Actinomyces (del grec actis, 'biga', i mykes, 'mucus', 'fong') és un gènere de bacteris grampositius de la família de les actinomicetàcies (Actinomycetaceae).
Són anaerobis facultatius (excepte A. meyeri, que és anaerobi estricte), no formen endòspores i es ramifiquen com els fongs formant colònies. L'aspecte filamentós d'aquestes colònies va portar a que rebessin aquest nom com si fossin fongs, cosa que és incorrecta. L'any 1877 fou identificada per primera vegada com a patògena una espècie del gènere, A. bovis, en la mandíbula d'un bou. El 1891, els metges alemanys Max Wolff i James Israel aconseguiren cultivar un Actinomyces provinent d'una mostra humana i determinaren la seva naturalesa anaeròbica. Ara per ara (2018), el gènere inclou unes 50 espècies i dos subespècies; 30 d'aquestes espècies tenen capacitat patogènica comprovada, si es donen les circumstàncies adequades. Algunes requereixen la presència d'altres gèrmens col·laboradors (copatògens) per produir la infecció.
Si bé els Actinomyces causen diverses malalties en els humans i el bestiar, també tenen un paper important en l'ecologia dels sòls on, per exemple, generen enzims que ajuden a degradar la lignina i la quitina juntament amb els d'altres actinomicelats, afavorint així la formació de compost.
Patologia Els Actinomyces són uns elements bacterians importants en la formació de càries dental, particularment A. viscosus i A. naeslundii. Moltes espècies del gènere Actinomyces són patògens oportunistes en humans i altres animals, sovint responsables d'infeccions a la cavitat oral Encara que són elements comuns de la microbiota bucal, un important grup d'elles té un paper essencial en la gènesi de la placa dentària i en la creació de biofilms problemàtics sobre materials d'implantologia, com ara el titani. En rares ocasions poden causar actinomicosis localitzades o disseminades, amb periodontitis apicals serioses i abscessos a la boca, pulmons, fetge, cervell i tracte gastrointestinal o micetomes granulomatosos crònics (actinomicetomes). Excepcionalment, han estat descrites estenosis esofàgiques, obstruccions nasals, infeccions de pròtesi de maluc i tiroïditis agudes per aquests bacteris. Són causa de canaliculitis amb formació de dacriòlits als conductes lacrimals i d'amigdalitis recurrents, cròniques i amb hipertròfia amigdalar que provoca disfàgia i problemes respiratoris. D'igual manera, els bacteris d'aquest gènere infecten la llengua i les glàndules salivals, podent originar en elles sialolitiasi i canvis similars als d'una neoplàsia. Algunes actinomicosis pulmonars provoquen la formació de broncolitiasis secundàries (presència de concrecions nodulars calcificades i potencialment obstructives -broncòlits- dins de l'arbre bronquial).
La incidència d'actinomicosi apendicular és molt baixa i de difícil valoració, ja que la gran majoria de casos s'han publicat de forma aïllada. En menys del 10% de les apendicitis actinomicòtiques s'aconsegueix realitzar una diagnosi etiològica prequirúrgica encertada. De vegades, aquestes actinomicosis poden suggerir l'existència d'un tumor intraabdominal i és possible que tinguin un curs subagut poc específic.
No és un fet desacostumat que algunes actinomicosis abdominals tinguin l'aspecte d'un càncer de còlon. S'han descrit casos de peritonitis espontània atribuïts a diverses espècies d'aquests bacteris, en algun d'ells apareixent pneumoperitoneu (gas a l'interior de l'espai peritoneal) amb una simptomatologia semblant a la d'una perforació del budell prim. L'actinomicosi de l'úrac (una resta persistent de la membrana al·lantoide) és força inusual. Els Actinomyces quasi mai infecten el cor i és raríssim que arribin a formar una massa mòbil radicada en el seu interior amb l'exterior de l'òrgan envoltat per una pericarditis constrictiva concomitant. S'ha registrat algun cas de mort sobtada juvenil per infart agut de miocardi a conseqüència d'una miocarditis actinomicòtica crònica.
Les actinomicosis de la medul·la espinal són una patologia poc comuna, producte de l'extensió d'un focus infecciós en els teixits tous adjacents, d'un traumatisme o de la disseminació hematògena dels Actinomyces. En certs casos poden ser causa de dèficit neurològic per mielopatia o mieloradiculopatia d'origen compressiu. És un fet infreqüent que aquest gènere de bacteris provoqui infeccions intraparenquimatoses cerebrals, sobretot en nens sense alteracions immunològiques ni factors de risc.
Actinomyces israelii i Actinomyces gerencseriae (abans anomenat A. israelii serovar II) són els principals microorganismes responsables de les actinomicosis humanes, tot i que també poden existir infeccions polimicrobianes amb la participació dA. turicensis i A. odontolyticus. Aquesta darerra espècie és font d'actinomicosis toràciques que poden originar hemoptisis repetides i d'abscessos pulmonars en persones immunocompetents amb malaltia periodontal. De manera expecional, A. turicensis ha provocat meningitis per complicacions conseqüents a una mastoïditis purulenta. Hi ha especialistes que posen en relleu la possibilitat que els Actinomyces formin part del conjunt de concauses responsable del desenvolupament de determinades patologies del tracte alimentari, en especial la celiaquia i la malaltia inflamatòria intestinal.
Més del 20% de les infeccions humanes per Actinomyces deriven de traumatismes amb solució de continuïtat de la pell o les mucoses. Poden manifestar-se anys després d'haver sofert el traumatisme. La gran majoria dels afectats pateix alguna patologia subjacent, local o sistèmica, que afavoreix la proliferació dels bacteris.
Les osteomielitis actinomicòtiques acostumen a produir-se en la regió craniofacial, per progressió d'un focus infecciós local. Sovint afecten els ossos maxil·lars, manifestant-se en alguns casos de forma atípica. Adesiara, apareixen després d'una exodòncia o d'un tractament endodòntic, arribant a produir alguna vegada osteomielitis greus al paladar ossi tributàries d'un curetatge radical del teixit infectat. Són especialment agressives les localitzades a l'os temporal, derivades quasi sempre d'una otitis mitjana crònica supurada, ja que solen ocupar i destruir les cel·les mastoïdals, un fet molt perillós que requereix un tractament mèdic i quirúrgic combinat. No és extraordinari, però, que apareguin a altres llocs molt dispars a conseqüència de la disseminació hematògena dels bacteris o d'una infecció posttraumàtica. Les osteomielitis de la volta cranial per Actinomyces descrites a la literatura mèdica són escassíssimes.
És molt rar que membres d'aquest gènere bacterià infectin els ossos llargs, sobretot d'individus immunocompetents i sense cap factor predisposant.
S'ha registrat algun cas de pileflebitis (tromboflebitis sèptica de la vena porta) secundària a bacterièmia per Actinomyces spp. i de diverticulitis abscesificant per A. israelii. També han estat descrits granulomes piogènics orals associats a A. israelii. Les actinomicosis primàries anoperineals són infreqüents i habitualment s'associen a fístules anals d'origen criptoglandular (per infecció de les criptes de Lieberkühn del recte).Actinomyces urogenitalis provoca de vegades uretritis, vaginitis i annexitis (infecció dels ovaris i de les trompes uterines) algunes d'elles greus i relacionades amb dispositius intrauterins o procediments de fecundació.Actinomyces bovis és el patogen causal de l'actinomicosi bovina o 'malaltia de la mandíbula boteruda' (lumpy jaw disease), una infecció crònica, progressiva, granulomatosa, formadora d'abscessos supuratius i fistulitzants, que afecta el maxil·lar inferior d'aquests animals i que pot produir osteomielitis mandibular i d'altres ossos del cap. Si no es tracta la infecció bucal, el germen s'estén pels pulmons i/o el tracte digestiu, arribant a originar peritonitis mortals. Ocasionalment, pot infectar porcs i cavalls. Rares vegades afecta el bestiar caprí. En humans, s'ha registrat alguna actinomicosi cutània greu per A. bovis en persones immunodeficients.Actinomyces neuii, una espècie que, a diferència de la resta de les formen el gènere, és catalasa positiva, ocasiona infeccions de teixits tous en humans. S'han registrat, però, alguns casos de corioamnionitis, endocarditis infecciosa aguda amb embòlies cerebrals subseqüents, part preterme i sèpsia neonatal ocasionats per aquest bacteri. Infreqüentment, en embarassades, l'actinomicosi forma una extensa massa abdominopelviana similar a un tumor. De manera circumstancial, A. neuii produeix limfadenitis cervicals pediàtriques, actinomicosis primàries als pits o infecta les lesions axil·lars d'una hidradenitis supurativa (un tipus singular d'acne) tractada amb fàrmacs immunosupressors. Molt puntualment, s'ha identificat A. neuii subsp. anitratus com el microorganisme causant d'endoftalmitis postquirúrgiques.Actinomyces cardiffensis, espècie identificada l'any 2002, ha estat aïllada en mostres d'abscessos òtics, líquid pleural, mandíbula, teixit pericolònic o cervell i es considera l'origen de casos d'actinomicosi pulmonar.Actinomyces europaeus és l'espècie del gènere que presenta l'índex més alt de resistències als antibiòtics. Acostuma a produir infeccions cutànies, tot i que també ha estat aïllat en abscessos mamaris. S'ha registrat algun cas atípic de quist sebaci infectat per A. europaeus, resolt satisfactòriament després de l'exèresi quirúrgica del quist i l'administració endovenosa de l'antibiòtic oportú segons el resultat de l'antibiograma.Actinomyces radicidentis es troba a les arrels dentàries, on origina infeccions apicals força insidioses que poden ser l'origen de bacterièmies. S'ha identificat en algun cas de pneumònia per aspiració.Actinomyces haliotis s'ha trobat a abscessos apicals humans i al tracte digestiu d'exemplars d'orella de mar asiàtica (Haliotis discus), un fet que fa qüestionar el caràcter exclusivament endogen d'aquesta mena d'infeccions actinomicòtiques dentals.Actinomyces meyeri resideix a les superfícies mucoses i poques vegades és patogènic. Quan provoca infeccions són pulmonars per regla general, encara que en alguna ocasió es poden disseminar. És una font inhabitual d'actinomicosis postquirùrgiques, d'actinomicosis abdominals fistulitzades, d'endoftalmitis crònica, de mediastinitis, de meningitis en ancians sense una adequada higiene dental i de pericarditis aguda amb tamponament cardíac per extensió dels gèrmens des d'un focus pulmonar. Les noves tècniques d'identificació microbiana sense cultiu, basades en la seqüenciació ribosomal, faciliten molt el reconeixement d'''A. meyeri com l'agent causal d'abscessos cerebrals abans difícils de filiar i tractar.
Actinomyces graevenitzii és un component de la flora de l'orofaringe i va ser aïllat a la superfície d'implants dentals infectats l'any 1997. Provoca pneumònies abscesificants de lenta evolució amb uns signes clínics i radiològics que es confonen fàcilment amb els d'un procés tuberculós o d'una neoplàsia de pulmó. Ha estat descrit algun cas de coinfecció disseminada per A. graevenitzii i M. tuberculosis.
Actinomyces naeslundii és un comensal de la boca humana que ha estat aïllat en endocarditis de pròtesi valvular. Això és un fet insòlit, ja que gairebé mai els membres del gènere provoquen aquest tipus de patologia infecciosa. També és la causa d'infeccions pulmonars difícils de filiar i d'evolució tòrpida, inclús en individus sense problemes immunològics destacables. Quan el bacteri creix en un dispositiu intrauterí pot ocasionar una infecció actinomicòtica pelviana disseminada.
Actinomyces funkei s'ha trobat en mostres d'endocarditis polimicrobianes d'addictes a drogues per via parenteral i en lesions esternals i abdominals. Algunes soques del bacteri són especialment proclius a formar abscessos, sobretot hepàtics, o a estar presents en altres tipus de col·leccions purulentes polimicrobianes.