'iris és de color marró vermellós a castany, el maxil·lar negre a gris fosc, la mandíbula grisa o gris blavós (de vegades amb una base o punta negrós), i les potes i els peus de color gris oliva a verd grisenc. Els juvenils tenen la corona i el dors marrons, una marca indistinta a la gola i una de color marró pàl·lid a ocre a les parts inferiors.
Les altres subespècies de cuaespinós d'Azara difereixen de la nominal i entre si així:
S. a. elegantior: més pàl·lid que el nominal, amb una taca blanca als lores, un supercili més tènue. S. a. media: més pàl·lid que elegantior, amb un supercili encara més tènue i una taca loral més petita, pit més gris i flancs més pàl·lids i olivàcies. S. a. ochracea: més pàl·lida que la nominal (especialment la corona i les cobertores de les ales), amb un esquena més marró beix, parts inferiors molt pàl·lides i un to ocre als flancs. S. a. fruticicola: més clara que la nominal però més fosca que ochrachea. S. a. infumata: similar a la nominal, amb més gris al front i cobertores de les ales vermelles més brillants. S. a. urubambae: similar a la nominal, però amb una cua més fosca tenyida de gris olivàcia, cobertores de les ales més brillants i vores vermelles apagades a les plomes de vol. S. a. samaipatae: més pàl·lida que la nominal, amb vores vermelles febles a les plomes del front, un supercili beix i cara i pit grisos mitjans. S. a. superciliosa: més pàl·lida que la nominal, amb un supercili més prominent i de color beix, i parts inferiors de color marró clar amb un ventre blanquinós
Distribució i hàbitat El cuaespinós d'Azara es distribueix al llarg de la serralada dels Andes, des del nord-oest de Veneçuela, per Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, fins al nord-oest de l'Argentina.
Aquesta espècie és considerada comuna i àmpliament disseminada en una varietat de paisatges semioberts tant humits com més secs, incloent-hi les vores del bosc perennifoli montà, el bosc secundari, les vores de la selva nebulosa i el bosc pigmeu, pastures arbustives i vores de carreteres, matolls de ribera i, a l'Argentina, boscos semicaducifolis i caducifolis. Tendeix a romandre en vegetació densa prop del terra. A la major part de l'àrea de distribució es troba entre altituds de 1.500 i 3.500 m. A Bolívia i Argentina es troba a menor altitud, principalment entre 600 i 1.600 m. A l'Equador es troba localment fins a 900 m o menys i a Colòmbia fins a 1.200 m.
Comportament Moviment El cuaespinós d'Azara és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
El cuaespinós d'Azara s'alimenta d'artròpodes; la dieta també inclou petites llavors. Normalment, busca aliment en parelles i de vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes. Captura les preses del fullatge, petites branques i ocasionalment fulles mortes. Normalment, es manté per sota d'uns 2 m del terra, però s'ha comprovat que també arriba fins a 6 m.
Reproducció El cuaespinós d'Azara té una àmplia temporada de cria que inclou mesos humits i secs; en algunes zones pot criar tot l'any. S'han observat ous entre febrer i abril a Colòmbia i Equador, i pollets entre maig i setembre des de Colòmbia fins al Perú. L'espècie és monògama. El niu és una massa llarga de branques amb un tub d'entrada horitzontal o ascendent; la cambra interior està folrada amb material vegetal tou i de vegades inclou la muda de pell de serp. Es col·loca a prop del terra en vegetació densa. La mida de la posta és de dos a quatre ous. No es coneixen el període d'incubació, el temps fins a descloure i els detalls de les cures parentals.
Vocalització El cuaespinós d'Azara és força vocal, repetint durant minuts un "ket-kwiiiik", "pip-scuiik" o "ka-kwiiiik" agut. També fa "notes nasals i aspres de 'prrt'", "notes 'kuiiiik-kuiiiik'" i un "son curt i baix de 'txur' o 'trrt'".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós d'Azara com de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera força comuna o comuna a la major part de l'àrea de distribució i es troba en moltes àrees protegides. "Tolera pertorbacions antropogèniques moderades i presumiblement es beneficia de la fragmentació dels boscos".
Sistemàtica El cuaespinós d'Azara va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Alcide d'Orbigny el 1835 amb el mateix nom científic; la localitat tipus és: «Carcuata, Yungas, Cochabamba, Bolívia».
Etimologia El nom genèric Synallaxis pot derivar del grec antic «συναλλαξις / sunallaxis, συναλλαξεως / sunallaxeōs» que signifca “intercanvi”; potser perquè el creador del gènere, Vieillot, va pensar que dos exemplars de característiques semblants del gènere podrien ser mascle i femella de la mateixa espècie, o llavors, en al·lusió a les característiques diferents que garanteixen la separació genèrica; una accepció diferent seria que deriva del nom grec «Synalasis», una de les nimfes Ionides. L'epítet «azarae», homenatja el naturalista espanyol Félix de Azara.
Taxonomia Les dades geneticomoleculars indiquen que forma un grup amb el cuaespinós d'Apurímac (Synallaxis courseni), el cuaespinós frontgrís (S. frontalis), el cuaespinós pitblanc (S. albescens) i el cuaespinós gorjablanc (S. albigularis). miniatura|Synallaxis azarae infumata en Acobamba, Junín, Perú. Les poblacions centre-peruanes poden ser genèticament més propera a S. courseni que a altres poblacions geogràficament més distants. Les subespècies superciliosa i samaipatae van ser tractades en el passat com a una espècie separada, però la vocalització i les evidències d'introgressió suggereixen que estan millor incloses en la present espècie. Les subespècies elegantior i ochracea possiblement són indistingibles entre si, però estan geogràficament separades per la subespècie mitjana; aquestes tres, juntament amb fruticicola, alguna vegada van ser tractades com una espècie separada, originalment amb base en diferències vocals (no confirmades després) i diferències en el nombre de rectrius, però les diferències de plomatge són mínimes.
La subespècie proposada S. a. carabayae (Zimmer, 1935) del sud-est del Perú descrita com a suposadament més fosca que la nominal, però els espècimens de les dues formes són indistingibles.
Es reconeixen nou subespècies:
S. a. elegantior (Sclater, 1862) - Andes orientals de Colòmbia i oest de Veneçuela. S. a. media (Chapman, 1914) - Andes centrals i occidentals de Colòmbia i al sud dels Andes de l'Equador fins a la província de Cotopaxi al vessant occidental i la província de Zamora-Chinchipe a l'est. S. a. ochracea (Zimmer, 1936) - Andes del sud-oest de l'Equador des de les províncies de Guayas i Chimborazo cap al sud fins al nord-oest del Perú fins al departament de Lambayeque. S. a. fruticicola (Taczanowski, 1880) - nord del Perú, a la vall del riu Marañón entre els departaments de Cajamarca i La Libertad. S. a. infumata (Zimmer, 1925) - Andes del nord i centre del Perú entre els departaments d'Amazones i Junín. S. a. urubambae (Zimmer, 1935) - departament de Cusco al sud del Perú. S. a. azarae (D'Orbigny, 1835) - Andes des del departament de Puno al sud-est del Perú fins al centre de Bolívia fins al nord-oest del departament de Santa Cruz. S. a. samaipatae (Bond & Meyer de Schauensee, 1941) - Andes del sud de Bolívia des de Santa Cruz fins al departament de Tarija. S. a. superciliosa (Cabanis, 1883) - Andes del nord-oest de l'Argentina entre les províncies de Jujuy i Catamarca.
Les subespècies S. a. samaipatae i S. a. superciliosa van ser tractades juntes com una espècie separada. De la mateixa manera, S. a. elegantior, S. a. media, S. a. ochracea i S. a. fruticicola van ser tractades com una sola espècie.
Referències
Azara Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud