El Club Esportiu Europa (CEE) és un club de futbol de Barcelona vinculat a la Vila de Gràcia. Va ser fundat l'any 1907 al barri de la Sagrada Família, més concretament al Passeig de Sant Joan cantonada amb Provença, i és conegut bàsicament pels seus primers equips de futbol, tant masculí com femení. El primer equip masculí milita a la Primera Federació de la Lliga espanyola de futbol, tercera categoria absoluta del futbol de l'Estat. El primer equip femení juga a la Segona Federació Femenina, tercera categoria absoluta del futbol femení a l'Estat. També compta amb el filial, l'Europa B, a Tercera Federació, la cinquena divisió, el Juvenil A a Divisió d'Honor, la màxima categoria juvenil, i una àmplia estructura de futbol base amb més de 30 equips federats.
miniatura|Samareta CE Europa. L'any 2021, el CEE va ser el primer club català en declarar-se contrari al racisme, al feixisme, al masclisme, a l'homofòbia i al bullying. Va sotmetre a votació dels socis i de les sòcies la modificació parcial dels seus estatuts per tal incloure-hi aquests principis i posar en marxa diverses iniciatives i accions per fer-los tangibles.
El Club va viure la seva millor època als anys 20. La temporada 1919-1920 el club va ascendir a la màxima categoria del Campionat de Catalunya. La temporada 1922-1923, l'Europa es va proclamar campió de Catalunya, després de derrotar el FC Barcelona en un partit de desempat a Girona. Aquest Campionat de Catalunya el permet jugar la Copa del Rei on fou subcampió del torneig al caure derrotat per 1-0 en la final davant l'Athletic Club de Bilbao.
L'Europa va ser un dels deu equips fundadors de la Lliga espanyola de futbol, militant a les tres primeres temporades de la Primera divisió: 1928-29, 1929-30 i 1930-31. A més, va imposar-se en l'antic Campionat de Catalunya de 1922-23 i en va ser subcampió en sis ocasions més. Posteriorment visqué dues noves èpoques d'esplendor: als anys 60 va militar a la Segona divisió durant cinc temporades (del 1963 al 1968) i va proclamar-se campió de la Copa Catalunya en tres ocasions (al 1997 i 1998 contra el FC Barcelona i al 2015 contra el Girona CF).
La gran reputació de l'Europa, sobretot als gloriosos anys 20, ha fet que disputés un bon nombre de partits amistosos contra diversos equips internacionals. Per exemple, els escapulats han jugat amistosos amb equips de renom com: Bayern de Múnic, Birmingham City FC, FC Porto, NAC Breda, Hamburg SV, Estudiantes de La Plata, Montpellier Herault SC, Udinese Calcio, Legia Varsòvia, Sparta Praga etc.
Ara, en la Primera Federació de la temporada 2026-27, el rival principal de l'Europa és la UE Sant Andreu, amb qui es disputa el derbi del Pla de Barcelona. No obstant això, al llarg dels anys, l'afició de l'Europa ha considerat diversos equips com a principal rival d'aquell moment, com el FC Barcelona als anys vint, la UE Sants als anys cinquanta i seixanta i el FC Martinenc als anys vuitanta i noranta.
El CE Europa també fou l'amfitrió del primer partit de bàsquet disputat a Espanya el 8 de desembre de 1922 i va imposar-se al Laietà Basket Club per 8 a 2. El club gracienc va ser un dels millors equips de bàsquet de Catalunya durant els anys 1920, quan va guanyar el Campionat de Catalunya en dues ocasions (1924 i 1926).
Altres seccions esportives que va tenir el club escapulat van ser les d'atletisme, hoquei, rugbi i beisbol.
Símbols Els colors Des de la fundació i durant una dècada, el CE Europa va vestir samarreta amb franges verticals blaves i blanques, a més de pantalons blaus. El 1918 la samarreta passà a ser totalment blanca amb coll blau. Aquesta equipació va mantenir-se durant set anys. Puntualment, a la temporada 1925-26 s'adoptà una indumentària totalment blanca.
A la temporada 1926-27 l'uniforme va adoptar les seves inconfusibles senyes d'identitat: samarreta blanca amb el característic escapulari blau i pantalons blaus. Tot i desconèixer-se el motiu de la incorporació de l'escapulari en l'uniforme europeista, alguns historiadors apunten que podria tractar-se d'una influència del Birmingham City, equip que va visitar Barcelona durant els anys 20.
La temporada 2007-08, commemorativa del centenari del Club, la samarreta va adoptar un disseny que combinava l'escapulari amb el coll blau dels primers anys.
Les mitges foren negres o fosques fins al 1955 (fins aleshores tots els equips les portaven negres o fosques, fos quina fos la seva indumentària). Del 1955 fins al 1961 s'alternarien les mitges blanques amb les negres/fosques, sent des del 1961 blanques sense interrupció. Des de la temporada 2007-08 han adoptat el color blau.
Uniforme titular: Samarreta blanca amb escapulari blau, pantalons blaus i mitges blaves Segon uniforme: Samarreta blava amb escapulari blanc, pantalons blaus i mitges blaves Tercer uniforme: Samarreta groga amb escapulari blanc, pantalons negres i mitges negres
Escut L'escut actual, adequadament modernitzat en les seves formes i sigles, va aparèixer per primera vegada el 1915. Substituïa un complex escut en forma d'olla, que representà el Club des de la seva fundació l'any 1907. El seu autor fou el pintor Jacint Olivé Font, que a més va ser jugador del Club els primers anys. L'escut reflecteix dos dels objectes més característics del futbol, la pilota i la porteria. A la banda superior s'han mantingut les tres franges blaves característiques de la seva primera samarreta (a franges blanques i blaves) que el Club va emprar fins al 1918.
Evolució de l'escut cap|miniatura|Escut del CE Europa durant els anys 1910 i 1920.|150x150pxcap|miniatura|150x150px|Escut del CE Europa als cartells de partit durant els anys 1960.cap|miniatura|150x150px|Escut del CE Europa utilitzat als butlletins oficials del Club dels anys 1960 i 1970.cap|miniatura|150x150px|Escut del CE Europa durant el seu 75è aniversari l'any 1982.cap|miniatura|150x150px|Escut del CE Europa després del canvi de nom l'any 1985. cap|miniatura|150x150px|Escut actual del CE Europa des de 2017.
Himne El CE Europa ha tingut tres himnes al llarg de la seva història, malgrat que els dos primers tingueren una vida molt curta. A la temporada 1994-95 el Club va adoptar l'himne actual, titulat Europa, sempre endavant!, obra del compositor Robert Baquero Tubau i escrit el 1995. La lletra és la següent:
Europa, Europa, Europa sempre endavant! no tinguem por del que vindrà el futur hem de guanyar! Europa, Europa, Europa sempre endavant! que la nostra fe en la victòria a tothom faci vibrar! Portem amb orgull el blau escapulari sentim els colors ben endintre del cor
Europa, Europa, Europa sempre endavant! que la nostra fe en la victòria a tothom faci vibrar... i que la nostra gran història poc a poc puguem retrobar! Europa, Europa, Europa... endavant, endavant!
Instal·lacions miniatura|224x224px|Vista actual del Nou Sardenya
Nou Sardenya
El CE Europa juga els seus partits en el Nou Sardenya, originalment edificat l'any 1940 i totalment reconstruït el 1995 sobre l'antic. El recinte està ubicat en el barri de Gràcia, entre els carrers de Sardenya (del qual va agafar el seu nom), Camèlies i Pau Alsina. Té una capacitat per a 4.000 espectadors, gespa artificial homologada per la FIFA i unes dimensions de 100 x 63 metres.
Camp de l'Àliga
Des de la temporada 2001-02 el CE Europa va fer-se càrrec de la gestió del Camp de l'Àliga, de titularitat municipal construït l'any 1991. Aquest fet va permetre ampliar l'escola de futbol i augmentar el nombre d'equips del futbol base, funcionant com si es tractés d'una miniciutat esportiva. Camp inicialment de terra, li fou instal·lada gespa artificial el 2004.
Camps històrics
225px|Vista actual del Camp de l'Àliga |miniatura Anteriorment, el club va regentar altres terrenys de joc en la ciutat de Barcelona. El més important i representatiu de tots va ser el Camp del Guinardó.
Entre 1907 i 1909 el primer terreny de joc del Club estigué ubicat entre els carrers Indústria, Pare Claret, Trinxant i Guinardó, al barri del Camp de l'Arpa del Clot. Va ser el terreny de joc del Club abans de federar-se l'any 1909. El 1909 el Club arrendà uns terrenys ubicats a l'illa entre els carrers Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols, al costat del Temple de la Sagrada Família. El Club va haver de deixar el primer camp perquè no complia amb els requisits mínims per poder jugar a la Segona Categoria. Tres anys després, l'expansió de l'Eixample va forçar al Club i als altres clubs que hi jugaven a deixar el camp. El 1912 va traslladar al camp a l'illa entre els carrers Lepant, Còrsega, Padilla i Rosselló, a l'altre costat del Temple de la Sagrada Família. Com havia passat amb l'anterior camp, l'any 1917 la construcció de l'Avinguda de Gaudí va significar el derrocament del segon camp de la Sagrada Família. El 1917 el Club va entrar al seu quart camp: el Camp del Carrer de la Marina, a l'illa entre aquest carrer i Rosselló, Còrsega i Sardenya. La mudança va ser impulsat per en Joan Matas Ramis, l'expresident del Club, amb l'ambició de convertir-ho en un Club important i poderós traslladant el Club a un camp més potent. Aquest camp va ser l'últim del Club que es trobava al Poblet. El 1920 va ubicar-se a un camp situat a l'illa entre els carrers Indústria, Sardenya, Sant Antoni Maria Claret i Sicília, i disposava d'una tribuna amb capacitat per a 3.000 persones. Va ser el camp a on es va jugar el partit de bàsquet Europa - Laietà l'any 1922 i a on el Club va guanyar el Campionat de Catalunya un any després. El 1923 el Club es traslladà a l'històric Camp del Guinardó, també conegut com a Camp dels Cuartells per la seva ubicació al costat del cuartell de Lepant de la Guardia Civil. Estava situat aproximadament entre els carrers de l'Encarnació, Lepant, Taxdirt (abans Sant Lluís) i Alcalde de Móstoles (abans Marina). El 1932, amb la desaparició del primer equip i en plena crisi, el Club es va traslladar al Camp dels Quinze, en el Passeig del Mariscal Jofre (actualment Avinguda dels Quinze), un terreny molt més modest i lluny dels camps on havia jugat i on jugaria el Club. El 1935 es trasllada a uns terrenys entre els carrers Providència i Sardenya, al costat de l'actual Nou Sardenya. En acabar la Guerra Civil espanyola aquest camp va quedar totalment inutilitzat per a la pràctica esportiva en convertir-se en un desballestament militar. Entre 1939 i 1940 el CE Europa es trobava sense camp, atès que el Club necessitava temps per la construcció d'un nou camp a un lloc on hi havia un bosc, concretament entre els carrers Camèlies, Pau Alsina i Sardenya. Va haver de jugar en camps d'altres equips de la ciutat, com el Futbol Club Martinenc (que jugava a l'estadi on el CE Europa havia jugat entre 1907 i 1909) i la Unió Esportiva Sants, fins que va inaugurar-se l'estadi del carrer Sardenya, l'1 de desembre de 1940. El 4 de maig de 1995, i després d'una llarga reforma de l'estadi, es va inaugurar el Nou Sardenya, situat al mateix lloc que l'antic estadi del Sardenya.
Història miniatura|Placa commemorativa de la fundació del CE Europa, al carrer Sicília, 290 El Club Esportiu Europa (originàriament Club Deportiu Europa) consta històricament com a fundat el 5 de juny del 1907. Posteriorment, dues modestes penyes, l'Oriental i el Madrid, van decidir unir-se a l'existent CD Europa, adoptant-ne el nom i la plaça. Aquest acord va tenir lloc al Passeig de Sant Joan cantonada amb Provença. Va establir la seva primera seu social al ja desaparegut bar-bodega La Roca, al carrer Sicília n. 290 de Barcelona
Dècada de 1910. Primeres passes alt=L'antic escut del CE Europa, emprat probablement entre el 1912 i el 1915, a la sala de premsa del club.|miniatura|L'antic escut del CE Europa, emprat probablement entre el 1912 i el 1915, a la sala de premsa del club.