El miner cua-roig (Ochetorhynchus melanurus) és una espècie d'ocell de la família Furnariidae.

És endèmic a Xile. L'hàbitat natural són zones de matoll subtropicals o tropical seques a més de zones de matoll de gran altitud subtropicals o tropicals.

Descripció El miner cua-roig fa de 18 a 19 cm de llarg i pesa de 31 a 40 g. Els adults de la subespècie nominal O. m. melanurus tenen el supercili blanquinós prim, lores i auriculars marró fosc i galtes blanquinoses. Les parts superiors són majoritàriament de color marró fosc amb el dors i cobertores superiors de la cua vermelles. La cua és majoritàriament de color marró negrós amb alguna part vermella a la base. Les cobertores superiors de les ales són de color marró fosc i les ales són de color marró fosc amb una ampla banda vermella. La gola és blanquinosa, el pit és de color grisenc fumat apagat, el ventre és de color marró apagat i els flancs i cobertores inferiors de la cua són vermells. L'iris és marró, el maxil·lar negre, la mandíbula és de color gris pàl·lid amb una punta negre, i les potes i peus negres. Els juvenils tenen vores pàl·lides a les plomes del dors i barres lleugeres a les parts inferiors.

La subespècie O. m. atacamae és més pàl·lida i sorrenca que la nominal. El supercili és més blanc i més distintiu. Les cobertores superiors de les ales són de color marró grisenc, el pit pàl·lid grisenc amb ratlles blanques i els flancs de color marró pàl·lid. El bec és més curt i estret.

Distribució i hàbitat Es distribueix des del centre nord de Xile, a Huasco al sud de la Regió d'Atacama fins al centre, a Colchagua a la Regió d'O'Higgins.

Aquesta espècie és considerada poc comú i local en el seu hàbitat natural, els vessants andins rocosos escarpats i al voltant de penya-segats, entre els 1200 i 2500 m d'altitud.

Comportament Moviment El patró de migració del miner cua-roig no s'ha descrit completament, però sembla que l'espècie es desplaça de les elevacions més altes a les més baixes durant l'hivern austral de maig a agost.

Alimentació La dieta del miner cua-roig és predominantment d'artròpodes com els ortòpters i els lepidòpters, però també inclou llavors i fruits com els de les espècies de Tristerix i Ephedra chilensis. Normalment, és un recol·lector solitari que recull espigues de les roques i arbustos i també sondeja esquerdes.

Reproducció Es presumeix que l'espècie és monògama i que la temporada de nidificació és la primavera i l'estiu australs de setembre a març. Almenys a la regió d'Atacama, les parelles s'estableixen ja al juny. El niu és una bola voluminosa de pals folrada amb plomes i se sol col·locar en una cavitat rocosa, tot i que s'han trobat alguns en forats en marges de terra i edificis rurals. La posta és de tres o quatre ous. Es desconeix el període d'incubació i el temps fins a l'eclosió del niu. Tots dos pares tenen cura els pollets.

Vocalització El cant del miner cua-roig és "una xerrameca curta (1 segon) de notes barrejades amb 4-7 notes fortes 'tiit' al mig". El reclam és "un 'tx' o 'tx-tx' metàl·lic i brusc, sovint donat com una xerrameca contínua".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el miner cua-roig com en risc mínim. Té una àrea de distribució una mica limitada, i tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera relativament poc comú. Es troba en unes poques zones protegides i la caça és il·legal.

Sistemàtica El miner cua-roig va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg britànic George Robert Gray el 1846 sota el nom científic Enicornis melanura i la localitat tipus no va ser definida i s'accepta: «Xile».

El nom genèric Ochetorhynchus deriva del grec antic «okhetos» que significa “canal”, “conducte”, “solc”; i «rhunkhos», “bec”; significant “amb solcs al bec”; i el nom de l'espècie melanurus, també prové del grec antic «melans» que significa “negre” i «oura», “cua”; significant “de cua negra”.

La present espècie era anteriorment col·locada en un gènere monotípic Chilia. Els estudis de Chesser et al. (2007) i Fjeldså et al. (2007) trobaren que l'espècie llavors anomenada Eremobius phoenicurus era germana amb la llavors anomenada Upucerthia ruficaudus. Es va recomanar la resurrecció d'Ochetorhynchus per a ruficaudus (i andaecola) i que Eremobius i la llavors Chilia melanura fossin també inclosos. La Proposta NÚM. 324 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica va aprovar el restabliment del gènere. Treballs posteriors de Derryberry et al. (2011) van corroborar els tractaments taxonòmics exposats i van trobar que la present espècie és germana al parell format per Ochetorhynchus ruficaud.

Es reconeixen dues subespècies:

O. m. atacamae (Hellmayr, 1925) - muntanyes del centre-nord de Xile (Atacama i Coquimbo). O. m. melanurus (Gray, 1846) - muntanyes del centre de Xile (al sud fins a Colchagua).

Referències

Categoria:Ochetorhynchus Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud