El picot garser frontgrís (Yungipicus canicapillus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita la selva, bosc, matolls, manglars i terres de conreu, des de l'Himàlaia i Manxúria fins al sud-est asiàtic.
Algunes autoritats taxonòmiques continuen situant aquesta espècie en el gènere Dendrocopos o Picoides.
Descripció El picot garser frontgrís és un picot garser diminut i fosc amb iris foscos de boscos i jardins caducifolis mixtos, des del nivell del mar fins a les muntanyes. Negre a la part superior, pàl·lid amb ratlles negres i un to gris beix a la part inferior. Presenta dimorfisme sexual tanmateix, la petita marca vermella del clatell del mascle sovint passa desapercebuda. L'aspecte varia en una àmplia distribució; el barret gris homònim és força limitat al nord i a l'est de la distribució. Els crits més comuns que se senten són un feble "uik" i un sonall descendent i aspre.
Distribució i hàbitat L'àrea de distribució s'estén des de l'Himàlaia i Manxúria fins al sud-est asiàtic. Es troba als boscos de Bangla Desh, Bhutan, Brunéi, Cambodja, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Nord, Corea del Sud, Laos, Malàisia, Myanmar, Nepal, Pakistan, Taiwan, Tailàndia, Vietnam i l'extrem sud-oriental de Rússia.
L'hàbitat natural són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals, els boscos de manglars subtropicals o tropicals i els boscos montans humits subtropicals o tropicals.
Taxonomia i sistèmica El picot garser frontgrís va ser descrit per primer cop l'any 1845 pel zoòleg anglès Edward Blyth amb el nom binomial Picus canicapillus i la localitat tipus "Arakan; tipus de l'illa de Ramree".
Una anàlisi filogenètica molecular dels picots negres publicada l'any 2015 va trobar que el gènere Dendrocopos era polifilètic. En la posterior reorganització per crear gèneres monofilètics, set espècies es van traslladar al gènere ressuscitat Yungipicus. El gènere havia estat introduït per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte el 1854. El gènere Yungipicus és germà del gènere Picoides.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional es reconeixen onze subespècies:
Y. c. doerriesi (Hargitt, 1881) ─ Sibèria oriental fins a Corea i Manxúria oriental. Y. c. scintilliceps (Swinhoe, 1863) ─ Xina oriental i central (de Liaoning a Sichuan i Zhejiang). Y. c. kaleensis (Swinhoe, 1863) ─ sud-oest de la Xina (de Sichuan a Fujian) fins al nord de Myanmar i el nord d'Indoxina; Taiwan.Inclou nagamichii, szetschuanensis, omissus, obscurus (Christie i Winkler 2002). Y. c. swinhoei (Hartert, 1910) ─ Hainan (sud de la Xina). Y. c. mitchellii (Malherbe, 1849) ─ des de l'oest del Nepal fins al nord-oest de l'Índia i el nord del Pakistan. Y. c. semicoronatus (Malherbe, 1849) ─ des de l'extrem oriental del Nepal fins a l'oest d'Assam. Y. c. canicapillus (Blyth, 1845) ─ l'est d'Assam, Bangladesh fins al centre i sud de Myanmar, Tailàndia i Laos. Y. c. delacouri (Meyer de Schauensee, 1938) ─ sud-est de Tailàndia, Cambodja i Cotxinxina. Y. c. auritus (Eyton, 1845) ─ sud de Tailàndia i península de Malaca. Y. c. volzi (Stresemann, 1920) ─ Sumatra, l'arxipèlag de Riau i l'illa de Nias. Y. c. aurantiiventris (Salvadori, 1868) ─ Borneo.
Nota taxonòmica
Referències
Categoria:Yungipicus Categoria:Ocells d'Àsia