miniatura|Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor Senator, en llatí Magnus Aurelius Cassiodorus Senator, va ser un polític, escriptor i monjo romà,

Biografia Provinent d'una noble família romana, el seu pare fou secretari de Valentinià III (425-455).

Sota el rei Odoacre (vers 476) fou nomenat Comes rerum privatarum i segurament Comes sacrarum largitionum, que li donava la direcció dels afers econòmics. Quan Odoacre fou derrotat per Teodoric el Gran es va retirar al sud però el rei got el va nomenar per alts càrrecs. Fou nomenat cònsol l'any 514, i el 523 era prefecte del pretori i va influir en la reconciliació de Teodoric amb l'església romana.

Nascut a Scyllacem el 487.P. Batiffol (F. Vigouroux, Dict. de la Bible, vol. II, Paris, Letouzey & Ané, 1912, « Cassiodore », p. 178) Provinent d'una noble família romana, d'origen siriàNicholson, Oliver (2018-04-19). The Oxford Dictionary of Late Antiquity. Oxford University Press. . d'on procediria el nom Κασσιόδωρος, instal·lada des de feia generacions a Scyllacem, a la Calàbria. La família ja havia exercit importants càrrecs a Itàlia. El seu besavi, Cassiodor, va servir a Valentinià III (r. 424-455) ajudant a refusar els atacs vàndals al sud d'Itàlia. El seu avi, també conegut com a Cassiodor, va ser enviat com a ambaixador davant del rei dels huns Àtila i son pare, Cassiodor el Vell, va ocupar càrrecs tant sota Odoacre (r. 476-493) com sota Teodoric (r. 474-526), arribant a ser prefecte del pretori d'Itàlia del 503-507.Frassetto 2003, p. 103.

Cassiodor va seguir la tradició familiar i va exercir una carrera política de primer ordre. El nom amb que signa diverses obres, Magne Aureli Cassiodor Senator, ens indica que estava vinculat amb la poderosa gens Aurèlia Símmac, i que va exercir el càrrec de senador.

Va començar la seva carrera política a la cort de Ravenna l'any 503 exercint de consiliarius (assessor) del seu pare, nomenat aquell any prefecte del pretori d'Itàlia. Fem un llistat de la seva carrera política a continuació:

Consiliarius praefecti (503-506): Com ja hem dit, fou assessor de son pare, prefecte del pretori. El seu càrrec (una espècie de preeqüestrura) li fou donat per recitar un elogi al rei Teodoric el Gran.Cassiodor, Ordo generis, p. 27-32

Quaestor sacri palatii (506-511): Les actas realitzades en aquest càrrec es conserven als volums I-IV de les Variae.Cassiodor, Variae, IX, 24.

Cònsol ordinarius (514):Cardini, 2009, p. 77. Títol honorífic. Tot i que alguns autors creuen que fou nomenat després, tal com ja ho van ser el seu besavi i pare: corrector Lucaniae et Bruttiorum, no existeix cap document que ho confirmi.Giardina, 2006, p. 23-24;Cardini, 2009, p. 76-77

Magister officiorum (523-527): Sembla que va substituir en aquest càrrec a Boeci, arrestat el 523 i executat el 524. Va convertir-se en conseller i amic íntim de Teodoric, convertint-se en un dels homes forts de la cort."Cassiodorus: Chapter 1, Backgrounds and Some Dates". faculty.georgetown.edu. Retrieved 2017-02-28. Va conservar el seu poder fins i tot un cop mort el rei durant l'inici de la regència d'Amalasunta, filla de Teodoric. El 527, arran del final de la regència i l'ascens d'Atalaric al tron (r. 526-535) Cassiodor desapareix momentàniament, potser retornant a les seves terres a Scyllacem.Cassiodor, Variae, IX, 24-25.

Praefectus praetorio (533-538): Cassiodor fou nomenat prefecte del pretori d'Itàlia el 533 i va aconseguir conservar el càrrec durant els convulsos anys que van succeir a la mort d'Atalaric, l'ascens de Teodat (r. 354-356) i la mort d'Amalasunta (535), la usurpació de Vitiges (r. 536-540) i la guerra gòtica iniciada per Justinià l'any 535. Fou apartat del seu càrrec l'any 538,Cassiodor, Variae, X, 33-34. lliurant-se de l'exili al que foren sotmesos Vitiges i els seus seguidors un cop Ravenna va caure en mans imperials el 540.John Stevens Cabot Abbott; Wilfred C. Lay (1900). Italy. P. F. Collier. p. 424.

Patricius (538): Probablement va obtenir aquest rang un cop destituït del seu càrrec de prefecte del pretori, però, sembla que va mantenir bones relacions amb la cort de Ravenna.Cassiodor, Variae, XII, 16-24.

En algun moment entre els anys 527 i 554, amb uns 70 anys, va fundar el monestir benedictí de Vivarium a la Calàbria on va establir una mena d'acadèmia amb ensenyament secular i religiós i on es van fer nombroses transcripcions de manuscrits antics que van salvar moltes joies clàssiques.

Aportacions Cassiodor destaca per la difusió que va fer del trivium com a part essencial de l'educació monàstica, lligada als scriptoria i a la transmissió cultural de l'antiguitat. Va establir un programa gradual de lectures per anar incrementant el rigor intel·lectual, un programa que s'iniciava amb els psalms (fàcils de llegir pel seu caràcter emocional).Wand, JWC. A History of the Early Church. Methuen & Co. Ltd. (Norwich: 1937 Influït pel neoplatonisme considerava que alhora s'educava la percepció estètica, fet que apropava a Déu car la divinitat és la causa de tota bellesa i la seva màxima expressió. D'aquí la importància de copiar adequadament els manuscrits i d'il·lustrar-los amb cura, per tal que l'acompanyament del text ajudés en aquesta experiència estètica.

Obres Com a polític va escriure el Variae (Variarum Espistolarum), resum de cartes i decrets imperials i el Chronicon (història universal), i com a filòsof i religios va escriure De Anima, Instituines divinarum et saecularum literarum,Historiae Ecclesiasticae Tripartitae ex tribus Graecis Scriptoribus, Sozomeno, Socrate, ac Theodoreto ab Epiphanio Scholastico Versis, per Cassiodorum Senatorem in Epitomen redactae Libri XII,  Computus Paschalis sive de Indictionibus, Cyclis Solis et Lunae (càlculs per determinar la Pasqua), De Orthographia Liber (escrita amb 93 anys basada en les obres d'Agnaeus Cornutus, Velius Longus, Curtius Valerianus, Papirianus, Adamantius Martyrius, Eutyches, Caesellius, Lucius Caecilius Vindex, i Priscianus, i cites de Varro, Donatus, i Phocas), De Arte Grammatica ad Donati Mentem, De Artibus ac Disciplinis Liberalium Literarum, Expositio in Psalmos sive Commenta Psalterii, Expositio in Cantica Canticorum, Complexiones in Epistolas Apostolorum, in Acta et in Apocalypsim, De Schematibus et Tropis i De Amicitia Liber. S'han perdut també altres obres: Libri XII De Rebus Gestis Gothorum, Liber Titulorum s. Memorialis i Expositio Epistolae ad Romanos (atac als pelagians)

Referències

Bibliografia Ordo generis Cassiodororum, traducció de Lorenzo Viscido, M. D'Auria, 1992. Variae (traducció parcial),de Lorenzo Viscido, Squillace, Pellegrini Editore, 2005. Franco Cardini, Cassiodoro il Grande. Roma, i barbari e il monachesimo, Milano, Jaca Book, 2009. Andrea Giardina, Cassiodoro politico, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2006. John Moorhead, Cassiodorus on the Goths in Ostrogothic Italy, a Romanobarbarica, 1999.

Categoria:Pares de l'Església llatins Categoria:Teòlegs romans d'Orient Categoria:Religiosos romans d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle VI Categoria:Filòsofs romans d'Orient Categoria:Filòsofs del segle VI Categoria:Teòlegs italians Categoria:Escriptors italians en llatí Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Mestres dels oficis Categoria:Aurelis nous Categoria:Científics calabresos Categoria:Persones de la província de Catanzaro Categoria:Morts a Calàbria Categoria:Religiosos calabresos Categoria:Filòsofs italians Categoria:Escriptors calabresos Categoria:Escriptors cristians Categoria:Escriptors científics romans d'Orient Categoria:Escriptors romans de temàtica religiosa Categoria:Polítics calabresos Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Teòlegs del segle VI Categoria:Escriptors del segle VI Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Militars romans d'Orient Categoria:Militars italians