Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 224.589 habitants el 2025, i la novena dels Països Catalans. L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús. Aquest origen antic conviu amb una trajectòria històrica marcada pel creixement urbà i industrial, especialment a partir de l’època moderna i contemporània.
Durant el , Sabadell es va convertir en un dels principals motors de la Revolució Industrial a Catalunya, especialment en el sector tèxtil llaner. La ciutat va arribar a ser la capital llanera de l’Estat espanyol i va rebre el sobrenom de «la Manchester catalana» per la seva forta especialització industrial.
El llegat industrial encara és molt present en el paisatge urbà actual. Les antigues fàbriques, vapors i xemeneies s’han anat reconvertint progressivament en equipaments culturals, educatius i administratius, així com en espais comercials i d’oficines.
Al llarg del segle XX, Sabadell va experimentar una forta expansió demogràfica i territorial, impulsada per la immigració i la diversificació econòmica cap al sector serveis. Actualment, la ciutat manté un paper central dins el sistema urbà del Vallès Occidental, amb una economia diversificada, una àmplia oferta educativa i cultural i una intensa activitat comercial i industrial.
Sabadell limita amb diversos municipis del Vallès Occidental. Aquest són: Terrassa, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Sant Quirze, Cerdanyola del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda.
Història
Etimologia El nom de Sabadell és atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en referència a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de topònims llatins com badallum (en referència al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'església de Sant Salvador (Salvadorell convertit en Salvadell i després en Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.
Una altra hipòtesi fa referència a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vallès Oriental. El seu hostal hauria donat origen, més endavant, al nucli habitat. Finalment, és possible que el topònim tingui el seu origen en el dia en què tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum. Seria, en aquest cas, una etimologia paral·lela a la del Vendrell, amb mercat els divendres.
A Occitània hi ha dos municipis amb nom semblant: Sabadèl i Sabadèl de la Tronquièra (Carcí, Occitània).
Escut i bandera L'actual escut de Sabadell és un escut heràldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny del 1992. És un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al·ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva població i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertanyé a la Corona.
La bandera de Sabadell és la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual està travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per encàrrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecció fou de 2.750 pessetes de l'època.
Antiguitat Restes arqueològiques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gambús indiquen que el nucli que actualment és Sabadell ja era un poblats de pagesos i pastors fa 3.800 anys. La presència humana a la comarca del Vallès Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.
El nucli va créixer a partir del que avui en dia és conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arraona i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. En aquells temps, la regió es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva ceràmica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.
L'arribada dels romans l'any 218 aC encetà un procés de romanització en què la cultura ibèrica indígena anà assimilant els costums romans. Els primers poblats romans al Vallès Occidental daten del . En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la població ibèrica de La Salut. El , amb August com a emperador, fou un període ric en construccions de vil·les dedicades principalment a la producció de vi. La vil·la de la Salut ha estat tradicionalment associada a la Mansio Arragonem. Aquesta mansió era un lloc d'avituallament per als viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis. Destaca així mateix la vil·la romana de Sant Pau de Riu-sec amb uns importants nivells arqueològics d'època republicana, imperial i tardoantiga.
Edat mitjana Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolupà al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren construïts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. També s'hi bastiren molins fariners.
Les primeres referències al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reunió per a pagesos de tot el Vallès. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Plaça Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant més de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'església, el nucli urbà es desenvolupà, amb l'aparició dels primers carrerons.
Roger Bernat de Foix vengué la ciutat el 1366 a Elionor de Sicília, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconseguí privilegis que en revitalitzaren la vida social i econòmica. El rei manà reforçar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca enviés tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengué Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al , la ciutat tornà definitivament a la Corona, però això no impedí que perdés gairebé la meitat de la seva població, ja que es quedà en, aproximadament, cinc-cents habitants.
Edat moderna miniatura|Casa Duran, construïda al .|esquerra L'edat moderna fou un període de gran expansió territorial per a Sabadell; entre el i el , la seva superfície passà de 37,9 ha a 78,2 ha. La ciutat també començà a influir de manera important sobre nuclis que més endavant –ja a principis del – hi quedarien incorporats, com Sant Julià d'Altura. Tot i que la indústria tèxtil llanera fou dominant, també hi hagué una diversificació de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la indústria terrissera i paperera.
Edat contemporània El fou un període d'expansió per la indústria tèxtil de la ciutat. La primera màquina de vapor fou instal·lada el 1838, i Sabadell aviat s'omplí de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengué fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias, i la població es multiplicà per onze al llarg del segle, gràcies en part a la immigració d'Alacant, Múrcia i València. Per abastir aquesta població creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugurà la línia de tren a Barcelona, s'instal·là l'enllumenat públic als carrers cèntrics i s'instal·laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingué el títol de ciutat el 1877. Durant el també nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).
Segle i actualitat miniatura|130px|L'Eix Macià Durant el , la població es multiplicà per deu. El 1904 va absorbir el nucli de Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Julià d'Altura. La ciutat s'expandí amb la incorporació d'alguns nuclis de població com la Creu Alta, i es van construir edificis modernistes emblemàtics com ara l'Hotel Suís (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). La indústria continua basant-se en els tèxtils, tot i que durant els anys 30 es produeix el procés de mecanització progressiva dels telers, i incrementa el pes de la metal·lúrgia. Cap a la segona meitat del segle començà a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigració de les dècades del 1950, 1960 i principis del 1970 provocà l'aparició de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants són d'origen immigrant.
Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democràtica en la transició. Als últims anys del franquisme, la ciutat conegué una important crisi econòmica que feu plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per a la ciutat. A final de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necessàries. La incessant construcció de nous blocs de pisos contrastà amb la inauguració d'espais verds com el parc de Catalunya o el parc del Taulí (1992). La incorporació del nou barri de Can Llong i la creació d'un parc fluvial entorn del riu Ripoll són altres fets destacables.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 27 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 en foren 10 del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP), 7 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM), 3 de Crida per Sabadell-Amunt (CpSBD-Amunt), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 3 de Junts per Sabadell (Junts) i 1 de Podem.
Alcaldesses i alcaldes miniatura|Ajuntament de Sabadell miniatura|Protesta contra la tortura a Sabadell
Des de 2019, l'alcaldessa de Sabadell és Marta Farrés i Falgueras (PSC).
Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, Antoni Farrés i Sabater (PSUC i posteriorment Iniciativa) va ser l'alcalde de la ciutat. Després de 20 anys de govern, va deixar voluntàriament el càrrec. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar per sorpresa el PSC, amb Manuel Bustos Garrido al capdavant, amb només 99 vots de diferència amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalició amb CiU i ERC, amb l'oposició de l'Entesa i el PP.
Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encapçalat per Manuel Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les següents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, però es va mantenir el govern de coalició quadripartit. El primer a abandonar-lo va ser CiU, acusant el govern de prendre les decisions unilateralment. Més tard, una càrrega policíaca al bar Bemba i la detenció d'un jove de 14 anys per enganxar un adhesiu denunciant l'anomenat Estil Bustos, entre altres fets, provocà una forta crisi a la ciutat, que va culminar amb el trencament del govern de coalició amb els dos socis restants, ERC i ICV. Des d'aleshores la tensió va disminuir, i a les següents eleccions el PSC va baixar de 40.000 a 30.000 vots. Més endavant, va sortir a la llum el Cas Mercuri, imputant Manuel Bustos, que després de negar-ho tot va cedir l'alcaldia a Joan Carles Sánchez. En les eleccions municipals de 2015 fins a vuit forces polítiques van entrar a l'Ajuntament, amb una diferència de 2.000 vots entre la primera i la cinquena força més votada. Després d'un pacte amb la Crida, Juli Fernández d'Esquerra Republicana fou nomenat alcalde. El 15 de juny de 2019 Marta Farrés i Falgueras es va convertir en alcaldessa, la primera dona que exerceix aquest càrrec a Sabadell.
Geografia Llista de topònims de Sabadell (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). miniatura|El Ripoll un dia de tempesta