El punxaflors gros Rev. 20/10/2022 (Diglossa major) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae)
Descripció El punxaflors gros creix fins a una longitud d'uns 16,5 cm i és més gros que qualsevol altra espècie del gènere. L'adult té una màscara negra, però per la resta és d'un color blavós pissarra, amb una ratlla platejada al bigoti i ratlles platejades a la corona i al mantell. Té un crissum castany (la zona al voltant de la cloaca). És poc probable que es confongui amb espècies relacionades perquè cap altre membre del gènere comparteix l'àrea de distribució.
Distribució i hàbitat esquerra|miniatura|180x180px|Mont Roraima, habitat típic de l'espècie El punxaflors gros es troba al voltant dels tepuis (muntanyes de cim pla) que es troben a la part sud-est de Veneçuela i les zones adjacents del nord del Brasil i l'oest de Guyana. El rang altitudinal és de 1.300 a 2.800 m, però és més comú per sobre dels 1.800 m. Normalment es troba en clarianes i vores de boscos montans, en matolls i en boscos raquítics.
Ecologia Aquest ocell sol buscar menjar sol o en parelles, però de vegades s'uneix a petits grups d'espècies mixtes. S'alimenta d'insectes i de nèctar, que extreu sondejant i perforant flors. El niu està construït amb herbes i branquetes fines i té forma de copa. Està construït entre roques, sovint sota un voladís.
Estat de conservació El niu punxaflors gros té una àrea de distribució una mica restringida. Tot i que la mida de la població no s'ha quantificat, es creu que la tendència és a la baixa a causa del deteriorament gradual de la qualitat de l'hàbitat. L'ocell es descriu com "bastant comú però distribuït de manera irregular", i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha avaluat l'estat de conservació com en risc mínim.
Taxonomia El punxaflors gros va ser descrit per primer cop l'any 1840 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial D(iglossa) major i la localitat tipus "Roraima" , Guiana britànica.
Amplis estudis filogenètics recents demostren que la present espècie és germana del punxaflors de Mérida (D. gloriosa), i el parell format per ambdues és germà del punxaflors gorjanegre (D. brunneiventris), i aquest clade és proper al punxaflors carboner (D. carbonària). Les quatre espècies que integren aquest clade monofilètic ja van ser considerades coespecífiques (incloses en un grup "carbonaria").
Etimologia El nom genèric Diglossa prové del grec antic «διγλωσσος/diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.
L'epítet específic major prové del llatí «major» que significa “més gros”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies:
D. m. gilliardi (Chapman, 1939) – Auyantepui al sud-est de Bolívar, sud-est de Veneçuela. D. m. disjuncta (Zimmer & Phelps, Sr, 1944) – tepuis de la Gran Sabana, a Bolívar, sud-est de Veneçuela. D. m. chimantae (Phelps, Sr & Phelps, Jr, 1947) – tepui de Chimantá al sud-est de Bolívar, sud-est de Veneçuela. D. m. major (Cabanis, 1849) – mont Roraima, frontera entre Veneçuela, Brasil i Guyana i Uei-tepui al sud-est de Bolívar, sud-est de Veneçuela.
Referències
gros Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud