Els Pirineus Orientals (en i oficialment en ) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània. Limita al nord amb el departament de l'Aude, al nord-oest amb el departament de l'Arieja (Occitània), a l'oest amb Andorra, al sud amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà i a l'est amb la mar Mediterrània. La capital n'és Perpinyà.
Història La creació del departament dels Pirineus Orientals significà la formalització de la separació de la Catalunya Nord de la del Sud, i un canvi radical en l'estructura administrativa del país. El departament va ser creat el 4 de març del 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, junt amb els altres departaments francesos. Aquests són formats al voltant d'una vila important de la mateixa manera que les províncies espanyoles. Aquest primer consell era democràtic, si bé calia pagar un mínim d'impostos per votar.
La Carta a favor del català, aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre de 2007, reconeixia el català com a «llengua del departament» al costat del francès i preveia actuacions de promoció i difusió de la llengua catalana. El reconeixement tenia un abast principalment simbòlic dins el marc jurídic francès.
La regió administrativa d'Occitània es va crear l'1 de gener de 2016 de la fusió de les regions Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, quedant dividida en 13 departaments, un d'ells el Departament dels Pirineus Orientals. El maig i juny de 2016 es va organitzar una consulta popular a internet per escollir el nom definitiu. L'opció "Occitània" va guanyar amb el 45% dels vots, superant altres propostes com Occitània-País Català o Llenguadoc-Pirineus. El Consell d'Estat francès va aprovar oficialment el nom el 28 de setembre de 2016.
El 2026, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals va organitzar una consulta ciutadana sobre la denominació del departament. Les opcions sotmeses a votació eren mantenir el nom de «Pirineus Orientals» o adoptar els de «Pirineus Catalans» o «Pirineus Mediterranis». La consulta es va tancar el 15 d'agost i l'opció de mantenir la denominació vigent va obtenir 18.025 vots (47,21%), davant de «Pirineus Catalans», amb 16.092 vots (42,15%), i «Pirineus Mediterranis», amb 4.061 vots (10,64%).
Geografia i activitats esquerra|miniatura|Mapa municipal dels Pirineus Orientals esquerra|miniatura|Extensió del català als Pirineus Orientals esquerra|miniatura|Vista cap a l'est des de la frontera amb l'Arieja a través de muntanyes i llacs dels Pirineus Orientals.
Tret de la comarca occitana de la Fenolleda (en ), la resta (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya) havien estat regides per la Generalitat de Catalunya. En conjunt, aquests territoris reben el nom de Catalunya Nord (Catalunya del Nord), no oficial a França, però oficialment utilitzat —i en català— en el preàmbul de la Carta a favor del català.
Els Pirineus Orientals estan situats als estreps orientals dels Pirineus, que ocupen la meitat sud-occidental del departament, on destaquen els massissos del Carlit i el Canigó. Al nord, les Corberes el separen de l'Aude, i al sud el massís de l'Albera el separa de l'Alt Empordà. És travessat, de l'oest a l'est, per l'Aglí, la Tet i el Tec. Tocant al mar hi ha els estanys de Salses i Sant Nazari.
Amb una indústria poc desenvolupada (centrada sobretot a la rodalia de Perpinyà i dedicada principalment a la transformació de productes agrícoles), l'economia es basa en l'agricultura (principalment la vinya i la fruita) i, sobretot, el turisme, tant d'estiu com d'hivern. Llocs d'interès són la ciutat de Perpinyà, els monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, la catedral d'Elna, la vila fortificada de Vilafranca de Conflent, el castell de Salses, els pobles de Cotlliure i Castellnou dels Aspres, etc. Als Pirineus hi trobem les estacions hivernals de Cerdanya-Puigmal 2600, l'Espai Cambra d'Ase, Eina - Sant Pere dels Forcats, Font-romeu - Pirineus 2000, Portè-Pimorent, Capcir, Formiguera, la Llaguna, Els Angles, Puigbalador-Riutort i Mosset.
Divisió administrativa Aquest departament està subdividit en tres districtes (en ), que alhora estan dividits en cantons i, aquests, en comunes o municipis.
miniatura|Cantons del departament dels Pirineus Orientals miniatura|Catalunya en l'Imperi Napoleònic (1812-1814). Departament dels Pirineus Orientals Districte de Prada de Conflent, amb 6 cantons: cantó de Montlluís cantó d'Oleta cantó de Prada cantó de Sallagosa cantó de Sornià (en ) cantó de Vinçà Districte de Perpinyà, amb 20 cantons: cantó de Canet de Rosselló cantó de la Costa Radiant (amb capital a Sant Cebrià de Rosselló) cantó d'Elna cantó de la Tor de França cantó de Millars cantons de Perpinyà: enumerats de l'1 al 9 cantó de Ribesaltes cantó de Sant Esteve del Monestir cantó de Sant Llorenç de la Salanca cantó de Sant Pau de Fenollet (en ) cantó de Tuïr cantó de Toluges Districte de Ceret, amb 5 cantons: cantó d'Argelers cantó d'Arles cantó de Ceret cantó de la Costa Vermella (amb capital a Portvendres) cantó de Prats de Molló
En total hi ha 3 districtes, 31 cantons i 226 municipis.
Vegeu també Consell General dels Pirineus Orientals Eleccions al Consell General dels Pirineus Orientals Eleccions legislatives als Pirineus Orientals Departament de Montserrat Departament del Ter Boques de l'Ebre Departament del Segre Eleccions regionals als Pirineus Orientals 2010 Llista de monuments megalítics dels Pirineus Orientals
Referències
Enllaços externs
Web del Consell general Comunes dels Pirineus Orientals en el transcurs del temps