Lassamès o assamésAssamés en pronúncia occidental i assamès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. ( ), i també Asamiya (),L'assamés és un terme anglicitzat utilitzat per a la llengua, però els estudiosos també han utilitzat Asamiya (Moral 1992, Goswami & Tamuli 2003) o Asomiya com a aproximació propera de /ɔxɔmijɑ/, la paraula utilitzada pels parlants per la seva llengua. és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones. Un nom alternatiu és ahom. L'assamès pertany al grup indoiranià i descendeix del magahdi, com el bengalí, l'oriya i altres idiomes. Es troba literatura en assamès des del segle XIV.
L'assamès té un sistema d'escriptura, idèntic a l'alfabet bengalí,"...El dialecte rajbangshi de la divisió de Rangpur (Bangla Desh), i els districtes indis adjacents de Jalpaiguri i Cooch Behar, s'ha classificat amb el bengalí perquè els seus parlants s'identifiquen amb la cultura i la llengua literària bengalí, tot i que lingüísticament és més proper a l'assamès." excepte en dues lletres que utilitza de manera diferent. És una de les llengües oficials de l'Índia. El seu sistema fonètic conté vuit vocals orals, tres vocals nasals, quinze diftongs i vint-i-una consonants. Hi ha quatre dialectes majors. S'allunya d'altres llengües de la seva família per la influència d'idiomes tibetanobirmans en la seva gramàtica (per proximitat geogràfica). Té tres gèneres: masculí, femení (marcat per ni) i neutre, que s'aplica a tot el que no és humà. Tendeix a aglutinar morfemes per a la flexió i a col·locar el verb al final de la frase.
Història miniatura|Les protollengües de les llengües magadhan orientals. El pràcrit kamarupi correspon aquí a proto-kamarupa, una protollengua fins ara no reconstruïda. El proto-kamata va començar a innovar característiques úniques en el període 1250-1550 dC.
miniatura| L'assamès es va originar en els antics dialectes indoaris, tot i que la naturalesa exacta del seu origen i creixement encara no està clara."L'asamiya s'ha originat històricament en els antics dialectes indoaris, però la naturalesa exacta del seu origen i creixement encara no està gaire clara." Generalment es creu que l'assamès i els lectes de Kamatapuri deriven del dialecte Kamarupi del pràcrit magadhi oriental"El Dr. S. K. Chatterji, basant les seves conclusions en els materials acumulats a la LSI, Part I, i altres monografies sobre els dialectes bengalís, divideix el Mag. Punt. oriental parc i l'Ap. en quatre grups dialectals.
(1) Dialectes raddha que comprenen el bengalí occidental, que dona el bengalí estàndard col·loquial i l'oriya al sud-oest. (2) Dialectes varendra del centre-nord de Bengala. (3) Dialectes kumarupa que comprenen l'assamès i els dialectes del nord de Bengala. (4) Dialectes vanga que comprenen els dialectes de Bengala oriental. (ODBL VolI p140)." tot i que alguns autors neguen una estreta connexió de l'assamès amb el pràcrit magadhi.Una de les teories interessants proposades per Sri Medhi és la classificació de l'assamès "com una barreja de grups orientals i occidentals" o una "barreja de sauraseni i magadhi". Però tant si es tracta de semblança de paraules com de semblança gramatical, l'autor admet que en alguns casos poden ser accidentals. Però diu: "En qualsevol cas, poden ser d'alguna ajuda als estudiosos per a una investigació més aprofundida en el futur.
L'indoari, que va aparèixer als segles IV-V a Assam, probablement es parlava als nous assentaments de Kamarupa —en centres urbans i al llarg del riu Brahmaputra— envoltats de comunitats tibetobirmanes i austroasiàtiques.Hauríem d'imaginar un mosaic lingüístic amb una llengua vernacular indo-ària oriental (encara no realment "assamesa") als centres urbans i al llarg del riu, i comunitats tibeto-birmanes i austroasiàtiques arreu. Generalment s'assumeix l'afirmació de Kakati (1941) que l'assamès té un substrat austroasiàtic, cosa que suggereix que quan es van formar els centres indoaris als segles IV-V dC, hi havia parlants austroasiàtics importants que més tard van acceptar la llengua vernacla indoari."Tot i que l'afirmació de Kakati sobre un substrat austroasiàtic s'ha de restablir sobre la base d'evidències més sistemàtiques, és coherent amb la suposició general que el drenatge del Brahmaputra inferior era originalment de parla austroasiàtica. També implica l'existència d'una població substancial de parla austroasiàtica fins al moment de l'expansió de la cultura ària a Assam, és a dir, implica que fins als segles IV-V dC i probablement molt més tard les llengües tibetobirmanes no havien suplantat completament les llengües austroasiàtiques."
Basant-se en les observacions del viatger xinès Xuanzang del , suggereix que la llengua vernacular indoària es va diferenciar a Kamarupa abans que a Bengala,"És curiós descobrir que, segons (Xuan Zang), la llengua de Kamarupa diferia una mica de la de l'Índia central. Hiuen Tsang no diu res sobre la llengua de Pundra-vardhana o Karna-Suvarna; es pot presumir que la llengua d'aquestes extensions era idèntica a la de Magadha. i que aquestes diferències es podrien atribuir al fet que els parlants no indoàries van adoptar la llengua."Potser aquesta "petita diferència" de la parla Kamarupa es refereix a les modificacions dels sons aris que ara caracteritzen l'assamès, així com els dialectes del nord i l'est del bengalí. "Quan [els parlants tibetobirmans] van adoptar aquesta llengua, també la van enriquir amb els seus vocabularis, expressions, afixos, etc." La nova llengua vernacular diferenciada, de la qual finalment va sorgir l'assamès, és evident en els pracritismes presents al sànscrit de les inscripcions de Kamarupa ."... (mostra) que a l'antic Assam hi havia tres llengües, és a dir, (1) el sànscrit com a llengua oficial i la llengua dels pocs erudits, (2) les llengües tribals no àries de les famílies àustria i tibetobirmana, i (3) una varietat local de pràcrit (és a dir, una llengua assamesa perduda) de la qual, amb el temps, va sorgir la llengua assamesa moderna com a llengua assamesa perduda.
Etapes de Magadhan i Gauda-Kamarupa Les primeres formes d'assamès a la literatura es troben als versos budistes del anomenats CharyapadaEl primer exemplar de llengua i literatura assameses es troba als dohās, també coneguts com a Caryās, escrits pels Siddhacharyas budistes procedents de diferents parts de l'est de l'Índia. Alguns d'ells són identificats com a pertanyents a l'antic Kāmarūpa pels sinotibetòlegs. la llengua dels quals té afinitats amb l'assamès (així com amb el bengalí, el maithili i l'odia) i que pertany a un període en què el pràcrit estava a punt de diferenciar-se en llengües regionals.Diversos estudiosos també van afirmar que la llengua dels [charyapadas] era assamès primerenc i bihari primerenc (hindi oriental). Tot i que no s'ha dut a terme cap estudi científic sistemàtic basat en una reconstrucció comparativa, una mirada superficial és suficient per suggerir que la llengua d'aquests textos representa una etapa en què el pràcrit nord-oriental no estava diferenciat o es trobava en una etapa primerenca de diferenciació en les llengües regionals del nord-est de l'Índia.. L'esperit i l'expressivitat dels Charyadas es troben avui dia a les cançons populars anomenades Deh-Bicarar Git.Cançons populars com ara Deh Bicarar Git i alguns aforismes contenen de vegades l'esperit i la forma d'expressió dels charyapadas.
A les obres dels segles XII-XIV de Ramai Pundit (Sunya Puran), Boru Chandidas (Krishna Kirtan), Sukur Mamud (Gopichandrar Gan), Durllava Mullik (Gobindachandrar Git) i Bhavani Das (Mainamatir Gan) les peculiaritats gramaticals assameses coexisteixen amb trets de la llengua bengalí.Sens dubte, en aquestes obres es pot trobar alguna expressió propera a la llengua bengalí. Però les peculiaritats gramaticals demostren que aquestes obres són en la llengua assamesa de la part occidental d'Assam. }A Krishna Kirtana, per exemple, els primers afixos personals del present d'indicatiu són -i i -o; el primer es troba actualment en bengalí i el posterior en assamès. De la mateixa manera, la partícula negativa na- assimilada a la vocal inicial de l'arrel conjugada que és característica de l'assamès també es troba a Krishna Kirtana. El bengalí modern col·loca la partícula negativa després de l'arrel conjugada. Tot i que l'etapa Gauda-Kamarupa és generalment acceptada i parcialment recolzada per la investigació lingüística recent, no s'ha reconstruït completament.En resum, cap dels canvis de Pattanayak és diagnòstic d'un subgrup proto-bangla-asamiya únic que també inclogui el proto-kamta... L'afirmació de Grierson pot ser certa que 'Gauḍa Apabhraṁśa' era la parla mare tant de Kamrupa com del Bengala actual (vegeu la cita a §7.3.2), però encara no s'ha demostrat com a tal mitjançant una reconstrucció lingüística històrica acurada. i Tot i que no ha estat l'objectiu d'aquest estudi reconstruir protollengües de nivell superior més enllà del proto-kamta, la reconstrucció aquí ha revelat tres innovacions morfològiques: [MI 73.] (diagnòstiques), [MI 2] (de suport), [MI 70] (de suport), que proporcionen alguna evidència d'una protollengua que es pot anomenar proto-gauḍa-kamrupa.
Assamès antic Una forma literària clarament assamesa va aparèixer per primera vegada al segle XIII a les corts del regne de Kamata quan Hema Sarasvati va compondre el poema Prahlāda Carita. Al , Madhava Kandali va traduir el Ramayana a l'assamès (Saptakanda Ramayana) a la cort de Mahamanikya, un rei kachari del centre d'Assam. Tot i que l'idioma assamès en aquestes obres està completament individualitzat, també es troben algunes formes arcaiques i partícules conjuntives. Aquest període correspon a l'etapa comuna del proto-Kamta i l'assamès primerenc.La reconstrucció fonològica i morfològica del present estudi ha trobat tres innovacions morfològiques que donen algunes respostes a aquestes preguntes: [MI 67.] (diagnòstic), [MI 22.] (de suport) i [MI 23.] (de suport). Aquests canvis proporcionen evidència d'una etapa proto Kamrupa de la història lingüística, ancestral del proto-Kamta i del proto Kamrupa oriental (Asamiya). Tanmateix, cal una reconstrucció exhaustiva de la història lingüística a nivell de KRDS i Asamiya abans que es pugui establir de manera sòlida aquesta protoetapa.
L'aparició de l'Ekasarana Dharma de Sankardev al va desencadenar un renaixement de la llengua i la literatura.Sankaradeva (1449–1567) va provocar un renaixement vaishnavita acompanyat d'un renaixement de la llengua i la literatura. Sankardev va produir moltes obres traduïdes i va crear noves formes literàries —Borgeets (cançons), Ankia Naat (obres d'un acte)—, infusionant-les amb idiomes Brajavali; i aquestes van ser mantingudes pels seus seguidors Madhavdev i altres durant els segles XV i següents. En aquests escrits, les formes arcaiques dels segles XIII/XIV ja no es troben. Sankardev va ser pioner en un estil d'escriptura en prosa a lAnkia Naat. Això va ser desenvolupat encara més per Bhattadeva, que va traduir el Bhagavata Purana i el Bhagavad Gita a la prosa assamesa. La prosa de Bhattadev era clàssica i moderada, amb un alt ús de formes i expressions sànscrites en una sintaxi assamesa; i tot i que autors posteriors van intentar seguir aquest estil, aviat va caure en desús. En aquest escrit es veu per primera vegada la terminació -m del futur en primera persona (korim: faré; kham: menjaré).La prosa de Bhattadev era artificial i, tanmateix, conserva certes peculiaritats gramaticals. La primera terminació personal -m en futur apareix per primera vegada per escrit al costat de la convencional -bo.
Assamès mitjà