Joan Guiu i Miralpeix (Sant Hipòlit de Voltregà, 1834 – Cornellà de Llobregat, 1872) fou un ecònom, sacerdot i escriptor català. La seva obra romàntica, cultivada en els gèneres literaris de la poesia i la prosa, és una de les més destacades de la prerenaixença vigatana i es preserva al Museu Episcopal de Vic.
Biografia Joan Guiu i Miralpeix va néixer a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) l'any 1834 i va cursar bona part dels seus estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, amb una probable estada també al Seminari de Vic. Va exercir de mossèn a les parròquies de Sant Martí Sarroca, de la vila de Gràcia i de Cornellà de Llobregat —sempre dins del bisbat barceloní.
Guiu i Miralpeix va desenvolupar la seva vida majoritàriament fora de la Plana de Vic i mai va participar activament de l'ambient cultural o literari, si bé se'n va impregnar durant diverses estades estiuenques. Hi ha registres que afirmen que va sojornar a Vic durant el Nadal de 1855 i també els estius de 1854 a 1858 —etapes durant les quals rebria la influència del Seminari de Vic i d'autors tals com els també osonencs Jacint Verdaguer i Jaume Collell i Bancells.
Durant la seva estada com a ecònom i mossèn a Cornellà de Llobregat s'esdevingué la Revolta de les Quintes de 1870, any en què fou cremat l'Arxiu Municipal d'aquesta vila. L'Arxiu Parroquial es pogué salvar mercès a la intervenció del seu vicari mossèn Sadurní Colomer. Dos anys després, Guiu i Miralpeix va morir abans d'assolir la quarantena en aquesta localitat —en la qual va finalitzar la seva obra mestra poètica, La llegenda de la Gleva.
Obra literària Les obres de Joan Guiu i Miralpeix s'allunyen en certa manera dels nous corrents que van adoptar els seus coetanis vigatans i són considerades més aviats tradicionalistes i dependents del Romanticisme del segle anterior. El seu estil poètic adopta una certa transició i combina referents de caràcter rococó, neoclàssic i barroc, amb clares reminiscències de Francesc Vicent Garcia.
L'obra més destacada que va publicar l'escriptor i religiós osonenc es titula La llegenda de la Gleva, escrita entre 1868 i 1872. És considerada la més ambiciosa de l'autor i la va escriure durant els darrers anys de vida a Cornellà de Llobregat: es constitueix com un poema d'èpica religiosa i de 2.170 versos que el setmanari religiós La Veu del Montserrat de 1885 va qualificar com a «tendríssima composició que ab justícia col·loca a son autor en la pléyade de l'escola vigatana».
A més a més, Guiu i Miralpeix va escriure també altres poemes cristians i de circumstàncies en llengua catalana i castellana, una narració epistolar en prosa i de caràcter amorós en català, i va signar diverses cartes amoroses en castellà.
Referències
Bibliografia
Categoria:Escriptors cornellanencs Categoria:Escriptors catalans de l'edat moderna en català Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Santhipolencs Categoria:Religiosos catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Cornellà de Llobregat Categoria:Escriptors osonencs contemporanis en català Categoria:Escriptors del Baix Llobregat contemporanis en català Categoria:Religiosos osonencs Categoria:Escriptors catalans històrics en català Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1834