El cuaespinós rogenc (Synallaxis unirufa) és una espècie d'ocell sud-americana pertanyent a l'ordre dels Passeriformes i a la família Furnariidae. Habita en zones selváticas del Perú, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela.

Descripció El cuaespinós rogenc fa de 16 a 18 cm de llarg i pesa de 17 a 21 g. És un dels membres més grossos del gènere Synallaxis. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults de la subespècie nominal S. u. unirufa són majoritàriament d'un vermellós roig brillant. El front és lleugerament més pàl·lid i tenen els lores negres. Les plomes de la gola tenen la base negre que poques vegades són visibles. L'iris és de color marró fosc a marró vermellós fosc, el bec és negre amb de vegades una base pàl·lida a la mandíbula, i les potes i els peus són de color gris a gris fosc. Els juvenils tenen les parts superiors marrons, de vegades un to olivaci al cap i les parts inferiors més pàl·lides que els adults.

La subespècie S. u. munoztebari del cuaespinós rogenc és més pàl·lida que la nominal, amb el supercili i el front de color beix feble i sense negre a les plomes de la gola. La subespècie S. u. meridana és més pàl·lida que la nominal, amb les bases negres una mica visibles a les plomes de la gola. S. u. ochrogaster té les parts inferiors més pàl·lides de les quatre subespècies, especialment al centre del ventre.

Distribució i hàbitat El cuaespinós rogenc té una distribució disjunta. Es troba a Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.

La subespècie nominada és, amb diferència, la més àmpliament distribuïda. Es troba a les tres serralades dels Andes colombians, al vessant oest dels Andes de l'Equador fins al sud de la província de Cotopaxi, i al vessant est a través de l'Equador fins a l'extrem nord del Perú, al nord del riu Marañón. La subespècie S. u. munoztebari es troba a la serralada del Perijá, que es troba a cavall de la frontera entre el nord-est de Colòmbia i el nord-oest de Veneçuela. S. u. meridana es troba als Andes de l'oest de Veneçuela entre Trujillo i Táchira i a l'extrem nord-oest dels Andes orientals de Colòmbia. S. u. ochrogaster es troba als Andes peruans al sud del riu Marañón, entre els departaments d'Amazones i Cusco.

El cuaespinós rogenc habita boscos perennifolis montans, boscos pigmeus i sotabosc i vores de selves nubuloses a les zones subtropicals i temperades dels Andes. Tendeix a preferir el sotabosc forestal i afavoreix els boscos de bambú Chusquea. En altitud, en general, es troba principalment entre 1.700 i 3.700 m i es troba localment a tan sols 1.200 m. Té rangs d'elevació més estrets de 2.000 i 3.300 m a Colòmbia i 2.200 i 3.200 m a l'Equador.

Comportament Moviment El cuaespinós rogenc és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació El cuaespinós rogenc s'alimenta d'artròpodes. Normalment, busca menjar en parelles i ocasionalment s'uneix a estols d'espècies mixtes. Recol·lecta preses del fullatge i petites branques en una coberta densa, generalment fins a uns 2 m per sobre de terra, però ocasionalment fins a 4 m.

Reproducció La temporada de reproducció de El cuaespinós rogenc és desconeguda; l'única dada és una observació de pollets a l'abril a Colòmbia. Es creu que l'espècie és monògama, però no se sap res més sobre la biologia reproductora.

Vocalització Les subespècies del cuaespinós rogenc tenen vocalitzacions significativament diferents, cosa que suggereix que algunes d'elles poden justificar l'estatus d'espècie completa. "Cal un estudi en profunditat per comprendre millor les relacions taxonòmiques d'aquest complex."

Els detalls de les vocalitzacions de les diferents subespècies són:

S. u. munoztebari: El cant és una "sèrie de dues, ocasionalment tres notes, la primera molt més curta". Els crits inclouen un "pit de nota molt curt, amb inflexió ascendent" que de vegades es duplica i una "sèrie llarga de notes idèntiques lligades cap amunt", molt més rara. S. u. meridana: El cant principal és una "sèrie de dues o tres notes nasals gairebé idèntiques, la primera lleugerament més curta que la segona i la tercera". El cant alternatiu ("cant de l'alba") és una "sèrie de dues o tres notes que són més llargues que en el cant principal i la segona nota sovint bisil·làbica [i el cant] també pot acabar amb un sotragueig curt". El crit és un "grup de notes molt curt, amb inflexió ascendent". S. u. unirufa: El cant principal és una "única nota nasal llarga, sovint precedida per una (ocasionalment dues) notes introductòries curtes". El cant alternatiu és "una o dues notes ascendents llargues, la segona més aguda que la primera". El reclam de vegades es duplica, un "txick curt". S. u. ochrogaster: El cant principal és una "nota única, ocasionalment precedida per una d'introductòria curta". L'alternatiu és una "sèrie ascendent de 2-4 notes". El reclam de vegades es duplica, un "txick curt".

Les quatre subespècies repeteixen el cant principal (o únic) durant llargs períodes a intervals d'aproximadament un o dos segons. L'espècie canta a qualsevol hora del dia, però principalment al matí. Normalment, canta des d'una coberta densa.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós rogenc com a espècie de Menys Preocupació. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que no es coneix la mida de la seva població, es creu que és estable. No s'han identificat amenaces immediates. Varia de poc comú a comú a tota la seva àrea de distribució i es troba en diverses àrees protegides. Malgrat la seva àmplia distribució, és "bastant poc coneguda".

Sistemàtica El cuaespinós rogenc va ser descrit per primera vegada pel naturalista francès Frédéric de Lafresnaye en 1843 sota el nom científic Synnalaxis (error) unirufus; la localitat tipus és: «Colòmbia = "Bogotà"».

El nom genèric Synallaxis pot derivar del grec antic «συναλλαξις / sunallaxis, συναλλαξεως / sunallaxeōs» que significa “intercanvi”; potser perquè el creador del gènere, Vieillot, va pensar que dos exemplars de característiques semblants del gènere podrien ser mascle i femella de la mateixa espècie, o llavors, en al·lusió a les característiques diferents que garanteixen la separació genèrica; una accepció diferent seria que també deriva del grec antic «Synalasis» però d'una de les nimfes gregues Ionides. El nom de l'espècie unirufa, es compon de les paraules del llatí antic «uni»: “únic”, “singular”, i «rufus»: “roig”, “vermellós”; significant “només roig”.

Les dades geneticomoleculars indiquen que aquesta espècie és germana del cuaespinós canyella (S. castanea) i que el parell format per ambdues pot estar més proper al cuaespinós de Santa Marta (S. fuscorufa); les tres han estat considerades coespecífiques algunes vegades, però les diferències vocals substancials documentades i els assajos de playback recíproc revelen una pronunciada discriminació vocal. El cant de cada subespècie és força distintiu, indicant una possible diferència al nivell d'espècies separades, però les diferències de plomatge no són significatives. Una població a Cajamarca (nord del Perú), més apagada i menys roja que les altres, podria representar una subespècie no descrita.

Es reconeixen quatre subespècies:

S. u. munoztebari (Phelps & Phelps, 1953) - serralada de Perijá (est de Colòmbia) i Andes a l'oest de Veneçuela. S. u. meridana (Hartert & Goodson, 1917) - extrem oriental de Colòmbia i els Andes de l'oest de Veneçuela. S. u. unirufa (Lafresnaye, 1843) - Andes de Colòmbia i l'est de l'Equador. S. u. ochrogaster (Zimmer, 1935) - Andes del Perú cap al sud fins a la serralada de Vilcabamba (nord del Cusco).

Referències

rogenc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud