El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 28 dies per que s'acabi l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1842, Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des del castell de Montjuïc. 1899, Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 1965, Girona: Són aprovades en Consell de Ministres les obres de canalització del riu Onyar, al seu pas per Girona. 1991, Barcelona: s'inaugura l'escultura ''A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana. 2022, Sant Andreu de Palomar, Barcelona: queda fora de servei l'antiga estació de Sant Andreu Comtal, que, estant 168 anys en servei, havia esdevingut l'estació ferroviària més antiga en servei de Catalunya.
Resta del món 1800, Hohenlinden, Baviera, Alemanya: l'exèrcit de la Primera República Francesa guanya de manera decisiva la batalla de Hohenlinden contra les forces d'Àustria i de l'electorat de Baviera. 1967, Ciutat del Cap, Sud-àfrica: Christiaan Barnard fa el primer trasplantament de cor entre humans amb èxit. 1984, Divisió de Bhopal, l'Índia: s'hi esdevé el desastre de Bhopal, en què hi ha una fuita d'isocianat de metil a l'empresa de pesticides Union Carbide i moren més de 20.000 persones. L'empresa no es fa responsable dels danys.
Naixements miniatura|Joan Francesc Mira Països Catalans 1628, Verdú, l'Urgell: Joan Prim i Segarra, compositor i organista català 1729, Olot, la Garrotxa: Antoni Soler i Ramos, compositor i organista català 1833, Barcelona: Francisca Soler de Ros, popularment Paca Soler, primera actriu catalana 1899, Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català. 1917, València: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana 1936, Bonn, Tercer Reich: Max Cahner, editor, polític i historiador de la literatura catalana
1939, València: Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.
1954, Logronyo: Anna Montero i Bosch, poeta i traductora valenciana. 1955, Ripoll: Dolores Serrat Moré, política espanyola, inventora del «lapao». 1956, Barcelona: Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió. 1965, Barcelona, Barcelonès: Miquel Illescas i Córdoba, jugador d'escacs català. 1968, Manresa: Mireia Pintó, mezzosoprano i cantant d'òpera catalana. 1975, Sagunt, Camp de Morvedre: Teresa Garcia i Muñoz, enginyera i política valenciana.
Resta del món 1596, Cremona, Itàlia: Nicolò Amati, constructor de violins italià 1842, Dunstable: Ellen Swallow Richards, enginyera industrial i química ambiental dels Estats Units 1857, Berdychiv, Imperi Rus: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic 1883, Mittersill, Àustria: Anton Webern, compositor austríac 1886, Örebro, Suècia: Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 1895, Viena: Anna Freud, psicoanalista, fundadora de la psicoanàlisi en els nadons 1898, Berlín: Dörte Helm, artista alemanya, membre de la Bauhaus 1900, Viena, Imperi austrohongarès: Richard Kuhn, químic austríac, Premi Nobel de Química de 1938 1911, Milà: Nino Rota, compositor italià. 1924 Viena, Àustria: Edwin Salpeter, astrofísic. Filadèlfia (Pennsilvània): John W. Backus, informàtic estatunidenc. 1930, París, França: Jean-Luc Godard, ex-crític i director de cinema franco-suís. 1933, Amsterdam, Països Baixos: Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès, Premi Nobel de Química de l'any 1995. 1942, Wuppertal: Alice Schwarzer, periodista, escriptora i editora alemanya, figura històrica del feminisme alemany. 1949, Montevideo: Lilián Celiberti, mestra i feminista uruguaiana. 1951, Madrid, Mercedes Cabrera, política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009. 1953, Fort-de-France, Martinica: Patrick Chamoiseau, escriptor francès, Premi Goncourt 1992. 1956 - Skaryszew, Polònia: Ewa Kopacz, metgessa i política polonesa que ha estat primera ministra de Polònia i eurodiputada. 1960 - Chicago: Daryl Hannah, actriu estatunidenca. Fort Bragg, Carolina del Nord: Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, actriu estatunidenca. 1970, Woodstock, Nova York: Amy Helm, cantautora nord-americana. 1971 - Sundsvall: Kristina Sandberg, novel·lista sueca. Cospicua: Simone Inguanez, escriptora i poetessa de Malta, que escriu els seus poemes en llengua maltesa. 1980, Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora dEl diari de Zlata. 1985 - Berlín, Alemanya Occidental: Sıla Şahin, actriu alemanya. Toluca, Mèxic: Margarita Hernández Flores, corredora de llarga distància i maratoniana mexicana. Allentown, EUA: Amanda Seyfried, actriu i cantant estatunidenca. Gaza, Palestina: Faris Odeh, nen palestí que va esdevenir un símbol popular a causa d'una cèlebre fotografia, feta durant la Segona Intifada, on se'l veu llançant una pedra a un tanc israelià 1988, Dourados, Mato Grosso do Sul, Brasil: Keirrison de Souza Carneiro, futbolista brasiler. 1995, Uccle, Bèlgica: Angèle, cantautora i instrumentista belga francòfona.
Necrològiques Països Catalans 1923, París: Roseta Mauri i Segura, ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes impressionistes 1933, Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana. 1956, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina. 1959, Cala Major, Palma: Maria Mayol i Colom, escriptora, pedagoga, política i activista cultural mallorquina 1967, Barcelona: Agustí Esclasans i Folch, escriptor i poeta català 1971, Madrid: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià 1980, Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana 1993, Elx: Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana 1994, Madrid: Víctor d'Ors i Pérez-Peix, arquitecte i urbanista 1996, Barcelona: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.
Resta del món 1763 - Carl August Thielo, compositor danès del Barroc. 1894, Upolu, Samoa: Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (44 anys). 1919, Llemotges, Occitània: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (78 anys). 1937, Balatonszárszó, Hongria: Attila József, poeta hongarès 1938, Milà: Antonia Pozzi, poeta italiana 1942, Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia: Blanca Selva i Henry, pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora. 1949, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Maria Uspénskaia , actriu de cinema russa. 1964, Madrid: Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu 1972, Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola 2000, Chicago: Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, primera afroamericana guanyadora del Premi Pulitzer de poesia, el 1950 (n. 1917). 2003, Madrid: Dulce Chacón, escriptora en espanyol (n. 1954). 2009, Little Humby, Regne Unit: Richard Todd, actor anglès (n. 1919). 2015, Ciutat de Mèxic: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà (n. 1934). 2021, Ankara, Turquia: Güldal Akşit''', política turca (n. 1960).
Festes i commemoracions Dia Internacional de l'Èuscar Dia internacional dels discapacitats Diada de Navarra Sants: Sofonies, profeta; Francesc Xavier; Claudi, Hilària, Jasó i Maure, màrtirs; Luci de Britànnia, rei britó llegendari; venerable Ponç Carbonell, franciscà.
Referències
03