Can Masdeu és una masia els terrenys de la cual es troben entre els barris de Canyelles i d'Horta de Barcelona, dins del Parc natural de Collserola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C) i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment és un centre social ocupat, residència i hort comunitari. Des de l'estació de metro L3 Canyelles s'hi pot accedir per una pista de terra, al principi de la qual, a 500 m de la casa, hi ha una indicació que posa «Vall de Can Mas Deu».

Descripció El terreny mantingut pels okupes inclou la masia, gairebé una hectàrea de terres en ús com a horts, i 15 hectàrees de bosc de pi. És de planta rectangular a quatre vents i té planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta balcons i una lateral està formada per dos pisos de galeries porxades cobertes, a la part davantera de les quals es conserva la façana de la capella. Els terrats tenen trencaaigües.

Història miniatura|esquerra|Can Masdeu el 1911

Masia La masia que avui es coneix com a Can Masdeu va tenir anteriorment diversos noms: Mas Poch, Roure i Sapila. El 1639, Francesc Cobera i Guardiola la va vendre a Francesc Pla i Casas, notari públic de Barcelona, La seva filla Clara es va casar amb Joan Masdeu i Esteve, i la finca seria heretada pel seu net Josep Ignasi Masdeu i de Grimosacs (1707-1761), militar al servei de Carles III. Casat el 1737 amb Jerònima de Montero i Alòs (1718-1759), va ser succeït pel seu fill Lluís Pau Masdeu i de Montero, que es va casar en primeres noces amb Eulàlia de Pallejà i de Graell (1757-1810) i en segones amb Paula Llombart. Morí sense descendència el 1823, i l'any següent, la vídua Paula va establir en emfiteusi diverses parcel·les de la finca a pagesos.

El 1845, després de la mort de Paula, els hereus de confiança de Lluís Pau vengueren la propietat a Sadurní Mestres i Soteras, que signaria un contracte d'arres amb Joan Puget i Gomis. Tanmateix, aquest hi renunciaria l'any següent després d'un litigi, i la finca seria adquirida finalment fabricant tèxtil Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853). La seva vídua Francesca Vidal i Escaitx (1782-1870) hi invertí 41.901,60 pessetes en reformar la masia com a torre d'estiueig. L'hereu Joaquim Lloberas i Vidal es va casar amb Rita Foix i Ferrer, amb qui tingué tres fills: Francesc, Dolors i Francesca Lloberas i Foix, que en serien propietaris fins al 1901, quan la finca fou venuda en subhasta pública a l'Hospital de la Santa Creu per a pagar els deutes de la família.

Hospital de Sant Llàtzer El 1903, l'Hospital va invertir 4.024 pessetes per condicionar la casa i destinar-la a leprocomi, i el 1906 s'hi traslladaren els malalts leprosos de l'antic hospital de Sant Llàtzer o dels Mesells, a la plaça del Pedró. El nou hospital tenia capacitat per a 25 malalts, homes i dones, que portaven una vida relativament autònoma dins el recinte, amb accés a petits horts personals i activitats lúdiques organitzades per l'hospital.

Amb els anys, les condicions sanitàries de la masia es van deteriorar i el 1929, l'Hospital va decidir construir un nou edifici uns metres muntanya amunt, i el 1931 es va aprovar el projecte de l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí. Les obres, interrompudes durant la Guerra Civil, van ser completades a la dècada del 1950, però els pacients es van resistir a abandonar la masia, que ja havien considerat la seva casa, i el 1955 el nou hospital va entrar en funcionament com a sanatori per a nens i nenes amb tuberculosi. Les instal·lacions van funcionar fins al 1974, i des d'aleshores l'edifici roman buit.

El 1961, la Junta Provincial de Sanitat va tancar la leproseria de Can Masdeu, i els últims malalts van ser traslladats a l'hospital Fontilles, a la Vall de Laguar (Marina Alta).

miniatura|esquerra|Dues persones resistint al desnonament a través de l'anomenat pal de la mort

Ocupació El desembre del 2001, Can Masdeu va ser okupat per un grup internacional d'activistes que buscaven un espai per a organitzar unes jornades sobre el canvi climàtic, i el 30 de gener del 2002, els Mossos d'Esquadra van intentar desallotjar.lo.Contreras, Graciela. Can Masdeu, crònica d'una resistència. (recuperat via recopilacions digitals i publicacions alternatives) Durant 3 dies, 11 persones van resistir-se a ser desallotjades utilitzant tècniques de desobediència civil no violenta inspirades en el moviment ecologista. Algunes es van encadenar en estructures elevades i d'alt risc, com teulades i façanes, altres van construir plataformes casolanes penjant-se de l'edifici o col·locant-se en balancins, on el moviment d'una persona posava en perill l'altra. Una de les estructures més icòniques incloïa una banyera penjada amb cadenes a l'exterior. La policia, incapaç d'expulsar les persones sense posar-les en perill, va canviar d'estratègia i va optar per esperar que baixessin per manca d'aliments i aigua. Paral·lelament, l'ocupació va rebre un ampli suport social: centenars de persones van pujar a peu fins a la vall per donar suport, es van fer concentracions espontànies, i fins i tot una organització solidària holandesa va ocupar l'ambaixada espanyola als Països Baixos com a mostra de protesta.

Aquest esdeveniment va tenir un gran ressò mediàtic i va reforçar la legitimitat del projecte dins l'activisme social barceloní.

Projectes i activitats Adaptació climàtica i biodiversitat Diversos estudis sobre gestió comunitària del territori han analitzat la vall de Can Masdeu com un cas d’estudi en pràctiques agrícoles de baixa intensitat i en la conservació d’espais periurbans. La zona comprèn aproximadament 35 hectàrees de sòl qualificat com a equipament públic, actualment gestionades de manera comunitària.

Horts comunitaris Els horts comunitaris es van constituir la tardor del 2002 i reuneixen veïns i veïnes de perfils diversos que gestionen parcel·les ecològiques mitjançant assemblea oberta. El projecte promou tècniques l'agricultura ecològica i activitats de formació pràctica.

Voluntariat i educació ambiental El col·lectiu organitza jornades mensuals de voluntariat (Mans a la Vall), centrades en tasques de manteniment ambiental com la neteja de torrents, la restauració d’hàbitats i la gestió forestal, sovint en col·laboració amb entitats locals.

També acull tallers i activitats divulgatives relacionades amb l'ecologia i el medi ambient, així com visites escolars vinculades a la programació educativa del Parc Natural de Collserola.

Referències

Vegeu també Casa-fàbrica Lloberas Casa-fàbrica Rogent-Lloberas Institut Mental de la Santa Creu

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Patrimoni monumental de Nou Barris Masdeu Categoria:Cases ocupades de Barcelona Categoria:Barri de Canyelles