La font de Santa Maria es troba a la plaça del mateix nom cantonada amb el carrer dels Abaixadors de Barcelona, i està catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història Va ser construïda per ordre del Consell de Cent durant els primers anys del , i el seu autor fou el reconegut arquitecte Arnau Bargués, que el 1402 va recla mar diverses quantitats per a l'obra. Bargués va exercir com a mestre major de les obres de la Catedral (1397-1405), i com a mestre d'obres de la ciutatfeu la façana de la Casa de la Ciutat. També, i per encàrrec del rei Martí l'Humà, realitzà les obres de les estances reials del monestir de Poblet. Anys abans, el mateix Consell de Cent havia confiat en un altre important mestre de cases, Bernat Roca (mestre d'Arnau Bargués) per a diferents tasques de conducció d'aigua i per la construcció de la font de Sant Just (1367-1369). Alguns autors (sense aportar la referència documental) afirmen que la font va ser inaugurada el 5 de desembre del 1403.
El 1526, el Consell de Cent va autoritzar el propietari de la casa immediata a la font a tenir-hi a sobre un tancat amb «tarongers, murtreres i altres verdures», un jardí i una barana que, amb formes diferents i amb l'afegit d'algun cos edificat, han sobreviscut fins avui.
Dins la política de supressió dels fossars parroquials, el 1802 es va iniciar un llarg contenciós entre l'Ajuntament i la parròquia de Santa Maria del Mar per a la creació d'una plaça pública al lloc que ocupava el cementiri que hi havia entre el temple i la font. Això va significar el canvi de l'orientació d'aquesta, que des de llavors es va obrir vers al nou espai públic, molt més ample i de fàcil accés.
El 1962 se'n va fer una restauració completa, que va eliminar l'esvelt repartidor. El 2007, l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de Barcelona va impulsar-ne un nou projecte de restauració.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 1 de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Es tracta d'una construcció cúbica realitzada amb pedra de Montjuïc, de planta trapezoïdal irregular, destinada a dipòsit i punt de distribució de les aigües que venien de les mines de Montcada per abastir la ciutat.
La font es troba adossada a l'edifici núm. 1 del carrer de les Caputxes, que té façanes a aquest carrer i el dels Abaixadors i la plaça de Santa Maria. L'espai de l'actual plaça va estar ocupat fins a inici del per un dels dos fossars que disposava la basílica de Santa Maria del Mar, raó per la qual la pila i les tres canelles miraven cap al carrer dels Abaixadors. Tot i que a nivell de façana no s'observa cap vestigi d'aquest primitiu emplaçament, des de l'interior del dipòsit s'han pogut observar els forats originals de la sortida vers les canelles.
A la façana de la plaça de Santa Maria, a banda de la pila i les canalleres (amb aixetes metàl·liques), es pot observar un petit rosetó amb traceria calada que servia de respirador del dipòsit. El costat que mira al carrer dels Abaixadors disposa d'un tractament més acurat. En aquesta façana poden veure's dues gàrgoles zoomòrfiques, representant un drac i un lleó, i els escuts reial i de la ciutat dins lloses caironades. El tercer mur (carrer de les Caputxes) és igualment de pedra i en ell s'obra una portella (l'actual és fruit de la restauració del 2001) que dona a l'interior del dipòsit. També es pot accedir al dipòsit a partir d'una trapa que es troba al terrat transitable que fa de coberta de la font, i el qual és d'ús de la finca veïna.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis gòtics de Barcelona Santa Maria