La font de Juturna (en llatí: Lacus Iuturnae) és una font de Roma construïda al Fòrum. S'associa a un altar dedicat a la nimfa Juturna. El nom Lacus Iuturnae es refereix tant a la font com a l'altar que n'és a prop.
Ubicació La font és al costat sud del Fòrum Romà, al peu del Palatí, entre el temple de Càstor i Pòl·lux i el de Vesta.
Funció Abans que es construïra el primer aqüeducte, la font de Juturna era una de les més antigues i importants de Roma. Es deia que la seua aigua tenia propietats curatives. Els més vells i malalts venien a dipositar ofrenes al voltant de la font per assegurar-se la benedicció de Juturna per remeiar la seua malaltia.
Història Antiguitat miniatura|Denari encunyat cap a l'any 96 ae per un membre de la Gens Postúmia. Al revers, els Dioscurs estan junts mentre els cavalls s'abeuren a la font Segons la llegenda, l'altar marcava el lloc on, l'any 495 ae, els bessons Càstor i Pòl·lux feren un descans perquè els seus cavalls s'abeuren en passar per Roma per anunciar la victòria romana en la batalla del llac Regil. Se'n construí a prop un temple dedicat als Dioscurs, el temple de Càstor i Pòl·lux. Sempre segons la llegenda, la divinitat mateixa hauria aparegut sobre la font després de la victòria dels romans a Pidna al 168 ae.
Al llarg del s. II ae, durant la censura d'Emili Paulus, la deu es transformà en font i l'ornaren amb un grup que representava els Dioscurs i els cavalls.Minuci Fèlix, Octavius, 7, 3. Al 117 ae, la font fou reconstruïda per Luci Cecili Metel.
La font s'incendià l'any 14 i Tiberi la restaurà. Durant l'Imperi, quan una altra font s'assecà, les vestals utilitzaren la font de Juturna per proveir-se per a les seues cerimònies religioses. La font fou modificada durant el s. IV per fer lloc a la statio aquarum.
Durant l'edat mitjana, la font s'usava cada dia, i molts pelegrins hi continuaven anant per beneficiar-se de les seues suposades virtuts curatives.
Les excavacions arqueològiques La part sud del Fòrum s'obrí des de l'any 1900 i els vestigis de la font es desenterraren, datats en la major part de l'Imperi, però amb parts més antigues que es remunten a la República.
Descripció miniatura|Edicle de Juturna amb el pou i l'altar que són visibles entre dos murs de rajola
La font La font conté una piscina quasi quadrada de 5,13 m de llarg per 5,04 m d'ample i 2,12 m de profunditat, pavimentada amb lloses de marbre. Al mig n'hi ha un altar rectangular de 1,78 m d'alçada, amb una base de 3 m de llarg per 2 m d'amplària. Devia sostenir estàtues de marbre dels Dioscurs acompanyats pels seus cavalls.
L'altar i l'edicle A la rodalia hi ha un altar amb les representacions dels Dioscuros i d'Hel·lena amb Júpiter a un costat i Leda a l'altre, col·locades en època d'Adrià.
A uns 4 m al sud de la piscina hi ha un edicle compost per una cel·la que albergava una estàtua de Juturna i d'una petita prónaos de dues columnes. Davant es troba un altar que conté un relleu de Juturna i el seu germà Turnus. Entre els dos es construí un pou circular amb una inscripció que recorda que el santuari fou restaurat per Marc Barbati Polió,, edil de la segona meitat del s. I ae.
Referències
Vegeu també Fòrum Romà
Categoria:Fonts de Roma Categoria:Obres del segle V aC