La Sonata per a piano núm. 7 en do major, K. 309 (284b) és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 18 novembre 1777 durant un viatge a Mannheim i París (1777-78). Aquesta obra mostra el nou aspecte simfònic de la producció pianística de Mozart. L'estil, la severitat de l'Escola de Mannheim es manifesta en aquesta sonata a través d'expressions amb una humanitat molt profunda, de vegades dolorosa, que encara no s'havia trobat en composicions anteriors.
Estructura Consta de tres moviments: Allegro con spirito Andante un poco adagio Rondo (allegretto grazioso)
L'Andante és un "retrat" de Rosa Cannabich, una alumna seva de 15 anys que era la filla de Christian Cannabich, el mestre de capella de Mannheim.Marshall, Robert, Eighteenth-century keyboard music, p. 289-290, Routledge, Nova York (2003) Mozart va descriure aquest retrat com la representació d'una nena "molt bonica, molt educada, assenyada i madura per la seva edat, seriosa i callada. Però quan parla, ho fa amb gràcia i amabilitat". El pare de Mozart, Leopold, va descriure aquesta peça com "estranya".Sadie, Stanley, Mozart: The Early Years 1756-1781, p. 442-443, Oxford University (2006), El Rondo acaba amb una coda sottovoce típicament mozartiana, recurs que es repetirà en nombroses ocasions en altres moments de la seva obra.
Referències
Enllaços externs Interpretació de Sonata per a piano núm. 7 per Paavali Jumppanen (Isabella Stewart Gardner Museum) (format MP3).
Categoria:Sonates per a piano de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en do major Categoria:Composicions musicals del 1774