Lemperador , , pinyin Dàoguāng Dì fou el vuitè emperador de la dinastia Qing, el sisè Qing que governà Xina i el primer a patir la humiliació d'Occident que va culminar amb el Tractat de Nanjing de 1842, com a resultat de la Primera Guerra de l'Opi. Va governar del 3 d'octubre de 1820 al 25 de febrer de 1850.
Nom miniatura|Emperador Daoguang El seu nom de naixement va ser Mianning (绵寧), que posteriorment van canviar per Minning (旻寧) i el seu cognom manxú, Aisin Giorro. Abans de ser emperador ostentava el títol de Princep de la Sang i del Primer Nivell o Grau. Com a emperador va rebre el nom de Daoguang i el de Xuanzong com a nom pòstum o de temple.
Biografia Formació i personalitat Va ser educat en els valors confucianistes i del seu avi, l'emperador Qianlong, va aprendre l'art de la caça. De jove va distingir-se en les accions contra els rebels de la secta "Lotus Blanc" (bailianjiao) que s'havien infiltrat a la Ciutat Prohibida de Pequín, actuació que el va ajudar a assolir la successió del seu pare i ser nomenat emperador.
S'ha generat una certa controvèrsia sobre la seva personalitat. Alguns historiadors l'han definit com un home amb poc caràcter, indecís, avar, no gaire intel·ligent i amb poc carisma, certes biografies el defineixen com "un home amb bones intencions però ineficaç", i altres destaquen la seva tendència a analitzar en detall els problemes i discutir-ho amb els seus assessors i consultors, tot plegat en un marc general on s'entén que els darrers emperadors de la dinastia Qing van ser ineptes i corruptes, i que durant el regnat del pare de Daoguang, l'emperador Jiaqing ja va començar el declivi de la dinastia.
Primers anys de regnat miniatura|L'imperi Qing cap al 1820 Daoguang va pujar al tron en 1820 quan tenia 38 anys, després de la mort sobtada del seu pare. El país a l'inici del seu regnat estava davant d'una forta crisi; a nivell intern amb un govern corrupte, un exèrcit ineficaç, la tresoreria estatal sense recursos, un fort creixement demogràfic i molt especialment el problema del consum d'opi; a nivell territorial diversos conflictes, com la revolta dels musulmans de Xinjiang sota la direcció dels turc Jahangir Khoja en 1825 capturant les ciutats de Kashar, Yarkand i Yangihissar en 1826 fins que fou capturat i mort en 1828, sublevacions a les regions de Hunan i Guangxi (1832-33) i la rebel·lió dels Yao a Guizhou (1833) i tot plegat agreujat per importants problemes climatològics, especialment per les constants inundacions del riu Groc (anys 1822, 1831-32, 1839-42), que van generar molts problemes tant de caràcter polític com de gestió, tècnics i financers.
Malgrat aquesta situació Daoguang va afrontar els primers anys amb molt d'entusiasme, aplicant mesures i reformes de progrés en el camp polític i social (lluita contra el consum d'opi) contra la corrupció, la potenciació de les obres públiques i les infraestructures, com les obres del Gran Canal. El 1831 ja enfadat perquè els comerciants d'opi incomplien les lleis i augmentava l'addicció i el contraban, va descobrir que membres del seu exèrcit i govern es dedicaven a fumar opi, i va emetre molts edictes imperials que prohibien l'opi.
William Napier va ser enviat com a superintendent de Comerç a Guangdong (Canton) per negociar directament amb les autoritats xineses després que la Companyia Britànica de les Índies Orientals perdés el monopoli en 1833, però es va negar a seguir el protocol xinès que l'obligava a comunicar-se a través de mercaders intermediaris i va intentar tractar d'igual a igual amb el virrei de Guangdong. Davant el bloqueig comercial xinès, Napier va ordenar a les fragates Andromache i Imogene forçar el pas pel riu de la Perla l'11 de setembre de 1834, intercanviant trets amb els forts de Boca Tigris, la desembocadura del Riu Perla, però la incursió no va tenir èxit i es va haver de retirar a Macau, on Napier va morir poc després.
L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica, donant pas a la primera Guerra de l'Opi. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, que ocupà Hong Kong el gener de 1841 i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Xangai. Amb el Tractat de Nanjing, l'emperador Daoguang va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys, i es van establir termes comercials similars pel tractat de Whampoa amb França i el tractat de Wanghia amb els Estats Units.
A nivell cultural, entre altres iniciatives, va ordenar la revisió del Diccionari Kangxi, redactat l'any 1710 amb un total de 47.035 caràcters xinesos, però a causa de la rapidesa amb què es va confeccionar contenia moltes errades; la revisió de Daoguang del 1831 va corregir un total de 2.588 errades.
Darrers anys Va morir de malaltia a 69 anys a l'antic Palau d'Estiu a Pequín. Està enterrat al Mausoleu de Muling, que forma part del conjunt de les tombes Qing de l'Oest, a 120 km al sud-oest de Pequín (Yxia a la província de Hebei) junt amb les emperadrius Xiao Mu Cheng i Xiao Wuan Cheng, i amb el títol pòstum o de temple, Xuanzong. El va succeir el seu quart fill Yichu, amb el nom d'emperador Xianfeng.
Fets més significatius durant el regnat de Daoguang ANYESDEVENIMENT1820Inici del regnat de Daoguang després de la mort del seu pare l'emperador Jianqing1825Secessió dels musulmans de Xinjiang1831Revisió del Diccionari Kangxi. Publicació d'edictes en contra del comerç i consum d'opi1832Tropes Qing derrotades pels rebels de Guandong a causa de la seva addicció a l'opi1832-33Sublevacions i rebel·lions a diverses zones (Hunan, Guangxi, Guizhou)1834El negociador anglès Lord Nieper mor al Sud de la Xina mentre dialogava amb les autoritats xineses a Canton1838Lin Zexu nomenat comissionat per l'emperador és enviat a Canton per eliminar el comerç i el contraban d'opi1839Inici de la Primera Guerra de l'Opi1840Arriba a la Xina la flota britànica1841Xina cedeix Hong Kong als britànics1842Tractat de Nanjing com a final de la guerra de l'opi.1843La Xina supera els 400 milions d'habitants. Liberalització de les activitats dels missioners catòlics, i primers drets d'extraterritorialitat a favor dels estrangers Tractat de Bogue. Hong Xiuquan funda la secta heterodoxa cristiana "societat d'Adoració de Deu", inici de la Rebel·lió dels Taiping.1844Tractats amb els Estats Units i França1845Hong Xiuquan capta adeptes pel seu moviment a la zona de Guangxi.1846El cens de la Xina ja és de 421 milions d'habitants1848Recessió econòmica amb una important davallada dels ingressos estatals1849El Gran Canal totalment infranquejable genera problemes pel transport del gra del sud al nord1850Mor l'emperador Daoguang. Inici de la Rebel·lió dels Taiping
Família miniatura|Consort Xiang una de les 20 dones de Daoguang Segon fill de Yongyan (永琰) que va ser emperador amb el nom de Jiajing, i de Hitara, principal esposa de Yongyan, posteriorment emperadriu amb el nom de Xiaoshurui (孝淑睿). Daoguang va tenir 20 dones, 9 fills (el quart el va succeir com a emperador Xianfeng) i 10 filles.
Consorts Emperadriu Xiao Mu Cheng (孝穆成皇后) (? - 1808) Emperadriu Xiao Shen Cheng (孝慎成皇后) (? - 1833) Emperadriu Xiao Quan Cheng (孝全成皇后) (1808 - 1840) Emperadriu Xiao Jing Cheng (孝静成皇后) (1812 - 1855) Consort Imperial Zhuang Shun (庄顺皇贵妃) (? - 1866) Honorable Consort Tun (彤贵妃) (? - 1877) Consort He (和妃) (? - 1836) Consort Xiang (祥妃) (? - 1861) Noble Consort Jia (佳贵妃) (? - 1890) Noble Consort Cheng (成贵妃) (? - 1888) Consort Chang (常妃) (? - 1860) Concubina Imperial Zhen (珍嫔) (?) Concubina Imperial Tian (恬嫔) (?-1845) Concubina Imperial Yu (豫嫔) (1816–1898) Concubina Imperial Shun (順嬪) (?-1868) Concubina Imperial Heng (恆嬪) (?-1876) Noble Dama Ping (平贵人)(?-1823) Noble Dama Ting (定贵人)(?-1842) Noble Dama Li (李贵人)(?-1872) Noble Dama Na (那贵人)(?-1865)
Fills Yiwei (奕緯) (16 de maig de 1808 - 23 de maig de 1831), fill de He Yikang (奕綱) (22 de novembre de 1826 - 5 de març de 1827), fill de Xiao Jing Cheng Yichi (奕繼) (2 de desembre de 1829 - 22 de gener de 1830), fill de Xiao Jing Cheng Yichu (1831 - 1861), fill de Xiao Quan Cheng. Futur emperador amb el nom de Xianfeng Yicong (23 de juliol de 1831- 18 de febrer de 1889), fill de Xiang Yixin (11 de gener de 1833 - 29 de maig de 1898), fill de Xiao Jing Cheng. Yixuan, (16 d'octubre de 1840 - 1 de gener de 1891) Yiho (奕詥) (21 de febrer de 1844 - 17 de desembre de 1868), fill de Zhuangshun. Yihui (奕譓) (1845 - 1877) fill de Zhuangshun.
Filles Duanmin (端悯固伦公主) (1813 - 1819), filla de Xiaozhen Cheng. (1825) filla de Xiang Fei. Duanshun (端顺固伦公主) (1825 - 1835), filla de Xiaoquan Cheng. Shou-An (寿安固伦公主) (1826- 1860), filla de Xiaoquan Cheng. Shou? (寿臧和硕公主) (1829 - 1856), filla de Xiang Fei. Shou-Yen (寿恩固伦公主) (1830 - 1859), filla de Xiaojing Cheng. (1840 - 1844), filla de Tun Kuai Fei. Shou-Xi (寿禧和硕公主) (1841- 1866), filla de Tun Kuai Fei. Shou-Zhuang (寿庄固伦公主) (1842 - 1884), filla de Zhuangshun Huang Kuai Fei. (1844 - 1845), filla de Tun Kuai Fei.
La Xina del Per entendre la situació i actuació del govern durant el regnat de Daoguang, cal tenir en compte alguns aspectes generals de la Xina del
El marc socio-polític Auto-suficiencia agrícola i financera Baix nivell tecnològic Sistema polític centralitzat en la figura de l'emperador No separació de poders Important control sobre els poders locals Estructura familiar fortament cohesionada Forta influència del Confucianisme i del Taoisme Control social sota els principis del Baojia o del Lijia Política comercial exterior restrictiva Corrupció generalitzada en els estaments governamentals Poc coneixement general de les potències occidentals (cultura, llengües, costums, lleis, etc.) Actitud de menyspreu de les capacitats occidentals (tecnològiques, militars, etc.) Mentalitat sino-cèntrica
Estructura social A mitjan la societat xinesa era marcadament de caràcter rural, amb dos grans grups socials: el pagesos (la majoria no propietaris) que representaven el 80% de la població i els aristòcrates o lletrats, la majoria funcionaris, que ocupen un estatus social que no es basa en criteris econòmics, sinó com a resultat dels seus coneixements acadèmics, que han demostrat en un complex procés d'exàmens.
Altres grups importants són els comerciants, els artesans, els venedors, els transportistes, els obrers i els clergues.
La societat Qing està marcada per una forta jerarquia on la unitat social era la família, amb un estil de vida marcat per una forta presència dels principis confucianistes.
Religió Les tres corrents religioses, confucianisme, budisme i taoisme coexistien sense barreres estanques, però el cristianisme ja des d'abans de Daoguang va tenir problemes. El 1811 el Gran Codi Qing va incorporar la pena de mort pels europeus que fessin divulgació del cristianisme, i els missioners tant catòlics com protestants van ser expulsats o extrangulats.
La percepció dels xinesos sobre Occident Durant el regnat de Daoguang el govern xinès va fer importants progressos en el coneixement dels occidentals, especialment dels britànics, estudiant-ne els aspectes polítics, socials, culturals, industrials, financers, etc. i d'alguna forma es va anar modificant la visió que tenien els Qing dels occidentals, com a "bàrbars" i "incivilitzats".
Organització administrativa i política Malgrat que la dinastia Qing és d'origen manxú (considerada com estrangera per no ser de l'ètnia han) els diferents governs Qing van mantenir les estructures i les institucions polítiques que havien establert els governants Han, amb una organització centralitzada, amb nivells jeràrquics molt definits i diferenciació clara entre govern central i governs locals, amb un esquema bàsic dels tipus següent: