Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en català, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal. Se situa a l'estuari del riu Tajo (Tejo en portuguès). A més de la capital del país, és la capital del districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l'Àrea Metropolitana de Lisboa; i és, també, el centre principal de la subregió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té una població de 547.631 (2011) habitants; i l'àrea metropolitana, 3 milions (una quarta part de la població del país). Lisboa és la ciutat més rica de Portugal, amb un PIB per capita superior a la mitjana europea.
La superfície del municipi és de 83,84 km², amb una densitat de població de 6.518,1 hab./km². El municipi està dividit en 53 freguesies (parròquies civils) i és limitat, al nord, pels municipis d'Odivelas i Loures; a l'oest, per Oeiras; al nord-est, per Amadora; i a l'est i al sud, per l'estuari del Tejo. Per l'estuari Lisboa es connecta als municipis del Margem Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.
Geografia Lisboa es troba a la latitud 38° 43′ nord i longitud 9° 8′ oest, cosa que la converteix en la capital més occidental de l'Europa continental. Es troba a l'oest del país, a la costa de l'oceà Atlàntic, al lloc on el Tajo s'uneix amb l'oceà. La ciutat ocupa una àrea de 84,6 km². Els límits de la ciutat, al contrari del que passa normalment a les grans ciutats, es troben ben delimitats dins del perímetre històric. Això va produir la creació de diverses ciutats al voltant de Lisboa, com Loures, Odivelas, Amadora i Oeiras, que són de facto part del perímetre metropolità de Lisboa.
El centre històric de la ciutat es compon de set turons: alguns carrers són massa costeruts per permetre el pas de vehicles; la ciutat se serveix de tres funiculars i un elevador (elevador de Santa Justa). La part occidental de la ciutat és ocupada pel Parc Forestal Monsanto, un dels parcs urbans més grans d'Europa amb una àrea de gairebé 10 quilòmetres quadrats.
Situada al marge dret (al nord) de l'estuari del Tajo, dos ponts uneixen la ciutat amb l'altra vora: El Pont 25 d'abril, inaugurat el 1966 amb el nom de pont Salazar i posteriorment rebatejat segons la data de la Revolució dels Clavells. El Pont Vasco da Gama, inaugurat el maig de 1998, amb 18 km de longitud, és el més llarg d'Europa i un dels més llargs del món.
Fa segles l'estuari era més ample, i la seva reducció amb el pas dels anys ha provocat l'ampliació del terreny disponible per a la ciutat.
Clima Lisboa té un clima mediterrani tot i ser a l'oceà Atlàntic, donada la influència del Corrent del Golf. En destaca un total de pluja anual relativament alt (750 litres) i una forta secada estival. Com a mitjana, hi ha 3.300 hores de clima assolellat a l'any i cent dies amb pluges. Rarament baixa la temperatura de 5 °C, que normalment roman en una mitjana de 10 °C.
Per estacions, els estius són calents i secs amb temperatures diàries màximes entre 26 i 29 °C, i les mínimes entre 16 i 18 °C. Els hiverns són plujosos i frescos amb temperatures entre 8 i 15 °C, mentre la primavera i la tardor són suaus. Les temperatures extremes màximes poden arribar als 36 °C i a 2 °C les més fredes.
Té de 2.900 a 3.300 hores de sol anuals.
Nucli històric 800px|miniatura|center|Vista panoràmica del pont Vasco da Gama sobre el riu Tajo miniatura|esquerra|Carrer cèntric de Lisboa, al barri de Baixa miniatura|Torre de Belém miniatura|Plaça Dom Pedro IV
El nucli històric es divideix bàsicament en quatre barris:
Baixa La Baixa Pombalina és el cor de la ciutat. Es troba sobre les ruïnes de l'antiga ciutat que va destruir el terratrèmol de Lisboa de 1755. La seva planificació urbana, de carrers en quadrícula i edificis similars, es deu al marquès de Pombal. La Baixa és també el major districte comercial de Lisboa. S'hi troben la majoria de monuments, com el Teatre Nacional Senyora Maria II, la Praça do Comércio i el Rossio.
Alfama Alfama és un barri d'estrets carrers, bressol del fado. Va sobreviure al terratrèmol de Lisboa. En l'Alfama es troba la majoria de locals de fado, on es pot gaudir d'un sopar o una copa mentre s'escolten les cançons en directe. A diferència del Bairro Alto, l'Alfama és una zona molt més tranquil·la. També s'hi troba la catedral així com el castell de Sant Jordi.
Barri Alt El Barri Alt és una àrea del centre de Lisboa. És un districte comercial, d'entreteniment i residencial. Actualment, el Barri Alt és el lloc de reunió dels joves de la ciutat i una de les principals zones de lleure nocturn. En aquest barri se solen concentrar els grups de tribus urbanes, que posseeixen establiments i llocs de reunió propis. El fado encara sobreviu en les nits lisboetes. La gent que freqüenta el barri alt de nit és una barreja de locals i turistes. miniatura|Vista de la ciutat des del castell de Sant Jordi
Barri de Belém A la ribera del Tajo, es troba el barri històric de Belém. La seva principal atracció turística és el monestir dels Jerònims, la construcció del qual va començar el 1501 i es va tardar setanta anys a acabar-lo. Durant la construcció, el monestir va costar l'equivalent a 70 kg d'or per any. La major part dels costos van ser sufragats mitjançant el comerç d'espècies. És el millor exemple del que s'ha denominat estil manuelí, la inspiració del qual prové dels territoris visitats durant l'era dels descobriments, també influït pel gòtic i l'estil renaixentista. Les restes de Luís de Camões, autor de l'obra Os Lusíadas, i les de l'explorador Vasco da Gama reposen al monestir. Molt a prop del monestir es troba la torre de Belém, construïda també en estil manuelí dins de les aigües de l'estuari del Tajo.
Demografia miniatura|Praça da Figueira La població de la ciutat és de 564.477 segons el cens de 2001, l'àrea metropolitana té 2.641.006 habitants en una extensió propera als 3.000 km², prop d'un terç de la població de Portugal. La densitat de població de la ciutat és de 6.518,1 habitants/km². L'àrea metropolitana de Lisboa és una de les àrees metropolitanes europees que més ràpid creixen, i s'estima que la seva població augmentarà fins i tot 4,5 milions d'habitants el 2050.
Com a curiositat cal afegir que els lisboetes reben el renom d'alfacinhas, a causa de l'intensiu cultiu d'enciams que feien els antics habitants de Lisboa en els camps propers a la capital (alface en portuguès és enciam).
Evolució demogràfica de la ciutat de Lisboa (1801 – 2004) 1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004 203.999 174.668 350.919 591.939 801.155 807.937 663.394 564.657 529.485
Història Edat antiga miniatura|Troballes arqueològiques d'origen fenici sota el claustre de la catedral de Lisboa Lisboa és per a uns d'origen grec, per a altres fenici. El port natural que creava l'estuari del riu Tajo el va convertir en un punt per crear un assentament que proveís de menjar els vaixells fenicis que es trobaven en ruta comercial cap a les illes de l'Estany (actualment illes Scilly i Cornualla).
Els fenicis també van aprofitar la situació de la colònia en la boca del riu més gran de la península Ibèrica per a comerciar amb les tribus de l'interior, de les quals obtenien metalls preciosos. Un altre important producte local era la sal, el peix salat i els cavalls lusitans.
Segons la llegenda, la ciutat hauria estat fundada per Ulisses, i els grecs hi haurien establert un port comercial. La llegenda prové del nom romà de la ciutat, Olissipo, que amb el temps va canviar a Olissipona o Lissipona. Les investigacions arqueològiques han tret a la llum evidències de primitiva ocupació humana en la localització de Lisboa des de, almenys, el , successivament per fenicis, grecs i cartaginesos. Les informacions històriques comencen en el context de la conquesta romana d'Hispània per part de les legions romanes, quan era denominada Olissipo. Serveix, a partir del 137 aC, com a base d'operacions del cònsol Dècim Juni Brutus Gal·laic contra els nuclis de lusitans dispersos després de l'assassinat del seu líder, Viriat, quan s'admet que ací, per aqueix motiu, hauria existit algun tipus d'estructura defensiva. Posteriorment, en el 60 aC, sent propretor Gai Juli Cèsar, conclogué la conquesta definitiva de Lusitània, i va concedir a la població el nom de Felicitas Júlia, i als seus habitants els privilegis de la ciutadania romana.
Durant les invasions de l'Imperi Romà pels bàrbars, a les quals la península no va ser immune, la ciutat va ser conquistada pels sueus sota el comandament de Maldras a mitjans del , i pocs anys més tard pels visigots sota el comandament d'Euric; es tornà definitivament visigoda sota el regnat de Leovigild. Segles més tard, en el , la ciutat cau sota domini musulmà (716), passa a anomenar-se Al-Ushbuna o al-ʾIšbūnah (الأشبونة). Les transcripcions més freqüents són Ushbuna, al-Ushbuna i Lashbuna. Fou part de la kura de Béja, però aviat es va formar una província separada amb Ushbuna, Santarem i Sintra que va portar el nom de Balata.
Edat mitjana miniatura|Castell de Sant Jordi de Lisboa, iniciat pels musulmans En el context de la conquesta cristiana de la península, la seua possessió oscil·la a l'aire de les envestides cristianes, que la consideren una mica al marge del riu Tajo. D'eixa forma, va ser conquistada inicialment per Alfons II d'Astúries, en la contraofensiva de 796. En eixa ocasió la ciutat va ser saquejada i les forces cristianes, massa distants de la seua base en la regió d'Entre-Duero-i-Miño, se'n van retirar de seguida.
El 937 els lleonesos van creuar el Duero i van arribar a Mèrida i Badajoz: derrotaren els cordovesos prop de LisboaGuichot 1870:p.33 i Ordoni III de Lleó va fer una ràtzia fins a Lisboa el 955Martínez 2005:p.406 en què la ciutat va patir severs danys. El 844 fou atacada pels normands (o madjus); el governador d'Ushbuna va escriure a l'emir de Còrdova alertant que 54 galeres nòrdiques havien ancorat a la vora de la ciutat i durant 13 dies es van dedicar a matar i saquejar fins que finalment van marxar cap al sud. Un segon atac normand es va produir el 966.
Sabur o Sapur, llibert del califa al-Hakam II, era governador de l'Àndalus occidental (Gharb al-Àndalus), que incloïa Lisboa als darrers anys del califat. Vers el 1012 va proclamar la seva independència adoptant el títol d'hadjib i establint la seva capital a Badajoz. Va morir el 1022 i un dels seus fidels, Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Màslama ibn Abd-Al·lah ibn al-Àftas al-Mansur, conegut després com al-Mansur o Almansor I de Badajoz, va exercir la regència de dos fills menors d'edat als quals no va tardar a suplantar. Els dos menors foren instal·lats a Lisboa però al cap d'un mes, a petició de la població, hi va designar un nou governador. El 1027 el sevillà Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad va sotmetre l'emirat, i l'emir va haver de reconèixer la sobirania de Sevilla, però quan el 1030 Yahya I ibn Alí, califa a Màlaga, va posar Sevilla sota la seva sobirania feudal, l'emir de Badajoz es va declarar independent i va esclatar la lluita; llavors els sevillans van capturar l'hereu de Badajoz, Muhammad ibn Abd Allah, cosa que no va agradar al califa Yahya, que va amenaçar el rei de Sevilla i va impulsar aquest a treure altre cop la figura del fals califa Hixem II. El 1031 al-Mansur I va assolir la completa independència. El 1034 el príncep abbadita Ismail ibn Abbad de Sevilla (fill gran del rei Abu-l-Qàssim Muhàmmad), al retorn d'una expedició a Lleó va caure en una emboscada que li va parar l'emir de Badajoz al-Mansur I prop de Lisboa; Ismail es va salvar per poc i es va refugiar a Lisboa, cosa que indicaria que la ciutat havia estat incorporada com a domini abbadita i separada de la taifa de Badajoz, com també fou el cas de Béja (on el 1042 va néixer el príncep Mutamid de Sevilla). No se sap quan va retornar Lisboa a domini de Badajoz.
miniatura|La representació més antiga de Lisboa (1500–1510), de la Crónica de Dom Afonso Henriques, per Duarte Galvão