La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.
Prehistòria S'han trobat vestigis de l'Home de Neandertal, de fa uns cent mil anys, al veïnat de Bruguera i a Can Morató de Panedes, en forma de còdols tallats i ascles abundants. De l'espècie humana tal com la coneixem avui, o l'Homo sapiens sapiens, destaquen les restes trobades del Paleolític superior, especialment del període aurinyacià, de fa entre 39.000 i 22.000 anys. S'han trobat jaciments d'aquest període arreu del terme, a Can Crispins, Bruguera, Font de Panedes, Tranquinell, Puig Gros, Carretera de Tossa, Can Rissec i Can Vidal, entre d'altres.
A Can Crispins, una zona rica en aigua, es van trobar una gran quantitat de petits estris de sílex com raspadors, puntes de fletxa i ganivets, que es poden datar des de la primitiva cultura aurinyaciana fins a l'edat del Bronze Antic. La presència d'objectes de sílex pot ser un indicador de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgrí. Al costat hi van aparèixer objectes de pedra més tardans, com puntes de fletxa, destrals polides, molins de mà barquiformes i alguns fragments de ceràmica, el que evidencia que Can Crispins va ser habitat també almenys entre el neolític mitjà i el bronze antic, fa entre 4.700 i 3.800 anys. Això demostra la presència humana continuada.
També ho corroboren els megàlits trobats en una època en què el megalitisme s'estengué del Rosselló al Llobregat i que va fer de les Gavarres i Cadiretes una de les zones megalítiques més destacades. Trobem conjunts de megàlits a prop de Can Cabanyes, a l'extrem sud-est del terme, i en plena serra de Cadiretes. Destaca especialment la Pedra dels Sacrificis, que és un gran bloc de granit sobre la superfície plana del qual hi ha una inscultura ramiforme amb dues branques, al costat d'un paradolmen i un corredor fet amb pedres. La Roca d'Ivet i la Cova de Can Rissech són elements destacats en aquest sentit.
També hi ha dos menhirs. Un és el menhir d'en Llach, a prop de Can Cabanyes, de granit rosat-negrós i de tipus fal·liforme, que mesura 74 cm d'ample per 76 de gruix, amb una alçada de 265 cm. L'altre menhir és el de Montagut, actualment col·locat en un carrer del nucli urbà de Llagostera, que mesura 2’21 m d'alçada, 86 cm d'amplada i 37 cm de gruix.
Antiguitat A partir del van arribar a Catalunya primer els fenicis i després els grecs, que fundaren Empúries, pobles amb els qui s'establiren relacions comercials. Els historiadors apunten que al turó on hi ha el Castell de Llagostera hi hagué un poblat ibèric. De poca altura però amb vessants abruptes, era un lloc de fàcil accés i defensa, però aquesta dada només està corroborada per unes poques troballes de ceràmica. Sant Llorenç és un dels indrets on s'han localitzat objectes de la cultura ibèrica. El febrer de 1966 la descoberta de diverses sitges ibèriques al pla de Maiena van incitar que un grup de llagosterencs iniciessin el Centre d'Estudis de Llagostera, que potencià la investigació del passat de Llagostera durant diversos anys. També s'han trobat sitges a Can Pere Pere i Pocafarina. Entre els elements trobats destaca la Dama de Sant Llorenç, una antefixa de terrissa. Els camps de sitges localitzats s'usaren de la darreria del fins al , és a dir, en el període ibèric final, mentre arribaven els romans.
La romanització avança progressivament durant el , fins que al tombant de segle la zona està plenament romanitzada. Els romans fundaren les noves ciutats Gerunda, Aquae Calidae i Blandae i substituïren els poblats ibers per les grans explotacions agropecuàries, anomenades vil·les. El jaciment ubicat al centre de Panedes de la Torre dels Moros, on passava el camí ral o la via romana que anava de Girona al mar, mostra un petit conjunt termal de planta quadrangular i amb tres cambres pertanyent a una vil·la romana que no s'ha localitzat.
Edat mitjana miniatura|El Castell de Llagostera La primera menció de Llagostera és d'un document del 855 on el rei francès Carles el Calb confirma que Sancti Felicis de Locustaria és una possessió del monestir occità de Santa Maria de la Grassa. A la dècada del 920 Llagostera era una vall poblada per pagesos lliures que conreaven terres d'alou, i a partir d'aquest moment el feudalisme s'anà imposant. La primera queixa dels pagesos llagosterencs documentada fou el 1162, quan van denunciar l'administrador Arnau de Perella a Ramon Berenguer IV perquè usurpava les collites i explotava els pagesos per a pagar-se una bona vida. L'actuació d'Arnau de Perella va ser el primer pas cap a la venda del castell de Llagostera, un segle després, a un membre de la família dels Rocabertí per a iniciar la senyoria.
El 23 de febrer de 1241 el rei Jaume I concedí a Llagostera, Caldes de Malavella i Santa Seclina la Carta de franqueses de 1241, quan les parròquies formaven una batllia reial, o sigui que depenien directament del rei. El privilegi reial, que redimia els habitants de les poblacions de certes càrregues feudals i els permetia utilitzar els boscos, no fou oblidat, sinó que s'esgrimí amb èxit després de la Guerra del Francès de 1814 per a defensar que els llagosterencs poguessin anar a buscar llenya al bosc i sense èxit el 1820 per a defensar que Llagostera tingués un partit judicial propi. Un monument del 1982 a la plaça del Castell recorda el privilegi de 1241.
Al la possessió de Llagostera canvià de mans diverses vegades, però Jaume I mai se'n desprengué del tot. El 1259 Jaume I lliurà a Gerard de Cabrera els rèdits de Llagostera i Caldes de Malavella durant sis anys perquè l'havia ajudat a combatre els rebel·lats Álvaro de Cabrera i Guillem de Fosa. El 1266 Caldes i Llagostera foren concedies a Sunyer i el 1267 tornades a arrendar. Amb la Croada contra la Corona d'Aragó de Felip III de França les muralles foren refugi per als que marxaven de Girona, però Llagostera suposà una gran despesa per al rei, i per això va acabar venent Llagostera a Dalmau VI de Rocabertí per 32.480 sous.
La revolució agrícola medieval fou impulsada a Llagostera per l'energia hidràulica a través del redescobriment dels molins del Ridaura del i les dues fargues del . Aquestes dues instal·lacions, amb el carbó aportat pels boscos, permetien fabricar noves eines agrícoles i tots els aparells necessaris per al bon funcionament dels molins. L'excedent de producció agrícola, gràcies a aquestes tecnologies, permeté començar a comerciar. Per això el 1324 Llagostera rebé la concessió de fer un mercat setmanal i una fira anual de dues setmanes. Pocs mesos abans d'aquesta concessió el castell i el lloc fos donat per Jaume II a Ot de Montcada i de Pinós, que es casà amb la filla de Roger de Llúria i fou padrí de bateig de Pere el Cerimoniós.
A partir del 1375 Llagostera esdevingué el cap i casal d'un extens territori que comprenia Llagostera, Cassà de la Selva, Caldes de Malavella, Santa Ceclina, Caulers, Franciac, Lloret de Mar i Tossa de Mar sota el nom de la Baronia de Llagostera. El poder generà plets, violència i tensions entre les diverses cases nobiliàries, una tensió que augmentava durant les llargues absències dels barons, i que va arribar al màxim a mitjans del , quan els remences alçaven la veu contra els impostos. El baró de Llagostera Martí Guerau de Cruïlles es veié obligat a retornar diners als seus propis pagesos, abans d'esclatar la guerra remença entre la Generalitat i el rei. El Castell de Llagostera estigué al bàndol de la Generalitat, i lluità contra el seu propi baró, a favor del bàndol reialista.
Edat moderna Al la població era eminentment pagesa, però la incipient indústria i els artesans guanyaven protagonisme. Al nucli antic començaven a aparèixer forns de pa, hostals i posades per als forasters. Els teixidors de lli, llana i cànem iniciaven una primitiva indústria tèxtil que arribaria fins al . La riquesa d'alguns generava pobresa en d'altres, i això arribava sovint a la violència, el bandolerisme i els lladres de camins. Contra els pidolaires s'establí una llei prohibint-los demanar almoina, a la gent armada se'ls condemnava a la galera i a d'altres se'ls tancava a la presó. Es prohibí a la gent de rebre estranys a casa i se'ls obligava a denunciar persones sospitoses sota l'amenaça de càstigs exemplars com ser assotats per botxins.
Els pagesos pagaren els impostos en espècies com sous, ous o gallines fins al 1733. El encara hi havia pestes i crisis cícliques però el poble creixia, de manera que va sortir de les muralles del castell creant els primers carrers i incorporant més botigues com una escrivania, una carnisseria, un molí de farina, una fleca, una botiga i un hostal. L'entorn forestal era de roures i brucs, seguits per alzines, alzines sureres, arboços, mòdegues i noguers, però sempre que es podia es plantaven alzines sureres, ja que era la matèria primera de la principal indústria a partir de la segona meitat de segle. Pel que fa a la ramaderia del , hi havia 1.462 caps de moltons i ovelles, seguits dels porcs, les vaques, els ases i les cabres. Als camps s'hi cultivaven farratges i cereals com blat mestall, llegums, farratges, sègol, ordi, faves i llegums, així com fruita i verdura. També hi havia oliveres i vinyes, que es cultivaren fins a la fil·loxera de final del .
Durant la Guerra del Francès a Llagostera hi feren parada tots els exèrcits, el que suposà un greu empobriment del municipi en tots els sentits. Al final de la guerra, el 6 de febrer del 1814, els francesos envaïren i ocuparen el poble durant un mes. El 27 de març de 1814 bona part dels habitants es reuniren a la plaça del castell per celebrar la marxa de l'invasor i l'arribada de Ferran VII.