Konstantín Dmítrievitx Balmont o Bàlmont ),En el seu diari, a l'agost de 1917, Serguei Prokófiev va escriure: «Per cert, Balmont va dir que l'accent, en el seu cognom ha de recaure damunt l'última síl·laba, i no en la primera síl·laba, com ho fan molts, fins i tot jo ho he fet fins ara».«I sobre l'accent en el nom de Balmont. Marina Tsvetàieva va fer una observació absolutament justa sobre la pronunciació inadequada del cognom del poeta: "Demano al lector, segons el portador, pronunciar amb èmfasi al final" - Balmont.» Consultable en línia aquí nascut el 3 de juny de 1867 prop de Vladímir, llavors Imperi Rus, mort el 24 de desembre del 1942 a Noisy-le-Grand, França, fou un poeta simbolista, traductor i assagista rus de començament del , un dels representants més destacats de l'Edat de Plata de la poesia russa. També va traduir moltes obres d'autors occidentals.
Biografia Nascut en una família noble, va ingressar el 1886 a la Facultat de Dret de la Universitat de Moscou. Però ja el 1887, per haver participar en uns disturbis (relacionats amb la introducció d'un nou estatut universitari, que els estudiants consideraven reaccionari), Balmont va ser expulsat, arrestat i condemnat a tres dies a la presó de Butirka, i després, sense judici enviat a Xuia. El seu primer recull de poesia fou publicat a Iaroslavl l'any 1890. L'any 1895, s'adhereix al moviment simbolista. Els seus viatges a través del món sencer li proporcionaren detalls exòtics per als seus poemes.
Després haver saludat la Revolució de Febrer de 1917, donà suport a la temptativa de cop d'Estat de Kornílov. Després de la Revolució d'Octubre, abandonà el país i visqué, des de llavors, principalment a França.
l'any 1921, efectua amb el seu amic Serguei Prokófiev una estada a l'estació balneari de Saint-Brevin-les-Pins, on el compositor escrigué la música per a Cinc poemes de Balmont.
Obra Els seus primers versos són revolucionaris per llur contingut, després de la revelació l'any 1894, de la influència dels simbolistes.
La seva obra principal és "Sota el cel del nord" ("elegia, estrofes, sonets") Pod severnim nebom» («Eleguii, stansi, soneti») (1894). "Serem com el sol. Llibre de símbols" Búdem kak solntse. Kniga símvolov (1903) i "Només l'amor. Set florits" Tolko lyubov. Semitsvétnik (1903) són típics dels seus versos melodiosos i inventius. Els seus versos escrits després del 1910 són considerats mediocres.
El cercle de literatures i autors estrangers, traduït per Balmont, fou extremadament ampli. En 1887-1889, es va dedicar principalment a traduccions de poetes d'Europa occidental: Heinrich Heine, Nikolaus Lenau, Alfred de Musset, Sully Prudhomme. Un viatge als països escandinaus (1892) va marcar l'inici de la seva nova afició, que s'implementa en les traduccions de Georg Brandes, Henrik Ibsen, Bjørnstjerne Bjørnson.
En 1893-1899, Balmont va publicar en set edicions les obres de Percy Bysshe Shelley en la seva pròpia traducció amb un article introductori. El 1903-1905, l'editorial "Znànie" va publicar la seva edició revisada i complementada en tres volums. Més èxit en termes artístics i reconeixement posterior van obtenir les traduccions de llibres d'Edgar Allan Poe, que es van publicar en 1895 en dos volums i posteriorment es van incloure en les obres completes del 1901.
Les traduccions de Balmont van abastar també nou drames de Pedro Calderón de la Barca (primera edició - 1900). També va traduir els poetes i dramaturgs espanyols Lope de Vega i Tirso de Molina, poetes, novel·listes i dramaturgs anglòfons - William Blake, Oscar Wilde, Lord Byron, Alfred Tennyson, John Milton, poemes de Charles Baudelaire. Importants per a la crítica literària són les seves traduccions d' "Història de la literatura escandinava" de Gorna (Moscou, 1894)i "Història de la literatura Italiana" de Gaspari (Moscou, 1895-1997). Balmont va eidtar també obres de Gerhart Hauptmann (1900 i posteriors), les obres de Hermann Sudermann (1902-1903), la "Història de la pintura" de Mutter (Sant Petersburg., 1900-1904). Balmont, després d'un viatge a Geòrgia el 1914, va estudiar l'idioma georgià. D'aquest estudi en sorgiria la traducció del poema de Xota Rustaveli L'embolcallat amb pell de pantera; el considerava el millor poema d'amor que mai s'hagi creat a Europa ("el pont del foc, que connecta el cel i la terra"). Després de visitar Japó el 1916, va traduir tankes i haikus de diversos autors japonesos, des dels més antics als més moderns.
Balmont sempre va considerar Rússia com a part integral del món eslau: "Sóc eslau i sempre ho seré", va escriure el poeta el 1912.Carta de K. Balmont a D.N. Anutxin, 1912. Odesskiie novosti. 1913. 5/18 de març. Experimentava un amor especial per Polònia, la qual cosa es va plasmar en una gran quantitat de traduccions d'obres d'autors polonesos, en particular, les obres d'Adam Mickiewicz, Stanisław Wyspiański, Zygmunt Krasiński, Bolesław Leśmian, Jan Kasprowicz, Jan Lechoń; també va escriure molt sobre Polònia i la poesia polonesa. Més tard, el 1920, Balmont traduí poesia txeca (Jaroslav Vrchlický, "Poemes selectes". Praga, 1928), búlgara, sèrbia, croata i eslovaca. Balmont considerava Lituània com a similar al món eslau: les primeres traduccions de cançons populars lituanes es remunten al 1908. Entre els poetes que va traduir hi havia Petras Babickas, Mykolas Vaitkus i Liudas Gira; amb aquest últim, Balmont va mantenir una estreta amistat. El llibre de Balmont "Les llums del nord". Poemes sobre Lituània i Rússia" Sevérnoie siànie. Stikhi o Litve i Russies va publicar el 1931 a París.
El poeta mai no aspirava a l'exactitud de les traduccions: per a ell, era important transmetre l'esperit de l'original, tal com ho sentia.Escriptors russos del . Diccionari bibliogràfic. Tom 2. Moscou: Prosvesxéniie. 1998. Pàg. 131. Revisat l'1 de juliol del 2010. Arxivat de l'original el 18 d'agost del 2011 A més, va comparar la traducció amb la "reflexió" i creia que podria ser "més bella i radiant" que l'original:
És també autor de prosa autobiogràfica, memòries, filològiques, estudis històrics i literaris i assaigs crítics.S. A. Venguérov. Balmont, Konstantín Dmítrievitx //Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Iefron: 86 t. (82 t. I 4 ext.). - Sant Petersburg., 1890-1907. El 1923 fou nominat al Premi Nobel de Literatura.Base de dades de nominacions a nobelprize.org
Poema (fragment)
Judicis sobre Konstantín Balmont Segons Nikita Struve, a la seva Anthologie de la poésie russe,Nikita Struve, Anthologie de la poésie russe,Anthologie de la poésie russe, Aubier-Flammarion, Paris, 1970, « La renaissance du XXème siècle », p. 57. l'obra immensa de Balmont (deu volums des de 1913) no ha estat gaire estudiada. Per a Mandelxtam, és «un estranger a la poesia russa». No obstant això, renovà la tècnica del vers, la seva invenció de sonoritats és indiscutible. Va exercir el seu paper en l'evolució del gust a l'encreuament del gual entre dos segles. Certament, la seva poesia sonora, molt brillant, sovint ampul·losa, sembla avui en dia inadequada.
Al seu article Anita ! Adorada ! Femmes fatales et étrangères dans la poésie de Konstantin Baľmont publicat a Slavica bruxellensia (2009), Eric Metz fa palès en ell, juntament amb l'aspecte decadent del tema eròtic, l'impuls de la mort i el vitalisme associat. També fa èmfasi en la importància de la momentània, en l'amor de la seva poesia, "determinada per l'ideal dandy" i "la xenofília aplicada a la temàtica amorosa".
De tots els memorialistes, els records més càlids sobre K.D. Balmont els va deixar Marina Tsvetàieva, que era molt amiga del poeta:
Notes i referències
Enllaços externs Versos de Konstantín Balmont en anglès
Categoria:Traductors russos al rus Categoria:Traductors del castellà Categoria:Traductors del japonès Categoria:Traductors del polonès Categoria:Poetes russos en rus Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Traductors francesos Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Poetes russos del segle XX Categoria:Morts a Sena Saint-Denis Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1867