és un compositor francès.
Adolescència i estudis Philippe Hersant va néixer a Roma,Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019). on va passar els seus primers anys.Elise Gruau, « Philippe Hersant (1/5) : Une naissance romaine » [archive], À voix nue, France Culture, 25 juin 2018 (consulté le 21 juillet 2019).
És llicenciat en lletres modernes per la Universitat de París-Nanterre.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). Al mateix temps, va prendre classes en harmonia amb Georges Hugon, contrapunt d'Alain Weber i composició d'André JolivetBibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). al Conservatori Superior de Música de París. Allà va guanyar un premi d'escriptura.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019).
Carrera musical El 1970 va rebre una beca durant dos anys a la Casa de Velázquez de Madrid.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). De retorn a París, es va incorporar al departament de musicologia de la Universitat de París-Sorbona com a professor i va començar la seva col·laboració amb "France Musique", presentant concerts i oferint programes.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). Cap de les peces escrites durant aquest període no apareix al seu catàleg.«Biographie de Philippe Hersant» [archive], sur qobuz.com, janvier 2013 (consulté le 21 juillet 2019).
El 1978 va ingressar a l'Acadèmia Francesa de Roma i va compondre el seu opus 1, Stances, per a orquestra. Va guanyar el premi Georges Enesco el 19821. Va compondre l'òpera de cambra The Spaced Visits (estrenada al Festival d'Avinyó el juliol de 1983) i que va tenir un cert impacte. Seguiran principalment obres orquestrals: Espirals, meandres per a violí i orquestra, Aztlan i la Missa brevis per a 12 veus i orquestra (atorgat per la International Tribune de la UNESCO el 19911).
Des del 1985, es va sentir atret per la música de cambra.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). Radio France li va encarregar un quartet de corda, creat pel Quartet Talich. Aquesta peça va guanyar el premi a la millor creació contemporània atorgada per SACEM i va ser nominada als "Victoires de la musique classique".Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019). Posteriorment, entre 1985 i 1992 va escriure un segon quartet de corda (Nachtgesang),Chant nocturne un concert per a violoncel i orquestra de cambra (premi Arthur Honegger 19941), un sextet i diverses peces en solitari (Hopi per a fagot, Pavane per a viola, Melancholia per a contrabaix). Va rebre el gran premi musical de la Ciutat de París el 1990, després el 1991 el dels compositors del SACEM1. El 1993 va guanyar el premi New Talent de SACD.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019).
La seva òpera Le Château des Carpathes (en un llibret extret de la novel·la Le Château des Carpathes de Jules Verne) es va estrenar per primera vegada en versió orquestral al Festival de Montpeller el 1992, després a l'octubre de 1993 a l'Opéra-Comédie de Montpeller, escenificada per André Wilms i ambientació de Nicky Rieti.
Philippe Hersant va escriure en aquella època per a la veu; així, el cicle de melodies sobre poemes de Hölderlin Lebenslauf ("El curs de la vida") el 1992, L'Infinito (1993) per a 12 veus mixtes a cappella, sobre un poema de Leopardi i Aus tiefer Not (Psalm CXXX) (1994) per a 12 veus, viola da gamba i orgue, així com miniatures que mostren les seves investigacions sobre el timbre dels instruments i les noves tècniques d'interpretació: 8 peces per a fagot i conjunt instrumental, 8 duets per a viola i fagot, 11 capricis per a 2 violins, 5 miniatures per a flauta de viola, Chants du Sud, per a violí
Va guanyar el premi Maurice-Ravel el 19961. El setembre del 1998, compositor resident a lOrchester National de Lyon, durant dues temporades.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019). El 2001 va guanyar el Gran Premi Musical de la Fundació Simone i Cino del Duca, atorgat per l'Acadèmia de Belles Arts.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019).
El 2002, Radio France li va encarregar diverses obres: una versió concertada del Château des Carpathes, després de Jules Verne, estrenada al Festival Radio France i Montpeller sota la direcció de David Robertson, així com un Trio per a violí, violoncel i piano creat per Alice Ader, Christophe Poiget i Isabelle Veyrier.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019).
El 2005 va guanyar les seves primeres Victòries de música clàssica com a millor compositor.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019). El 2008, mentre era compositor resident a lOrquestra de Bretanya durant tres temporades, va guanyar el Gran Premi de Música Simfònica atorgat per SACEM. Entre el 2008 i el 2009 va ser nomenat president de la Music Commission del SACD.Élodie Martinez, «Victoires de la Musique Classique 2016: Philippe Hersant» [archive], sur toutelaculture.com, 17 février 2016 (consulté le 21 juillet 2019).
El 17 de maig de 2015 a Abbeville es va crear un encàrrec de Radio France i la CMBV, Le Cantique des 3 enfants dans la fournaise sobre el poema d'Antoine Godeau, obra mirall de La Messe à 4 chœurs H.4 de Marc-Antoine Charpentier, nombres instrumentals i vocals idèntics. L'enregistrament d'aquest programa finançat amb l'ajut de donants, inclosa la Companyia Marc-Antoine Charpentier i la Companyia Getraline, es va completar el 2019.
Teatre Philippe Hersant també treballa per al teatre. Així, amb el tàndem Jean Jourdheuil i Jean-François Peyret, va treballar a Paysage sous surveillance, La Route des chars de Heiner Müller, Lucrèce: De la nature des choses. Aquesta col·laboració es presentarà al Festival d'Avinyó 1991 Landschaft mit Argonauten ("Paisatge amb argonautes"), partitura per a 12 veus mixtes i 8 trombons, atorgada el 1995 per la Tribuna Internacional de la UNESCO el 19911.
Cinéma 1990: La Ville Louvre de Nicolas Philibert 1996: Un animal, des animaux de Nicolas Philibert 2002: Être et avoir de Nicolas Philibert
Sobre la seva obra Primer es va dedicar a l'escriptura orquestral, va escriure per a grups de música de cambra a partir del 1985 i després es va dedicar a la veu.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). La seva obra revela la seva atracció per la literatura, la poesia i el teatre, inspirant-se en textos de Georg Trakl, Arthur Rimbaud, Charles Baudelaire, Emily Brontë...Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). També treballa per al cinema, col·laborant regularment amb Nicolas Philibert, en particular per ser i tenir.
La seva música és en gran manera consonant, la dissonància augmenta la consonància.Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019). Integra el llenguatge de tota la història de la música, assumint un aspecte referencial de la seva música,Bardot, 2003. sovint integrant fragments manllevats per exemple de Bach o Liszt.Bardot, 2003. Busca "un equilibri entre una gran llibertat i una determinada evidència formal".Bibliothèque musicale de Radio France, «Biographie de Philippe Hersant» [archive], France Musique, février 2018 (consulté le 21 juillet 2019).
Bibliografia Jean-Marc Bardot (int.) (préf. Béatrice Ramaut-Chevassus), Philippe Hersant: le filtre du souvenir, Cig'art Éditions/Éditions Jobert, 2003, 206 p. (). Jean-Marc Bardot, Une esthétique du souvenir dans la musique de Philippe Hersant : Poésie sonore, résonance, forme (thèse de doctorat en Musicologie), Saint-Etienne, Université Jean Monnet/Atelier National de Reproduction des Thèses, 2006, 456 p. (, lire en ligne. Jean-Louis Tallon (int.), Philippe Hersant: portrait d'un compositeur, Nantes, Editions Cécile Defaut, 2015, 140 p. ().
Documentals Entre les Lignes'', pel·lícula francesa de François Gauducheau (2009) 52 min.
Notes
Enllaços externs http://brahms.ircam.fr/philippe-hersant https://www.francemusique.fr/personne/philippe-hersant https://operone.de/komponist/hersant.html http://www.musiquecontemporaine.fr/fr/search?disp=all&query=Philippe+Hersant&exp_inl=on&exp_aud=on&so=ta a ContemporaryMusicOnline (portal de música contemporània).
Categoria:Compositors de cinema francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Alumnes de la Universitat de París - Sorbonne Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Compositors de Roma Categoria:Compositors de cinema italians Categoria:Compositors francesos del segle XXI Categoria:Compositors italians del segle XXI Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1948