Al parc de Château Noir (Dans le parc de Château Noir) és un oli sobre tela de 92 × 73 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1898-1900 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París. Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". . Pàg. 128-129.

Context històric i artístic En el camí d'Ais de Provença a Lo Tolonet, en direcció a la muntanya Sainte-Victoire, hi havia una finca anomenada Le Château Noir.ArteHistoria Cézanne va sentir una especial admiració per aquest indret i va intentar comprar-la, però el propietari no va voler vendre-la encara que va permetre a l'artista treballar en les seues propietats i, fins i tot, llogar durant quinze anys (del 1887 al 1902) una de les estances per desar-hi les seues teles. D'aquest lloc van sortir un bon nombre d'obres com és el cas d'aquest Al parc de Château Noir, identificativa dels treballs dels darrers anys de Cézanne:

Descripció El motiu representat en aquest quadre, que Rewald<ref>John Rewald, The Paintings of Paul Cézanne: A Catalogue Raisonné, vol. I, Nova York, Harry N. Abrams, 1996, núm. 878, pàg. 519.</ref> data entre el 1898 i el 1900, és una franja rocallosa al peu de la qual creix una renglera d'arbres, a la zona nord-est de la propietat abans esmentada. Els arbres i les roques omplen l'espai pictòric i recorden l'''horror vacui de la pintura gòtica. Els contorns dels arbres estan traçats amb una línia fosca que sintonitza amb el sintetisme de Gauguin. La llum a penes crida l'atenció del pintor -a diferència de Monet, més preocupat per qüestions lumíniques i atmosfèriques-, el qual s'interessa més per recuperar els valors formals a través del color. Les pinzellades són aplicades de manera pausada i configuren un entramat estructural que anticipa el cubisme en desenvolupar-se en facetes. En concret, la pinzellada que agita el fullatge és més fragmentada que la de les roques del primer pla, produint una impressió de proximitat que atreu la mirada cap a la part més allunyada del quadre. Les tonalitats són fredes, recorrent als contrastos cromàtics i els colors complementaris de l'impressionisme. Tots els elements (vegetals i minerals) es troben així reunits en un sol pla, dins d'un conjunt compacte que només deixa un reduït espai al cel. A causa de la lentitud a l'hora de treballar de Cézanne, en alguns moments hom hi pot trobar certa tendència a l'abstracció.

Referències

Enllaços externs Flickr Museu de l'Orangerie

Categoria:Quadres al Museu de l'Orangerie Categoria:Obres pictòriques del segle XIX Categoria:Quadres de Paul Cézanne