El punxaflors de ventre canyella Rev. 20/10/2022 (Diglossa baritula) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae).
Descripció alt=Punxaflors de ventre canyella, femella (a dalt) i mascle (a baix), il·lustració a The genera of birds, 1849.|esquerra|miniatura|240x240px|Punxaflors de ventre canyella, femella (a dalt) i mascle (a baix), il·lustració a The genera of birds, 1849. El punxaflors de ventre canyella és un ocell petit, actiu i semblant a una bosqueta de les terres altes. El mascle, que és distintiu, és de color blau pissarra amb el pit i la panxa color rovell. La femella i les cries són força anodines, amb fines ratlles fosques al pit i una taca color rovell variable a la panxa, però cal destacar la forma distintiva del bec.
Distribució i hàbitat El punxaflors de ventre canyella es distribueix de forma disjunta des del centre de Mèxic (des del sud de Jalisco), cap al sud-est, per Guatemala, Hondures, El Salvador, fins al nord de Nicaragua.
És una espècie de muntanya, resident des de 1200 fins a 3350 m d'altitud. L'hàbitat inclou la selva nebulosa i boscos de pi i roure de l'Amèrica Central, amb alta humitat i clima temperat i fred. També arriba a poblats. Es troba en marges de flors, vores de boscos i camps de matolls envaïts per flors, principalment dins de boscos de pins, roures i boscos de fulla perenne. També visita pobles i jardins amb arbustos florits. Vola entre les flors, perforant les bases amb el seu bec en forma d'obridor de llaunes, però aparentment sense pol·linitzar-les.
Sistemàtica El punxaflors de ventre canyella va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Johann Georg Wagler el 1832 sota el mateix nom binomial i la localitat tipus "Mèxic".
Amplis estudis filogenètics demostren que la present espècie és germana de del punxaflors plumbi (D. plumbea), i el parell format per ambdues és germà del punxaflors rovellat (D. sittoides).
Etimologia El nom genèric Diglossa prové del grec antic «διγλωσσος/diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.
L'epítet específic baritula és un diminutiu del gènere Barita, un sinònim de Cracticus (els botxins d'Austràlia).
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:
D. b. baritula (Wagler, 1832) ─ terres altes del centre de Mèxic (del sud-est de Jalisco a l'istme de Tehuantepec). D. b. montana (Dearborn, 1907) ─ terres altes del sud de Mèxic (Chiapas) fins a Guatemala i El Salvador. D. b. parva (Griscom, 1932) ─ terres altes de l'est de Guatemala fins a Hondures i centre nord de Nicaragua.
Referències
ventre canyella Categoria:Ocells d'Amèrica Central