Francesc Candel Tortajada (Cases Altes, Racó d'Ademús, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007), conegut com a Paco Candel, fou un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya.
Biografia miniatura|Els geganters de la Marina van homenatjar Paco Candel, veí del barri, fent aquest gegantó amb la seva efígie el 2007.El gegantó Paco Candel al web de Coordinadora de Geganters de Barcelona Francesc Candel va néixer al municipi valencià de Cases Altes (Racó d'Ademús) el 31 de maig de 1925. Als dos anys la seva família es traslladà a Barcelona, on els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de Montjuïc i, després, al carrer d'Ulldecona de les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957). Durant la Segona República Espanyola, Candel va estudiar fins als catorze anys al grup escolar Sant Raimon de Penyafort, del qual sempre va conservar molt bon record. Aquesta experiència la va reviure a Les meves escoles (1997). De les vivències de la guerra civil espanyola, els bombardeigs i la crema de les esglésies, sorgirien Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Historia de una parroquia (1971) i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l'inici d'una autobiografia.
Candel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular; va millorar el seu coneixement del català fent classes particulars amb Joan Triadú. Sempre va viure al mateix lloc, el barri del port. La seva obra com a autor literari i periodístic va ser prolífica. Més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d'ells en doble versió català i castellà, i un munt d'articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.
Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista Destino, on trobem els seus millors reportatges. No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l'època, com Tele/eXpres, Serra d'Or o lAvui. Com a autor literari, la publicació de més transcendència social i política va ser Els altres catalans (1964), estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants. Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la qual s'identificava: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el Senado (1979). És difícil destriar, en l'obra de Francesc Candel, el que són memòries del que són novel·les, perquè en tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.
El reconeixement li va arribar el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, publicada per Josep Janés. L'escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers. Altres productes de la seva obra creativa són Fem un pols, Hemingway (1959), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987) i Petit món (1999), Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta darrera publicació s'alineava amb el catalanisme defensat per l'Assemblea de Catalunya (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.
La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l'ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l'escola i l'ordenació territorial, denunciant el problema de l'habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants. Candel es va allunyar de posicions extremes i va intentar assimilar dues societats que semblaven viure l'una d'esquena a l'altra. Per assolir aquest objectiu va voler desemmascarar els postulats essencialistes d'aquella intel·lectualitat que, des d'una lectura maniqueïsta de la tradició marxista, s'obstinava a identificar el catalanisme amb un constructe ideològic de la burgesia catalana.
La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d'integració de la immigració. Simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura.
Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d'una llarga malaltia.
Premis i reconeixements L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 1997, el Premi d'assaig Fundació Ramon Trias Fargas per Les meves escolesSerra d'Or. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 453 (1997, setembre), p. 32-35 i el Premi Comunicació i Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona; el 2000, el Premi d'Honor de la Ciutat de l'Hospitalet; el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya «per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país» i, el 2004, la Medalla d'Honor de Barcelona. L'any 2005 es va crear la Fundació Paco Candel, al barri de la Marina de Sants, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social. La Biblioteca Francesc Candel, que duu el nom en el seu honor, organitza el Certamen Literari Francesc Candel des de 1992, http://www.escritores.org/index.php/recursos-para-escritores/concursos-literario/10078-certamen-literario-francesc-candel-espana i la Fundació Lluís Carulla entrega els Premis Francesc Candel des de 2004, amb el suport de la Direcció General d'Immigració de la Generalitat de Catalunya. El 2014 es va commemorar el cinquantè aniversari de la publicació dEls altres catalans, una de les obres de Candel amb més ressò. L'any 2007 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys, de la Fundació Josep Irla http://www.irla.cat/activitat/
Obra Llibres en castellà i en català Llibres publicats de 1956 a 2006
Novel·les 1956: Hay una juventud que aguarda 1957: Donde la ciudad cambia su nombre 1959: Han matado un hombre, han roto el paisaje 1960: Temperamentales 1961: Los importantes: Pueblo 1962: Los importantes: Élite 1964: ¡Dios, la que se armó! 1970: Brisa del Cerro 1971: Historia de una parroquia. Los avanguardistas y la guerra 1973: Diario para los que creen en la gente 1977: Barrio 1982: Hemos sido traicionados 1994: Un Ayuntamiento llamado Ellos 2000: El sant de la mare Margarida/ El santo de la madre Margarita (2004)
Narrativa curta 1959: ¡Échate un pulso, Hemingway! 1965: Richard (novel·la curta) 1965: El empleo 1967: Una nueva terra (conte infantil) 1968: Los hombres de la mala uva 1968: Trenta mil pessetes per un home/Treinta mil pesetas por un hombre (1969) 1970: Hoy empiezo a trabajar (conte infantil) 1973: El perro que nunca existió y el anciano padre que tampoco 1984: Fem un pols, Hemingway! 1987: El juramento y otros relatos 1999: Petit món
Articles i conferències 1966: La carne en el asador 1967: Parlem-ne 1969: Novela social 1970: Fruit d'una necessitat 1972: Inmigrantes y trabajadores 1972: Apuntes para una sociología del barrio 1976: Crónicas de marginados
Reportatges, assajos, cròniques, relats de viatges 1964: Els altres catalans/ Los otros catalanes (1965) 1968: Viatge al Racó d'Ademús 1971: Los que nunca opinan 1972: Ser obrero no es ninguna ganga / Encara més sobre els altres catalans (1973) 1973: Algo más sobre los otros catalanes 1974: Carta abierta a un empresario 1975: A cuestas con mis personajes 1979: Un charnego en el senado 1981: El Candel contra Candel 1985: Els altres catalans vint anys després/Los otros catalanes veinte años después (1986) 1988: La nova pobresa/La nueva pobreza(1989) 1992: Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986) 1993: Els que no poden seguir 2001: Els altres catalans del segle XXI 2003: Patatas calientes
Teatre, biografies i memòries 1964: Sala de espera (teatre) 1964: Richard (teatre) 1987: Joan Marti (biografia) 1988: Ferrán Soriano (biografia) 1996: Memòries d'un burgès i d'un proletari, escrit amb Enric Vila Casas 1997: Les meves escoles 2006: Primera historia, primera memoria / Primera història, primera memòria 2011: Quaderns autobiogràfics inèdits 1944 - 1977, no publicats
En 2014, es van publicar tres llibres entorn de l'obra de Candel: Oda poética: antologia de la seva obra poètica.PAMIES, Sergi, El poeta Candel, La Vanguardia, 16 de maig de 2014 http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20140516/54407975047/poeta-candel-sergi-pamies-opi.html Candel i Barcelona, La ciutat dels altres catalans: l'Ajuntament de Barcelona va editar un llibre basat en una selecció d'extensos reportatges de Francisco Candel publicats entre 1957 i 1964, sota la coordinació editorial d'Eugeni Madueño.<ref>ANDREU, Marc, Un reportatge a ′La Jirafa''', El País, Quadern http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/19/quadern/1392840203_796850.html </ref> Els altres Candels, obra teatral de Manuel Veiga, "escrita a partir de l'obra de Candel" i guardonada amb el X Premi Literari Lleida Narrativa, 2011. En 2025 es va publicar:
Un hombre va, antologia de narrativa curta (25 relats). Lapislàtzuli Editorial, 2025.
Novel·les traduïdes Alemany: Dort wo die Stadt ihren Namen verliert, Frankfurt, Fischer Verlag, 1959 : Donde la ciudad cambia su nombre, trad: Annelies von Benda) Francès: Le christ noir, Paris, Albin,,1964, Han matado a un hombre, han roto un paisaje, trad: B. Sesé et J. Viet Flamenc: Mensen aan de Stadsrand, Brussel, D.A.P. Reinaert Uitgaven, 1964 : Donde la ciudad cambia su nombre Flamenc: Herrie aan de Stadsrand, Brussel, D.A.P. Reinaert Uigaven, 1966: ¡Dios, la que se armó! Col·laboració en obres col·lectives Historias del 36, Madrid, Ediciones 29, 1974 Marginació a Catalunya: parlen els marginats, Barcelona, Editorial Claret, 1976. La dinamització cultural a les áreas urbanas de nova creació, Barcelona, Generalitat, 1985 Les migracions, Quaderns Cultura Fi de Segle, Ajuntament de Palma, 1988 Carme Carol, Candel, Francesc, (conversa transcrita per Xavier Febrés), Col. Diàlegs a Barcelona, n°42, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1991, Decàleg del culé, Barcelona, Columna, 1992 Barcelona i el ferrocarril, Renfe, 1994 24 escriptors a la Rambla, Barcelona, La Campana, 1993 Para entendernos, Club Arnau de Vilanova, Barcelona, Ariel, 1996 Homenatge a Jaume Lorés, Barcelona, Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, Generalitat, 2005
Referències
Bibliografia ÁLVAREZ PALACIOS, Fernando, Novela y cultura española de postguerra, Cuadernos para el Diálogo, Edicusa, 1975 BALTÀ, Pere, L'Altra resistència : l'associacionisme cultural català i la lluita per les llibertats democràtiques, El Prat de Llobregat, Rubrica, 2005 CARME, Carol, CANDEL, Francesc, Dialegs a Barcelona, Barcelona, Adjuntament de Barcelona, 1991 FONT, Àngel, La Transición política española, Los años Pujol, Barcelona, Publi Corinti, 2003 GARBANCHO, Patricia, La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959), Barcelona, Ed. Meteora, 2003 LANDRON, Michel, Mémoire individuelle et mémoire collective de la Transition démocratique à travers l'œuvre de Francisco Candel, (tesi doctoral) Nantes, Université de Nantes, 2010, inèdit LANDRON, Michel, Francisco Candel, Une mémoire de la Transition démocratique en Catalogne, Paris, L'Harmattan, 2013 MADUEÑO, Eugeni (Coord.) Candel i Barcelona, La ciutat dels altres catalans 1958-1964, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2014