miniatura|Refugiats mediambientals d'Oklahoma a un càmping de Califòrnia el 1936 Un migrant climàtic (també anomenat refugiat climàtic) és una persona que es veu obligat a abandonar el seu lloc de residència habitual a causa de la degradació ambiental provocada pel canvi climàtic. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera, desertificació o la pujada del nivell del mar).

Actualment (2025), el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic, doncs, el nucli refugiat no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc. en el sentit de la Convenció de Ginebra. Es parla de desplaçat climàtic per designar les persones que canvien el lloc de residència dins del mateix estat.

Segons diverses fonts, encara no és possible determinar correctament aquesta mena de migració, en tant que no s'ha definit una manera que permeti distingir als immigrants ambientals dels migrants econòmics o refugiats polítics.

En la dècada de 1990 el nombre de refugiats climàtics era de devers 25 milions. El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estima el nombre de migrants climàtics a 150 milions devers l'any 2050. Això representa 1,5 % de la població mundial estimada per a l'any 2050.

Malgrat els problemes de definició i l'absència de proves clares, la migració climàtica ha augmentat notablement en la primera dècada del , i preocupa els responsables polítics, científics socials i ambientals.

Història del concepte Brown, McGrath & Stokes van utilitzar per primera vegada el terme «ecological» refugee el 1976 per a indicar persones i bestiar que es retiren davant del desert en expansió. Més tard, han sorgit els termes "emigrant ambiental", "emigració forçosa ambiental", "emigració motivada per l'ambient" o "refugiat climàtic", d'entre altres. Aquests termes tenen en comú que descriuen una relació entre els factors ambientals i la migració humana involuntària. Una deinició estricta, estadística pot servir per a l'anàlisi i estudi científic del fenomen. Encara no és pas un estatut oficial reconegut en Dret del refugiat.

El 2007, l'Organització Internacional per a les Migracions proposa la següent definició:

Prediccions i intents de quantificació En les darreres dècades del , s'han donat nombrosos intents de quantificar els "immigrants del medi ambient/refugiats". Jodi Jacobson (1988) és citat com el primer investigador a enumerar el tema, indicant que existeixen fins a 10 milions de "refugiats ambientals". Sobre la base de «els pitjors escenaris» sobre l'ascens del nivell del mar i les catastròfiques conseqüències del canvi climàtic, va argumentar que els "refugiats ambientals" seran sis vegades més nombrosos que els refugiats polítics. (1988: 38). En 1989, Mustafa Tolba, el director executiu del PNUMA, va afirmar que «fins a 50 milions de persones podrien convertir-se en refugiats ambientals» si el món no actua per impulsar el desenvolupament sostenible (Tolba 1989: 25). En 1990, el Panell Intergovernamental d'observadors del Canvi climàtic (IPCC 1990: 20) van declarar que la més gran i simple conseqüència d'aquest fenomen seran les migracions, «amb milions de persones desplaçades per l'erosió de la línia de costa, les inundacions costaneres i la greu sequera» (Warner & Laczko: 2008: 235). A mitjan dècada dels 90 del segle 20, Norman Myers es va convertir en el defensor més prominent d'aquesta escola "maximalista" (Suhrke 1993), donant a conéixer l'existència de 25 milions de refugiats ambientals en la dècada de 1990, i afirmant que aquesta xifra podria duplicar-se per a l'any 2010, amb un límit superior de 200 milions en 2050 (Myers 1997). Myers va argumentar que les causes que provoquen els desplaçaments per causes ambientals inclouen la desertificació, la falta d'aigua, la salinització de les terres de regadiu i l'esgotament de la biodiversitat. També va llançar una hipòtesi sobre la quantitat de futurs refugiats, que va estimar de 30 milions a la Xina, 30 milions a Índia, 15 milions a Bangladesh, 14 milions a Egipte, 10 milions en altres zones dels deltes i zones costaneres, 1 milió en els Estats insulars, i 50 milions de desplaçats del món agrícola (Myers & Kent 1995) per 2050. Més recentment, Myers ha suggerit que la xifra per 2050 podria ser tan alta com 250 milions (Ajuda Cristiana 2007: 6). miniatura|200x200px|Mapa que mostra els desastres naturals causats/agreujats per l'escalfament global i, per tant, els llocs més exposats a aquest tipus de migració.

Tipus L'Organització Internacional per a les Migracions proposa tres categories:

Migrants per emergència ambiental fugen temporalment a causa d'un desastre ambiental brusc. (Per exemple: un huracà, tsunami, terratrèmol, inundació…) Migrants forçosos ambientals, migrants forçats: les persones que han d'abandonar a causa de la deterioració de les condicions ambientals. (Per exemple: la desforestació, la deterioració de la costa, etc.) Migrants motivats per l'ambient també coneguts com a migrants econòmics induïts per l'ambient: les persones que opten per deixar les seves llars per evitar futurs problemes. (Per exemple: la disminució de la productivitat dels cultius causats per la desertificació)

Problemes conceptuals i crítiques Bona part de la literatura sobre migració ecològica és força emotiu i basada en la intuïció. S'ha popularitzat als mitjans de comunicació i en el parlar de polítics i els científics no socials o neo-malthusians. El concepte roman encara massa vague i encara li manca la base empírica per extreure'n conclusions científiques sòlides. Qualsevol factor ambiental és significatiu en l'àmbit social, i pot tenir conseqüències socioeconòmiques i polítiques.

Perspectives polítiques i legals El 2009, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) preveia arreu al món un augment de les migracions per mor del canvi climàtic. Va recomanar que els polítics s'hi preparin de manera més activa.

La Fundació de Justícia Mediambiental (FJM) ha argumentat que les persones que es veuran obligades a desplaçar-se a causa del canvi climàtic en l'actualitat no tenen un adequat reconeixement en el dret internacional. La FJM sosté que cal un nou instrument jurídic multilateral per atendre específicament les necessitats dels "refugiats climàtics" a fi d'atorgar protecció a les persones que fugen de les seves llars per raons mediambientals. En 2020, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va declarar en una decisió històrica que asseurà precedent que els països no poden deportar a les persones que enfronten condicions induïdes pel canvi climàtic.

També han afirmat que els països en desenvolupament necessiten finançament addicional per adaptar-se al canvi climàtic i a les adversitats que aquest provoca. Sujatha Byravan i Sudhir Xella Rajan han advocat per l'ús de "exiliats del clima" i la signatura d'acords internacionals per donar-los drets polítics i jurídics, inclosa la ciutadania en altres països, tenint en compte les responsabilitats d'aquests països i les seves capacitats.

En alguns casos, el canvi climàtic pot conduir a conflictes entre els països que, a conseqüència de les inundacions o altres condicions produeixin un gran nombre de refugiats, i els països limítrofs a aquests, que podrien construir tanques per mantenir allunyats a aquests refugiats. La frontera entre Índia i Bangladés cada vegada aquesta més delimitada per la Barrera indo-bangladesí en construcció per l'Índia, i els estudis suggereixen la possibilitat de conflictes violents arreu de les persones que fugen de les zones afectades per la destrucció de la terra cultivable. La migració actual ja ha donat lloc a conflictes de baixa escala.

Cultura popular miniatura|200x200px|Camp Mundial de Refugiats Climàtics de l'artista alemany Hermann Josef Hack a Hannover displaying amb 600 petites tendes de campanya. Malgrat les preocupacions pel que fa a la seva capacitat establir una relació entre els conductors de l'ambient i la migració humana, la noció d'"emigrants ambientals", i sobretot de 'refugiat climàtic', ha guanyat força en la cultura popular. Un documental titulat Els refugiats del clima, ha estat produït i es dedica, sense sentit crític, a les interpretacions neo-malthusianas del canvi climàtic, oferint un nexe entre el clima i la migració. "Els refugiats del clima" aquesta en la selecció oficial de films pel Sundance Film Festival de 2010.

Des de 2007, l'artista alemany Hermann Josef Hack ha exposat el seu Campament Mundial de Refugiats Climàtics als centres de diverses ciutats europees. El campament model, fet amb un valor aproximat de 1000 tendes de campanya en miniatura, és una intervenció d'art públic que mostra els impactes socials del canvi climàtic.

Referències

Bibliografia complementària

Vegeu també Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats Racisme ambiental Persona desplaçada Canvi climàtic Xoc de civilitzacions Tuvalu

Enllaços externs Towards Recognition Blog de recursos i consciència en relació amb els immigrants del medi ambient Una guia del ciutadà per als refugiats climàtics. Publicat pels Amics de la terra Austràlia, 2005

Categoria:Desastres mediambientals Categoria:Dret internacional Categoria:Canvi climàtic Categoria:Articles amb traduccions sense revisar