Marqueixanes (, localment Marquixanes , igual que en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
En el terme hi havia l'antic poble dels Quers, actualment desaparegut. La dita sobre els marqueixanencs és A Marquixanes fan córrer el bou mascle.
Etimologia Segons Coromines, el topònim MarqueixanesCoromines, 1996. prové de matres caxanas, és a dir, mares dels roures, en una mostra de culte ancestral a la natura.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Marqueixanes en el Conflent El terme comunal de Marqueixanes, de 48.000 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Marqueixanes en els ortofotomapes de l'IGNMarqueixanes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a banda i banda de la Tet, a la zona nord-oriental de la comarca del Conflent. Es troba a la cua del Pantà de Vinçà.
A la dreta de la Tet, el terme inclou una ampla zona de regadiu, solcada per diversos canals de regadiu, i una zona aspra, al límit amb Espirà de Conflent. El tros de terme a l'esquerra del riu és un coster d'orografia trencada i despoblat.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Marqueixanes miniatura|esquerra|Marqueixanes en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Vista general del poble Lleugerament aturonat a la dreta de la Tet, a prop del lloc on desemboca en aquest riu el Còrrec de la Coma d'Espirà, Marqueixanes conservaEl Marqueixanes antic en els ortofotomapes de l'IGN bona part de la cellera de la qual nasqué el poble i d'un segon recinte murallat més tardà, del . La cellera es formà a l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Marqueixanes i prop del Castell de Marqueixanes. A partir del nucli medieval, el poble de Marqueixanes s'ha estèsEl poble actual de Marqueixanes en els ortofotomapes de l'IGN cap al sud en una sèrie de barris nous entre el poble vell i el cementiri, i cap al nord-oest, resseguint el traçat de la carretera general, que passa pel nord del poble.
Al cementiri municipal hi ha la capella de Sant Ponç de Marqueixanes, que fou construïda de bell nou per substituir l'antiga capella de Sant Ponç situada dins del poble.
Els Quers Actualment convertit en despoblat, els Quers era un poble situatLloc on es trobava el poblet dels Quers en els ortofotomapes de l'IGN a prop i a ponent del poble de Marqueixanes, a la riba dreta de la Tet.
Els masos del terme Marqueixanes és de les poques comunes nord-catalanes que a penes té construccions aïllades, fora del nucli de població. Tot just es pot comptar el Cortal de Roc Rodon (única construcció a l'esquerra de la Tet) i sis casots sense nom. Hi havia hagut el Molí de Marqueixanes, o Molí Paucó, i dos altres molins propers al poble, el Silvestre i el de la Passera, que són en terme d'Eus. A Marqueixanes es troben fins a quatre ponts: el de la Canal, el de les Canals (diferents), el de Marqueixanes i el Pont Nou.
Hidrologia El principal curs d'aigua de Marqueixanes és la Tet, que migparteix el terme comunal, tot i que la riba esquerra és del tot despoblada. D'aquesta riba esquerra davallen cap al riu el Còrrec dels Racons, amb el dels Baixos i el de Rabassers, també anomenat Rec de la Cabaneta o de l'Hort Agre, el Còrrec de Coma Sabatera, o Rec de Jolloc, amb el Còrrec de les Teixoneres, el Còrrec de la Solana i el de la Coma de Pedrís.
A la riba dreta de la Tet es troba la major part del terme de Marqueixanes, amb els cursos d'aigua més importants. El principal afluent de la Tet en aquesta part del terme és el Còrrec de la Coma d'Espirà, que en bona part del seu recorregut és termenal amb Espirà de Conflent. Al llarg del seu recorregut rep per l'esquerra, procedents del terme de Marqueixanes, tot de petits còrrecs de la zona de les Graules, al sud del terme, el Còrrec dels Albrics, el de Grandelles, el dels Pruners, el del Forn, el de les Reixes, el dels Cocones, fins que arriba al sud del poble, on entra del tot en terme de Marqueixanes. Aleshores rep per la dreta el Còrrec de les Voles i el de la Deguda.
A ponent del poble i del terme discorre el Còrrec de la Coma dels Masos, que porta unit el de les Ardenes, i els dos anomenats dels Clots. Una mica a llevant seu, paral·lels, discorren dos còrrecs amb el mateix nom: Còrrec de Bartó. A l'extrem de llevant del terme, fronterer amb Vinçà, es troben els còrrecs del Canigós, amb el de la Coma de l'Oliu i el del Putxet, o Puget.
Les fonts més destacades de Marqueixanes són la Font del Molí, o del Molí Silvestre, la Font de la Roca i la Font Joaneta. D'altra banda, en el terme de Marqueixanes hi ha una sèrie d'hidrotopònims referits al sistema d'irrigació del terme: l'Agulla de les Arenes, la de les Escaleres, la dels Olivells, la de la Deguda, el Partidor de l'Aigua, el Rec de la Solana, el Rec del Molí, amb la Mina en el seu recorregut subterrani, el Rec Nou i el Rec Vell.
Orografia Els topònims de Marqueixanes que indiquen formes de relleu són els següents: boscs: el Bosc d'en Forgós; clots: els Clots; colls: Coll de Valloreres; comes: Coma de l'Oliu, Coma dels Masos, Coma de Pedrís, Coma d'Espìrà, Coma Sabatera; planes: els Plans, la Plana; muntanyes: el Putxet, o Puget, el Puig de Rabassers i Roc Rodon; serres: Serra de l'Alzina, Serra de les Ardenes, Serra de Valloreres, i solanes: la Solana.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme són els Albrics, les Ardenes, les Arenes, Bartó, les Colomines, les Cones, els Còrrecs, la Creueta, la Deguda, el de Dellà, les Escaleres, els Evols (nom antic, ja en desús), el Figueral, Grandelles, abans Graudelles, les Graules, els Monars, els Olivells, els Quers, Rabassers, els Racons, la Rectoressa, les Reixes, la Roca, Roc Rodon, les Teixoneres, Vallorera, la Vinya d'en Vestit (nom antic), el Vinyer, els Vinyers, les Vinyes del Roc i les Voles. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com el Roc de la Creueta, el Roc de Sornià, Roc Rodon, la Termenera del Puig de Rabassers i la Termenera del Bosc d'en Forgós.
Transports i comunicacions Carreteres La principal carretera que travessa el terme de Marqueixanes és la N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa al nord del poble, comunica Marqueixanes amb Perpinyà en 40,5 quilòmetres, d'una banda (passant per tot de poblacions, en les quals l'autovia evita el pas pel nucli de la població: Vinçà, a 4,4 quilòmetres, Rodès, a 8, Bulaternera, a 13, Illa, a 15,2, Nefiac, a 18,8, Millars, a 25,3, Sant Feliu d'Amunt, a 26, Sant Feliu d'Avall, a 27, i el Soler), a 30,6, en direcció est. Cal dir que en tot el traçat d'autovia, de Bulaternera cap a l'est, existeix la calçada antiga de la N - 116, ara D - 916, que sí que passa pels nuclis de població esmentats. Per la mateixa carretera, ara ja com a carretera convencional, els Masos és a 2,8 quilòmetres, Prada, a 5, etc.
En el terme hi ha només una altra carretera, curta, la D - 35a (Marqueixanes - D - 35, a Eus), que uneix la població amb la carretera D - 35 (N - 116, a Prada - Arboçols), que discorre per l'esquerra de la Tet.
Transport públic col·lectiu Marqueixanes té un bon servei de transport públic. La línia 200 (Perpinyà - Prada) uneix les poblacions de Perpinyà, el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rodès, Vinçà, Marqueixanes, Eus i Prada. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris en direcció ponent, un d'ells de caràcter semidirecte, i només tres a la inversa, un d'ells també semidirecte. No circula els dies festius. Cal dir que la parada d'aquesta línia és a peu de carretera, no entra en el poble.
Amb un traçat similar hi ha la línia 240, que ofereix quatre serveis diaris en direcció a Perpinyà i sis cap a Prada. Com l'altre, alguns d'aquests serveis és semidirecte, també amb parada a Bulaternera, i tampoc no circula els dies festius.
La línia 260, també amb recorregut i característiques semblants, té dos serveis diaris en cada direcció. Circula cada dia, però el diumenge amb horaris diferents.
Ferrocarril Marqueixanes té estació de tren de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló.
Els camins del terme Els camins interiors del terme de Marqueixanes són el Camí de Bartó, el de la Coma d'Espirà, el de la Serra de les Ardenes, el de la Solana, el del Coll de Valloreres, el de les Ardenes, el de les Arenes, el de les Vinyes, el del Molí, el del Pla, el del Putxet, o Puget, el dels Albrics, rl dels Clots i el de Vallorera. Les vies de comunicació que enllacen amb els pobles i termes veïns són el Camí Vell d'Arboçols, la Ruta d'Arboçols, la de Prada i la de Vinçà.
Activitats econòmiques Marqueixanes conserva bona part de l'activitat tradicionalment principal del terme, l'agricultura. Més de 200 hectàrees destinades a l'agricultura, en una cinquantena d'explotacions permeten una bona collita de fruita (préssecs, pomes, albercocs, cireres i peres), vinya, amb una denominació d'origen controlat. També s'hi cullen hortalisses (sobretot enciams, escaroles i fruits primerencs) i hi ha una mica de ramaderia, reduïda a uns quants caps de bovins. Hi ha dues cooperatives, relacionades amb l'agricultura del poble: la Cooperativa Agrícola de Venda i la Cava Cooperativa Vinícola.
Història Edat mitjana El primer esment de Marqueixanes data del 1025, moment en què es produí l'intercanvi entre el bisbe d'Elna Berenguer i l'abat Esclua de Sant Martí de Canigó de les esglésies de Santa Eulàlia de Marqueixanes i de Sant Sadurní de Vernet. Els segles següents reberen diverses donacions i vendes que engrandiren el seu territori, entre els quals els diferents pobles que actualment integren la comuna dels Masos: Joncet, Favars i Avellanet. L'any 1172 Alfons I autoritzà l'abat Guillem a construir-hi muralles. L'abadia del Canigó conservà la senyoria de Marqueixanes tot al llarg de l'edat mitjana.
Edat moderna Fou una pertinença de Sant Martí de Canigó fins a la secularització d'aquest monestir el 1784, poc abans de la Revolució Francesa.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)Pélissier, 1986. Evolució demogràfica de Marqueixanes entre 1358 i 178913581365137814241470151515531709172017671774178927 f26 f13 f13 f27 f24 f25 f84 f82 f505 h102 f110 f
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 474 488 564 571 561 581 589 619 583 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 576 536 532 530 570 564 509 491 480 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 446 461 480 446 393 416 412 386 405 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014 388 363 333 307 299 397 513 541 551 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|Casa Mas, actual Casa del Comú Batlles