miniatura|Atuell de 60 cm d'alçada per 45 de diàmetre, datat del 650-550 ae Ceràmica cartaginesa o ceràmica púnica fou la produïda en l'antiguitat per la nació i Imperi de Cartago en la seua expansió mediterrània. Caro Bellido data la transició de l'aixovar ceràmic fenici al període d'influència cartaginés cap a l'any 550 ae. Ha estat estudiada per especialistes clàssics com Pierre Cintas, D. B. Harden o Anna Maria Bisi (1938–1988). Se'n distingeixen dos períodes principals, l'antic, amb les seues característiques bandes o franges paral·leles horitzontals decorant les peces, que quasi desapareixen en el període final, amb una ceràmica monocroma més funcional de engalba vermella, com els típics atuells fenicis d'embocadura i coll trilobulat o amb "boca de bolet", o les àmfores i pitos grans, utilitzats per a guardar i transportar mercaderies.
Terracotes i màscares esquerra|miniatura|Màscara púnica. Museu del Bard, Tunísia La ceràmica fenícia i especialment el seu desenvolupament en el període cartaginés té entre els seus productes més característics i singulars una variada col·lecció de terracotes de representacions humanes i una paral·lela mostra de màscares, elaborades per a diversos usos, com les exposades en el Museu Nacional del Bard de la capital tunisiana.
Mediterrània occidental A la península Ibèrica, la terrissa cartaginesa, hereva de la fenícia, perduraria entre el 500 ae i la romanització, amb abundants mostres a les Balears, País Valencià i Andalusia.
També pot esmentar-se, en els enclavaments de la Mediterrània occidental d'herència fenícia, el jaciment nord-africà de Sidi Abdeselam del Behar, al costat de Tetuan.López Pardo, F. (1996) Los enclaves fenicios en el África noroccidental: del modelo de las escalas náuticas al de colonización con implicaciones productivas en Gerión 14. Madrid: Departamento de Historia Antigua de Universidad Complutense.
Urnes funeràries miniatura|Urnes funeràries. Museu de Cadis Continuant usos funeraris ceràmics ja documentats a Tir, el costum de guardar cendres familiars en recipients com el pitos, o vasos amb la morfologia dels craters del bronze tardà, arribaria a generar una diversa morfologia d'urnes, grans terracotes de busts de dees de lligadura trenada, o dones enjoiades, amb una cavitat que duplicava el valor decoratiu amb el del seu ús com a recipient, tot això en un context ritual o religiós. Els exemples aportats per l'arqueologia mediterrània són nombrosos. Des dels atuells trobats a Sulcis (Sardenya), fins als variats aixovars funeraris de l'entorn gadità.
Museus La ceràmica cartaginesa, àmpliament localitzada en jaciments arqueològics i present en museus específics com el Museu Nacional i el Paleocristià de Cartago, entre d'altres centres semblants d'Egipte, estat espanyol, Grècia, Itàlia, Tunísia i altres estats de la riba mediterrània, té a més representació en institucions com el Louvre, el Museu Britànic, i el Museu Metropolità d'Art de Nova York.
Una dama eivissenca De l'abundant producció de terracotes de la ceràmica púnica, pot escollir-se com a objecte d'anàlisi la dama d'Eivissa, una de les moltes estatuetes que representen una dea cartaginesa (potser Tanit en l'estela d'ídols de la dea fenícia Astarte).
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Arqueologia feniciopúnica
Bibliografia
Categoria:Ceràmica Categoria:Cartago Categoria:Articles amb traduccions sense revisar