Bertomeu, l'as dels ganduls va ser una sèrie de còmics autoconclusius creada en 1950 per Josep Palop Gómez per a la revista Jaimito de l'Editorial Valenciana, una de les més populars de la publicació.Altarriba (2001), p. 106 a 109. Originàriament es publicava en castellà amb el nom Bartolo, as de los vagos.
Bertomeu va començar com una simple tira, però va passar després a compartir una pàgina amb una altra sèrie de Palop, El abuelo, fins que finalment va disposar d'una pàgina sencera per a ella sola.Altarriba (2001), p. 106 a 109. A partir de 1991, en el número 70 de Camacuc, comença a publicar-se en valencià.Pons (2007), p. 240.
Bertomeu representa l'encarnació d'una qualitat, la vagància, com dona a entendre la seua pròpia iconografia: Postura encorbada, mans en les butxaques, cigarret en els llavis, ulls entretancats i boina.Ramírez (12/1975), p. 167 a 168. Totes les seues històries narren els seus intents per evitar qualsevol esforç i poder seguir dormint la becadeta.Ramírez (12/1975), p. 167 a 168. A mitjans dels anys 60 s'introdueixen noves ambientacions, i Bertomeu apareix empleat en una oficina, amb companys com Chivatini.Ramírez (12/1975), p. 167 a 168.
Bertomeu és el propotip del malfaener dins del còmic clàssic espanyol per damunt d'altres personatges, com Leopoldo Vaguete (1959) de Beltrán, Vagancio (1953) de Cifré o el Pepón de Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón (1959). La diferència en este personatge, és que no arriba a conèixer la frustració característica de l'escola Bruguera, atès que com explica Antonio Altarriba, Bertomeu manca d'aspiracions vitals.Altarriba (2001), p. 106 a 109.Altarriba (2001), p. 72.
Referències
Bibliografia
Categoria:Editorial Valenciana Categoria:Personatges de còmic introduïts a la dècada de 1950