Lesglésia de Santa Maria de Sants és un temple catòlic situat a la plaça de Bonet i Muixí, al barri de Sants de Barcelona, i fou la parròquia del municipi homònim, agregat a Barcelona el 1897. Al llarg de la història s'hi han succeït tres temples: un de romànic, un de neoclàssic del , i l'actual del .
Història i descripció miniatura|esquerra|L'església romànica enderrocada el 1828 miniatura|esquerra|El temple neoclàssic de Santa Maria de Sants
La primera referència documental és de finals del , i al era el centre d'un terme situat a ponent de Barcelona, entre Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l'església de Santa Maria del Port. Des de finals del , pertanyia també a les anomenades Franqueses del Llobregat, sota la jurisdicció d'un batlle reial, la qual cosa permetia als seus habitants deslliurar-se del pagament de lleudes reials, mesuratge o dret dels cóps i d'altres tributs. Entre el i el 1840, la parròquia va sufragània de la de Santa Maria del Pi.
El 1828 va començar l'enderrocament del vell temple romànic –el dibuix del qual va ser publicat a La Ilustració Catalana– després de construir una nova església al seu costat, d'estil neoclàssic. Aquesta fou projectada per l'arquitecte Francesc Renart i Arús, que l'havia començada uns anys abans juntament amb el seu pare Josep Renart i Closes. L'estructura era similar a la que es pot observar actualment, si bé comptava amb una torre campanar d'uns 70 m d'alçada, considerat el més alt fora muralles fins que es va construir la Sagrada Família.
Durant la Guerra Civil, l'església va ser destruïda totalment, llevat del campanar, que va romandre en peu. El 1940 se'n va encarregar la reconstrucció a Raimon Duran i Reynals, que la va finalitzar el 1952.
El 2022 es va inaugurar un columbari a la capella de la Immaculada. Les primeres cendres que s'hi van dipositar foren les de la cantant santsenca Núria Feliu..
Referències
Maria de Sants Categoria:Edificis de Sants