Els pangolins (Pholidota) són un ordre de mamífers placentaris del superordre dels laurasiateris que es caracteritzen per tenir gairebé tot el cos cobert d'escates, la boca sense dents i una llengua molt llarga i musculosa que fan servir per extreure del cau les formigues i els tèrmits que formen la seva dieta. Se'n reconeixen vuit espècies vivents, totes de la família dels mànids, i moltes més d'extintes. Viuen a les regions tropicals d'Àfrica i Àsia. Són animals generalment nocturns que es guien per l'olfacte per trobar els insectes que formen la seva dieta. Es passen bona part del dia dormint, caragolats en forma de bola. El nom pangolí prové del mot malai pang-goling (‘aquell que s'enrotlla’).
Descripció Morfologia La mida dels pangolins vivents va des del pangolí cuallarg, que té una llargada de cap a gropa de 286-342 mm, la cua de 594-707 mm i un pes de 2,2-36 kg, fins al pangolí gegant, que té una llargada de cap a gropa de 1.185-1.530 mm, la cua de 545-700 mm i un pes de fins a 50 kg. En general, les femelles són més petites que els mascles.
Els pangolins tenen un crani petit, cònic i allargat, un dels més senzills de tots els mamífers. Tot i que les orelles són molt petites o absents, els pangolins tenen un bon sentit de l'oïda. El seu sentit de l'olfacte també està ben desenvolupat, però, en canvi, tenen una vista pobra.
miniatura|esquerra|Pangolí enrotllat per protegir-se La morfologia dels pangolins es caracteritza per grans escates endurides en forma de plaques que cobreixen tot el cos tret del musell, la cara, el ventre i la part interior dels membres. Aquestes plaques són toves en els pangolins nounats, però s'endureixen a mesura que l'animal creix.African Wildlife Foundation: Pangolins Accedit el 4 de juny del 2008. Les plaques es componen de ceratina, el mateix material que compon les ungles dels humans o les urpes dels animals. Per això, els pangolins tenen l'aspecte d'una pinya o una carxofa ambulant. Quan són amenaçats, els pangolins s'enrotllen en una bola, utilitzant les plaques com una forma d'armadura i amagant la cara sota la cua. La funció defensiva d'aquestes escates és reforçada pel fet que estan molt afilades i que l'animal pot controlar-les mitjançant uns músculs especials i pot fer-les servir per ferir qualsevol animal que intenti ficar el musell o una pota dins la cuirassa.
Tenen potes curtes, amb urpes afilades que utilitzen tant per excavar en els nius de tèrmits i formigues com per enfilar-se als arbres. Es tracta de potes robustes i les posteriors són més llargues que les anteriors. Les urpes de les potes anteriors són tan llargues que no estan ben adaptades per caminar, de manera que els pangolins caminen amb les potes anteriors plegades per protegir-les. Per aquest motiu, els pangolins es mouen bastant lentament, tot i que en alguns casos poden córrer únicament sobre les potes posteriors, mantenint l'equilibri per mitjà de la cua i arribant a velocitats de 5 km/h.Cape Pangolin - Kruger National Park Accedit el 4 de juny del 2008. També poden alliberar un àcid pudent d'unes glàndules properes a l'anus, de manera similar a les mofetes.
Reproducció miniatura|Una cria de pangolí encara molt petita Els pangolins arriben a la maduresa sexual a l'edat de dos anys. Mentre que les espècies africanes solen tenir només una cria per ventrada, les espècies asiàtiques en poden tenir entre una i tres. Els pangolins es poden reproduir en qualsevol època de l'any, tot i que els naixements són més freqüents entre novembre i març. Com que normalment són animals solitaris, els mascles i les femelles s'han de trobar els uns a les altres seguint el rastre de la seva olor.Cape pangolin, BBC Science and Nature. Accedit l'1 de juny del 2008. La gestació dura entre quatre i cinc mesos, excepte en el cas del pangolí de les Filipines, en el qual només dura dos mesos.Biological study of Asiatic Pangolin in its natural habitat and in captivity (PDF)
Les cries de pangolí neixen amb una longitud aproximada de 15 cm i un pes aproximat de 330 grams, però aquestes mesures difereixen entre les diverses espècies. Quan neixen, les cries ja tenen els ulls oberts, però les seves escates encara són toves. Tanmateix, el procés d'enduriment comença molt aviat, normalment dos dies després del naixement. Les mares protegeixen les seves cries mantenint-les arrapades al seu cos caragolat i, com tots els mamífers, s'encarreguen d'alimentar-les amb llet que produeixen amb el seu únic parell de mamelles.
Les cries depenen de la mare fins que tenen uns tres o quatre mesos d'edat. Un mes després de néixer, surten del cau per primer cop i comencen a alimentar-se de tèrmits. Durant aquestes sortides, les cries romanen molt a prop de la seva mare (en alguns casos, fins i tot van pujades a la base de la seva cua), de manera que si detecta un perill, la cria es pot amagar ràpidament sota la mare quan aquesta es caragola per protegir-se.
Comportament Els pangolins són animals tímids i solitaris, sovint nocturns, que passen el dia dins el cau. Quan estan dins el cau, el tanquen amb sorra i no l'obren fins que han de tornar a sortir. A diferència d'altres animals que romanen sempre a la mateixa zona, els pangolins tendeixen a vagar més per regions amples, marcant territori. El més habitual és que les femelles visquin soles amb les seves cries, si és que en tenen, però en algunes ocasions comparteixen cau amb un mascle.
Pels motius explicats més amunt, els pangolins són animals principalment bípedes. També són bons nedadors que es poden desplaçar amb facilitat dins l'aigua i, gràcies a la seva cua prènsil, són bons escaladors. Tanmateix, no són capaços de desplaçar-se ràpidament en cap d'aquests medis, per la qual cosa la seva defensa principal consisteix a enrotllar-se sobre si mateixos per protegir les parts toves del seu cos amb les escates. Aquesta cuirassa pot resistir els atacs de hienes i la majoria de fèlids.
Alimentació miniatura|Un pangolí del Cap excava en un niu de tèrmits per menjar-se'ls. Els pangolins tenen un sentit de l'olfacte ben desenvolupat, que utilitzen per trobar els nius de tèrmits i de formigues. Una vegada han trobat el niu d'insectes, excaven amb les potes per treure'ls a l'exterior, on els atrapen amb la llarga llengua (que en els pangolins més grossos pot arribar a fer 40 cm, però amb un diàmetre de només mig centímetre). La llengua és coberta per una secreció mucosa produïda per les grans glàndules salivals que contribueix a atrapar els insectes amb més facilitat. Un pangolí pot empassar-se fins a 200.000 formigues per dia.Giant pangolin, BBC Science and Nature. Accedit l'1 de juny del 2008. A diferència d'altres mamífers, i igual que el formiguer gegant o el ratpenat Anoura fistulata, els pangolins no tenen la llengua unida al hioide, de manera que quan no la fan servir, la llengua reposa en una cavitat al tòrax entre l'estèrnum i la tràquea.
Com que no tenen dents, els pangolins no masteguen les preses abans d'empassar-se-les. Per aquest motiu, se solen empassar petites pedretes i grans de sorra, que serveixen per moldre les preses dins l'estómac. L'estómac està blindat amb un teixit epitelial punxegut i dur que protegeix els pangolins de les mossegades i el verí de les formigues i els tèrmits. En les espècies asiàtiques, la sortida de l'estómac presenta dues petites «punxes pilòriques» que són capaces d'esberlar fins i tot l'exoesquelet més dur.
El pangolí arborícola no es limita a buscar nius d'insectes, sinó que a vegades utilitza la cua per penjar-se de la branca d'un arbre i n'arranca l'escorça per tal de trobar els tèrmits que s'hi amaguen a sota. Com que en alguns casos els insectes dels quals s'alimenten els pangolins poden oferir una resistència agressiva, aquests mamífers han desenvolupat una protecció especial. Són capaços de tancar els orificis del nas i de les orelles, i els seus ulls estan protegits per unes parpelles blindades.
Hàbitat miniatura|Distribució del pangolí arborícola Els pangolins d'Àfrica habiten el sud i el centre del continent africà, des del Sudan del Sud i el Senegal al nord fins a Sud-àfrica al sud. Els pangolins d'Àsia, d'altra banda, s'estenen pel sud-est del continent, des del Pakistan a l'oest fins a Borneo a l'est. A totes les regions on habiten, els pangolins pateixen una constant pèrdua del seu hàbitat, en gran part per l'expansió de l'agricultura i d'altres activitats humanes. S'han trobat pangolins cuallargs i pangolins malais en zones cultivades, i això indica que els pangolins es veuen obligats a aventurar-se a prop dels humans.
Les espècies africanes habiten en boscos i matollars, així com en sabanes. D'altra banda, les espècies asiàtiques viuen en boscs tropicals, prats i planes d'herba. En alguns casos se n'han observat en zones degradades per l'activitat humana. La majoria de pangolins viuen a terra, dins de caus excavats per ells mateixos o per altres animals (com el facoquer o el porc formiguer), mentre que el pangolí cuallarg i el pangolí arborícola viuen al dosser dels boscos i rarament baixen a terra. El pangolí de l'Índia també és capaç d'enfilar-se als arbres, però fa el cau a terra, per la qual cosa és considerat terrestre.
Taxonomia Classificació Antigament, els pangolins eren classificats dins del clade dels edentats, que també incloïa xenartres com ara el formiguer gegant, el peresós, o l'armadillo, que té una aparença semblant a la dels pangolins. Tanmateix, noves proves genètiques indiquen que de fet formen part del superordre dels laurasiateris i que els seus parents vivents més propers són els carnívors, juntament amb els quals formen el clade Ferae.BioMed Central | Full text | A higher-level MRP supertree of placental mammals Així doncs, és aparent que les semblances físiques amb els ossos formiguers i animals similars són únicament un exemple d'evolució convergent. Alguns paleontòlegs classifiquen els pangolins dins l'ordre Cimolesta, juntament amb alguns grups extints.
Classificació interna miniatura|Von Linné descrigué el gènere Manis, que inclou la meitat de les espècies vivents. miniatura|Necromanis franconica Ordre Pholidota Incertae sedis Gènere Euromanis † , i , 2009 Gènere Necromanis † , 1893 Gènere Tubulodon † , 1932
Família Eomanidae † , 2003 Gènere Eomanis † , 1978 Família Manidae , 1821 Gènere Manis , 1758 Gènere Phataginus , 1821 Gènere Smutsia , 1865 Família Patriomanidae † i , 1998 Gènere Cryptomanis † et al., 2006 Gènere Patriomanis † , 1970
Espècies vivents Es reconeixen nou espècies vivents de pangolins, repartides entre els gèneres Manis, Phataginus i Smutsia. N'hi ha cinc d'asiàtiques i quatre d'africanes.
Gènere Manis Pangolí indobirmà
El pangolí indobirmà (Manis aurita) viu a l'Índia, Myanmar, el Nepal i, possiblement, Bhutan. Generalment habita boscos mixtos, tant caducifolis com perennifolis, i de tant en tant es pot veure en boscos adjacents a paisatges modificats per l'activitat humana. És força més gros que el seu parent més proper, el pangolí de la Xina, amb una llargada total de 95,2 cm i la cua de 37,4 cm. En canvi, té les orelles un 10 % més petites. Corre perill pel tràfic d'animals.
Pangolí de l'Índia
miniatura|Pangolí de l'Índia a Sikkim El pangolí de l'Índia (Manis crassicaudata) viu al Pakistan, Bangladesh, gran part de l'Índia, alguns indrets de Sri Lanka i Yunnan (Xina). Habita una gran varietat d'ecosistemes, incloent-hi jungles, boscos xèrics, planes o les parts baixes de les muntanyes.
Fa entre 45 i 75 cm, amb una cua de 33-45 cm. Com en les altres espècies, els mascles són sovint més grossos que les femelles. Les escates són d'un color groc marronós o grisós i representen entre un quart i un terç de la massa corporal de l'animal. Posseeix cinc urpes a cada pota, de les quals tres estan adaptades per excavar. La CITES n'ha prohibit l'exportació en un intent de protegir l'espècie.