miniatura|La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos; és una tradició que es remunta almenys fins a 1733. El terme muixeranga és polisèmic i s'utilitza per fer referència a la tradició pròpiament dita, a les colles que la practiquen, a les figures que es formen i, fins i tot, a la música que l'acompanya.
El principal lloc de conservació de la muixeranga va ser Algemesí, on el 1973 va crear-se Amics de la Muixeranga, punt des d'on el moviment muixerenguer va reviscolar. El 1973, a més d'Algemesí, només hi havia muixerangues al Forcall –amb periodicitat anual- i a Titaigües –cada set anys-. A altres pobles l'activitat s'havia aturat recentment: a l'Alcúdia el 1954, i al començament del a l'Olleria i Carcaixent.
La muixeranga es diferencia dels moderns castells en el sentit que, en la muixeranga, l'objectiu és més religiós i es fa una dansa sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú en les moixigangues, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al quadre plàstic.
Origen La primera qüestió a mencionar vindria constituïda per les opinions que hi ha respecte del nom. Per una part, hi ha opinions documentades que el 1947 defensaven la procedència del nom del mot àrab mochain, amb el significat d'emmascarat o encapirotat. Per altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues, de la qual muixeranga seria una deformació posterior—, amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d'algun esdeveniment remarcat.
És possible que l'origen de les figures estiga relacionat amb els acròbates del Magrib, ja que la cultura musulmana es mantingué a algunes comarques del País Valencià fins al 1609. També és conegut que el ball de valencians, derivat de muixerangues, es menciona a Tarragona l'any 1692. El ball de valencians de Valls evolucionà al llarg del fins a convertir-se en els castellers.
Les més antigues cròniques escrites que vinculen la muixeranga amb Algemesí daten del primer terç del , però de la seua constant i ferma presència ben bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Segons les referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de la Mare de Déu de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si es té en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des d'aleshores, ja amb cadència anual en liquidar el sou als dolçainers que tocaven a la Festa, és la més exacta fita cronològica.
La tradició dels pals de pollastre, consistent en fer torres humanes per arribar a un pollastre o un altre premi situat a una certa altura, té semblances amb la muixeranga i està documentada des de 1796. Comparteix amb la muixeranga algunes característiques, com celebrar-se coincidint amb festes religioses (diumenge de Rams a Polinyà, Sant Roc a Xiva, Sant Antoni a Calles), però també hi ha diferències, com l'existència de premis (pollastre, pernil, fruita) que les figures no són tècniques, sinó espontànies; que no hi ha assajos ni colles formals ni mestre. En algunes poblacions, com les Almoines o Polinyà, cada persona no pot participar al pal més que una vegada en la vida. A Xiva consideren que la seua torre és una muixeranga.
Està documentat que a Torrent ja es feien moixigangues el 1838 enmig de les cavalcades, formades per 16 persones. També a Gandia des del 1875 i a Sueca el 1798.
Difusió, evolució i extensió geogràfica
Arrelada des de temps pretèrits a la comarca de la Ribera del Xúquer, Algemesí té l'honor d'haver-la conservada, i rep l'homenatge de reconeixement constant per part dels components de les colles castelleres d'algunes comarques del Principat. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat que s'estenguera per alguns punts concrets de les comarques del sud del Principat amb el nom antic de Ball de Valencians, que està registrat que es feia servir.
A més d'Algemesí, també s'han trobat notícies de muixerangues a altres parts del País Valencià, com Alcoi, Alzira, Bellreguard, Carcaixent, Castelló de la Plana, Llíria, Nules, Requena, Sagunt, Silla, Sogorb, Torrent, València i la Vall d'Uixó.
La tradició dels negrets de l'Alcúdia es coneix des del 1767. Es parlava també el 1892, i hom té constància d'una actuació l'any 1954. De manera intermitent, l'activitat va continuar entre el 1984 i el 2002, però la seua recuperació va arribar el 2004. El costum original feia que una de les característiques dels negrets fora fer gresca, un costum perdut, però que ha portat que no se'ls permeta actuar en la processó solemne de la Mare de Déu de l'Oreto, només en la seua vigília. Al ball participen vuit negrets, que comencen formant dues files, però que van creuant-se de diverses maneres fins a formar un cercle. Els ritme el marca una cançó tocada amb dolçaina i tabalet. La cançó té una lletra que només es canta als assajos, que evoca de forma burlesca un soterrar. Els dansants fan una mena de torre de tres pisos (4+3+1) anomenada campana perquè el xiquet, després de saludar, es despenja per baixar penjant com el batall d'una campana.
El ball de varetes del Forcall. A les festes majors del Forcall, a final d'agost i a principi de setembre, es ballen diversos balls: de varetes, arets, dansants, gitanetes i altres, que desfilen pel poble acompanyants per un únic grup de dolçainers, de manera que els diversos grups ballen al ritme d'una mateixa música. Els varetes fan la torre i els dansants la pinya. Un xiquet puja al capdamunt.
A Gandia s'han trobat notícies de la presència de muixerangues durant el , i informacions de 1875 parlen d'un ball de muixeranga de vint adults i un xiquet, vinculats al gremi dels constructors. És per aquesta raó que la muixeranga formada a la Safor el 2002 prengué el nom de "la Construcció de la Safor", tot i que ha adoptat influències dels castells catalans, del ball de valencians de Tarragona, del ball dels locos de l'Olleria, i ha recuperat el ball de la Forca de Bellreguard.
A l'Olleria s'havien aixecat torres humanes anualment, una tradició que es va discontinuar el 1918, i que es va perdre als anys trenta. El que quedava d'aquesta tradició era una comparsa festiva, els Locos de l'Olleria. Alguns dels seus membres van assistir a actes castellers a Mallorca el 1995 i, de tornada al poble, trobaren el testimoni d'un octogenari que recordava l'antiga festa, els balls i la música. Aquestes circumstàncies facilitaren la represa de la tradició del ball de locos el 1996. Com a característica pròpia de l'Olleria, destaca l'ús de carxots (bastons).
A Peníscola, per la festa major de la Mare de Déu de l'Ermitana, s'aixeca un petit castell de tres pisos (3+3+1). Quan aquest es baixa, es formen quatre pilars de dos, que s'encaminen cap a l'església per saludar a la Mare de Déu. Després surten i donen voltes per la plaça, competint per veure quin és el que aguanta més estona. Les notícies sobre aquesta tradició es remunten a 1677 i 1746.
La Mojiganga de Titaigües és una dansa de deu composicions. Cinc en són religioses i cinc de profanes. Alguns autors (Seguí, Buezo, Miralles, Bertran i Frechina) coincideixen en considerar les composicions profanes com afegides. D'altra banda, les composicions religioses es consideren meritòries des d'un punt de vista gimnàstic, fins al punt que algunes inclouen dansants fent el pi. Tradicionalment, la mojiganga es ballava pel carnaval, per la festa major de gener i per a les festes de setembre. Però la seua presència a quedat reduïda a les fiestas gordas, que se celebren cada set anys.
A Xiva, en acabar la festa dels bous (fiesta del torico), s'aixequen algunes torres de tres pisos de forma improvisada. El nombre de persones en cada pis és variable i les estructures, alçades sense cap assaig previ, són força inestables.
Sobre la presència de muixerangues a altres pobles del País Valencià, cal citar Vinaròs, les Marines Alta i Baixa, l'Alacantí i a altres llocs.
El gener de 2018, es constituí la primera federació de muixerangues a Algemesí: la Federació Coordinadora de Muixerangues.
Obres artístiques
Elements comuns Figures muixerangueres
Les figures muixerangueres són el conjunt de figures que es poden fer en la realització d'una muixeranga. miniatura|El mestre de la Jove Muixeranga de València munta figura ajudat pel croquis l'any 2019.
Les figures de torres es classifiquen per la seua altura. Hi ha torres de tres, quatre, cinc i sis altures.
Els elements comuns Les muixerangues comparteixen quatre components: l'acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc.
Acrobàcia El component acrobàtic es manifesta en el desig de fer torres humanes cada volta més altes o més complexes. Assolir la màxima altura és una fita molt important que queda en la història de cada muixeranga (el primer cinc, el primer sis). La competició no és una qüestió important. En els pals de pollastre és impossible comparar un grup amb un altre, tot i que en alguns llocs –com a Calles- hi ha pals d'homes, de dones, de fadrins, de casats, que òbviament comparen resultats. A Peníscola els quatre gegantets tenen per objectiu resistir més que els altres. A Xiva, els grups improvisats competeixen entre ells. Es considera que les muixerangues són menys competitives que els castellers, opinió que se suporta en les estadístiques de caigudes.
Coreografia El component coreogràfic inclou el ball, present a moltes muixerangues. A Titaigües i a Peníscola es ballen diverses danses llargues i complexes. Al Forcall, els varetes fan la seua dansa i alcen la torre, mentre que altres grups de dansants els acompanyen. A Algemesí, a l'Alcúdia i a Alzira es balla un sol ball, curt i simple. Algunes noves muixerangues ballen danses recreades, com la dansa dels carxots del Ball dels Locos de l'Olleria; o el ball de la Forca de Bellreguard, que balla la Muixeranga de la Safor i que té un origen totalment desvinculat de la muixeranga. Moltes muixerangues creades recentment no realitzen cap ball.
Religió El component religiós es troba en diverses parts de les manifestacions muixerangueres. A Peníscola i al Forcall, els participants reciten lloes de contingut religiós.
Algunes de les figures tenen una interpretació religiosa. És el cas de la font (que representa la font de la salut), el soterrar (la dormició de Maria), la maria (l'ascensió). La morera refereix a l'arbre on la tradició diu que es trobà la imatge de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Aquestes referències marianes connecten amb les antigues moixigangues religioses que narraven la vida de Maria.
A Titaigües també es fan figures pròpies de caràcter religiós.
Una crítica a la interpretació religiosa de l'origen de les muixerangues prové del fet que la societat on s'originaren no era necessàriament cristiana, sinó molt probablement musulmana –qüestió que es suporta també en la comparació amb les tradicions magrebines- de manera que és possible que les figures que s'interpreten com a retaules cristians tinguen un altre origen.
Component burlesc La vessant còmica de la muixeranga la trobem en el aspecte i en el comportament dels membres de certes muixerangues tradicionals. La vestimenta sovint és irregular, com portar un mitjó blanc i l'altre negre (l'Olleria i Titaigües). A Algemesí es considera que els muixeranguers van vestits de bojos.
Algunes colles es pinten la cara de negre (els negrets), mentre que altres colpegen els espectadors (Ball de Locos de l'Olleria) o canten cançons fent burla de les autoritats o de la mort, com els Negrets de l'Alcúdia.
Organització