miniatura|Johann Sebastian Bach, 1746 Els Divuit Grans Preludis Corals, BWV 651–668, són un recull de preludis corals d'orgue compostos per Johann Sebastian Bach. Aquest recull es va realitzar a Leipzig durant la darrera dècada de la seva vida (1739–1750), i està constituït, en la seva gran majoria, a partir d'obres anteriors compostes —segons Spitta— durant el període de Weimar o —segons sosté Rust— a Leipzig. Hans Koltz i Ulrich Meyer, així com altres teòrics, consideren que s'hauria de parlar de disset corals perquè, tal com mostra el manuscrit, Bach va deixar una pàgina en blanc intencionadament entre els primers disset corals i l'últim. En qualsevol cas, aquest conjunt de peces constitueix una col·lecció enciclopèdica de preludis corals de gran escala, en una varietat d'estils que es remunten al segle anterior, que Bach gradualment va perfeccionar durant la seva vida. Juntament amb els 45 preludis corals de lOrgelbüchlein ('Petit llibre d'orgue'), BWV 599-668, els 6 anomenats Schübler-Chörale ('Corals Schübler'), BWV 645-650, i els 21 del tercer volum del Clavier-Übung ('Exercicis per a teclat'), BWV 669-689, representen l'apogeu de la música sacra per a orgue sol de Bach.
Història miniatura|La capella de la cort al Schloss de Weimar, on Bach n'era l'organista. Es pot apreciar l'orgue a la part superior de la imatge. Hi ha versions primerenques de gairebé tots els preludis corals que es creu que daten d'entre 1710–1714, durant el període comprès entre 1708 i 1717, quan Bach treballava a Weimar com a Konzertmeister ('director musical') i organista titular a la cort de Wilhelm Ernst, duc de Saxe-Weimar. De resultes de l'encoratjament del Duc, un devot luterà i amant de la música, Bach va escriure una gran varietat d'obres de caràcter secular i litúrgiques per a orgue en el que va ser el seu període més productiu quant a la composició per a aquest instrument. Tal com s'esmenta a l'obituari (Nekrolog) del compositor, aparegut el 1754 i possiblement escrit pel seu propi fill Carl Philipp Emanuel Bach i un dels alumnes de Bach, Johann Friedrich Agricola: «la delícia de la gràcia en la seva manera de tocar el va impulsar a intentar tot el possible en l'art del tractament de l'orgue. Aquí, ell també va escriure la majoria de les seves obres per a orgue». Durant el període en què Bach va estar a Weimar i sota la seva supervisió, l'orgue de la capella es va millorar i ampliar; va passar a ocupar un altell a l'extrem est de la capella, just a sota del sostre. L'instrument tenia dos teclats manuals, un pedaler i prop d'una dotzena de registres, incloent, a petició de Bach, una fila de campanes afinades. És probable que els preludis corals més llargs tinguessin alguna funció cerimonial durant els oficis a la capella de la cort com, per exemple, acompanyant la comunió.
Quan posteriorment Bach es va traslladar i va esdevenir mestre de capella a Köthen el 1717 i cantor al Thomaskirche a Leipzig el 1723, les seves obligacions no incloïen especialment composicions per a orgue. El manuscrit autògraf dels 18 Grans Preludis Corals, actualment conservat com a P 271 a la Biblioteca Estatal de Berlín, documenta que Bach va començar per preparar la col·lecció al voltant 1740, després d'haver completat la tercera part del Clavier-Übung el 1739. El manuscrit consta de tres parts: les sis sonates a trio per a orgue BWV 525–530 (1727–1732); les Variacions canòniques sobre Vom Himmel hoch da komm' ich her ('Vaig pujant des del cel') BWV 769, afegides al mateix temps que els Preludis Corals (1739–1750); i una versió primerenca de Nun komm' der heiden Heiland ('Vine ara, Salvador dels pagans'), BWV 659 (1714–1717), annexat després de la mort de Bach.
Els primers tretze preludis corals (BWV 651–663) van ser afegits per Bach mateix entre el 1739 i el 1742, complementats pels preludis BWV 664 i 665 el 1746–1747. El 1750, quan Bach va començar a patir de ceguesa abans de la seva mort el juliol d'aquell mateix any, probablement dictà els preludis BWV 666 i 667 al seu estudiant i gendre Johann Christoph Altnikol i foren copiats pòstumament al manuscrit. Només la primera pàgina de l'últim preludi coral, el BWV 668, sovint anomenat «Coral del llit de mort», ha arribat als dies actuals, ja que va ser copiada per un copista anònim. La versió original d'aquesta peça és el coral ornamentat Wenn wir in höchsten Nöten sein ('Quan ens trobem en grans destrets'), BWV 641, que es troba a lOrgelbüchlein, escrit, per tant, no més tard de 1713. Potser mentre es trobava a Weimar o més tard, Bach el va adaptar tot reduint l'ornamentració de la veu superior. Aquesta segona versió (BWV 668a) va aparèixer com a apèndix a l'edició pòstuma de lArt de la fuga de 1751. La versió incompleta que apareix al manuscrit dels 18 Grans preludis corals, amb el títol Vor deinen Thron tret ich hiermit ('Davant del vostre tron comparec'), BWV 668, és una versió lleugerament revisada de BWV 668a.
Hi ha hagut diverses explicacions de les circumstàncies que envolten la composició d'aquest coral. La narració biogràfica de 1802 de Johann Nikolaus Forkel, que relatava el dictat extemporani de Bach a Altnikol del preludi coral BWV 668 ha estat descartada: va ser una llegenda apòcrifa impulsada pels hereus de Bach Carl Philipp Emanuel Bach i Wilhelm Friedemann Bach. La peça és, tanmateix, ara acceptada com una revisió ampliada del preludi coral Wenn wir en höchsten Nöthen sein (BWV 641, ca. 1715) que es troba a lOrgelbüchlein.
Models de composició miniatura|L'única pàgina supervivent del manuscrit de «Vor deinen Thron tret ich», BWV 668, va ser copiada per un desconegut l'últim any de vida de Bach. El ventall d'estils i formes representades pels 18 Grans Preludis Corals és tan divers com a El clavecí ben temperat per a teclat. Les peces estan escrites a gran escala, en comparació amb la intimitat de les miniatures dels preludis corals que es troben a lOrgelbüchlein. Molts dels corals reten homenatge a alguns vells models de la tradició litúrgica alemanya (Georg Böhm, Buxtehude i Pachelbel), però la influència paral·lela de la tradició del concert italià és igualment visible. És una salutació a les tradicions musicals del segle anterior feta des de la perspectiva de mitjan segle divuit. A diferència de la tercera part del Clavier-Übung, on Bach va impulsar les seves tècniques de composició organística fins a nous límits, els arranjaments dels 18 Preludis Corals representen «la quinta essència de tot allò que va compondre a Weimar en aquest camp artístic»; «transcendeixen per la seva magnitud i profunditat tots els tipus previs de preludi coral»; Philipp Spitta i mostren una «qualitat gairebé tan impecable com la que tindríem dret a esperar com a éssers humans.», Manfred Bukofzer, Harvey Grace Els divuit es caracteritzen pel seu acompanyament independent i lliurement desenvolupat que omple, també, els llargs fragments entre les successives línies del cantus firmus, una característica del seu ampli abast que no ha complagut tots els estudiosos., Albert Schweitzer
Motet coral El motet del Renaixement, en un estil madrigal, constitueix el model que segueix el motet coral, emprat a BWV 665 i 666. Cada línia del coral està establerta com a punt d'imitació per les diverses parts, les quals mantenen un ritme comú. Aquest estil, el més primerenc utilitzat per Bach, va ser emprat també a les seves cantates de Mühlhausen, com ara a la cantata de funeral Actus tragicus, BWV 106. Una característica distintiva comuna és l'ús de figures musicals per il·lustrar línies particulars o, fins i tot, paraules en el text.
Partita coral La partita coral és un conjunt de variacions sobre una melodia coral. Normalment, cada variació repeteix la melodia del coral i és, essencialment, un moviment separat. Aquest estil prové del compositor holandès Sweelinck i va ser adoptat pels seus alumnes alemanys Scheidt i Scheidemann; la tradició va continuar al , amb Georg Böhm i Pachelbel, qui va proporcionar el model utilitzat per Bach. Bach, tanmateix, va trencar la norma als dos preludis corals d'aquest estil, BWV 656 i 667, on cada un té únicament un petit nombre de variacions (tres i dues). Aquestes partites corals podrien ser un homenatge a Buxtehude, qui havia escrit partites similars, i la música del qual i la seva virtuositat a l'orgue se sap que van exercir una influència considerable en Bach durant la seva joventut.
Coral ornamentat En el coral ornamentat, una forma inventada i popularitzada a l'Alemanya del Nord per Scheidemann, la melodia del coral és agafada per una veu d'una manera elaborada i altament embellida. Buxtehude va ser un dels exponents més rellevants d'aquest tipus de coral, amb les seves particularment expressives ornamentacions «vocals».
Cinc preludis dels 18 Grans Preludis Corals van ser escrits en aquest estil: BWV 652, 653, 654, 659 i 662.
Coral de cantus firmus Al coral de cantus firmus, la melodia del coral sona amb notes llargues durant la peça. Aquest tipus de coral va ser establert i popularitzat a l'Alemanya central per Pachelbel. Un dels seus estudiants va ser Johann Christoph Bach III, germà gran de Bach, qui va ensenyar-li la tècnica del teclat. Hi ha sis exemples de corals de cantus firmus: BWV 651, 657, 658, 661, 663 i 668.
Coral a trio El coral a trio té la forma d'una sonata a trio en què les parts superiors es toquen amb els dos teclats de l'orgue, mentre que el baix continu està a càrrec del pedal. Bach va elevar aquesta forma a l'estatus dels dobles concerts o sonates a trio contemporanis italians, com els d'Antonio Vivaldi i Giuseppe Torelli. Aquesta és probablement la seva innovació més original al repertori dels corals d'orgue. Els tres virtuosístics preludis corals a trio d'aquest tipus són BWV 655, 660 i 664.
Preludis corals BWV 651–668 Les breus descripcions dels preludis corals estan basades en l'anàlisi detallada de Williams (1980) i Stinson (2001). Per escoltar l'arxiu MIDI, si us plau cliqueu l'enllaç. BWV 651 Fantasia super Komm, Heiliger Geist ['Vine, Esperit Sant'], canto fermo in Pedale (coral de cantus firmus)
Sobre el coral al pedal, es constitueix una tocata exuberant que transporta «el vent fort i impetuós» de l'Esperit Sant; un segon subjecte ornamentat simbolitza els Hallelujas a la culminació de l'himne. Fitxer:Start-BWV651.png
BWV 652 Komm, Heiliger Geist ['Vine, Esperit Sant'], alio modo a 2 Clav. e Pedale (coral ornamentat) ;
En el que és el més llarg dels preludis corals, la melodia ornamentada del coral canta per sobre d'una sarabanda a tres veus lírica i calmada, amb semicorxeres ondulants que flueixen i marquen els Hallelujas de la coda. Fitxer:Excerpt-BWV652.png
BWV 653 An Wasserflüssen Babylon ['Per les aigües de Babilònia'], a 2 Clav. e Pedale (coral ornamentat)
És una paràfrasi del Salm 137. Els suaus ritornellos de les parts acompanyants a les dues parts superiors i al pedal d'aquesta sarabanda, anticipen el coral ornamentat al tenor, evocant la trista tonada de l'himne: els «orgues i les arpes, van penjar als salzes». En un famós concert el 1720 al gran orgue de l'església de Santa Caterina d'Hamburg, Bach va improvisar gairebé mitja hora sobre la melodia d'aquest himne, com a tribut per l'organista de l'església Johann Adam Reinken i la seva celebrada fantasia sobre el mateix tema. Fitxer:Excerpt-BWV653.png
BWV 654 Schmücke dich, o liebe Seele ['Adorna't, ànima estimada'], a 2 Clav. e Pedale (coral ornamentat)
El coral a la veu superior, sòbriament ornamentat però melismàtic, alterna amb els ritornellos a manera de dansa de les dues veus interiors sobre la base d'un pedal; el contrapunt entre les quatre diferents parts, gairebé d'un altre món, crea un aire de gran serenitat, una «vehement meditació» en el ritu de la comunió., Harvey Grace L'adornament a què fa referència el títol del coral es veu il·lustrat per l'embelliment de les melodies mitjançant l'ornamentació d'estil francès de les parts superiors. Fitxer:Excerpt-BWV654.png