La Croix és un diari francès fundat l'any 1883 per la congregació de religiosos catòlics (sacerdots i germans) dels Agustins de l'Assumpció. El diari afirma ser obertament cristià i catòlic, però les postures editorials han evolucionat al llarg de la seva història sobre aquests supòsits. Des de la seva fundació pertany al grup Bayard Presse. L'any 2020 era el cinquè diari nacional a França en termes de circulació de pagament.
Història De mensual a diari (1880-1883) Tot i que el pare Emmanuel d'Alzon (1810-1880), fundador dels assumpcionistes i dels oblats de l'assumpció, fou el promotor d'aquesta publicació, l'autèntic impulsor en fou el pare Vincent de Paul Bailly.
El primer número de La Croix va aparèixer l'any 1880; aleshores de tirada mensual. El primer número del diari aparegué el dia 15 de juny del 1883 (diari amb data de 16 de juny de 1883).
Els orígens (1883-1900) L'auge del diari El diari La Croix buscà des del principi diferenciar-se d'altres diaris conservadors, sobretot practicant una agressiva política de preus:
El preu anunciat a la portada és d'un sou (valor monetari de l'Antic Règim, però també nom popular) i caldrà la intervenció dels poders públics perquè La Croix, no sense ironia, es comprometi a modificar el preu mostrat en «5 cèntims».Éditorial du 29 juin 1883, signé de Vincent de Paul Bailly, intitulé «Un sou», cité dans le troisième point ( par Durant uns quants anys La Croix va aparèixer en dos formats. El primer fou el d'una publicació periòdica de petit format destinada al lector popular, el segon la d'un diari de gran format destinat a un públic més exigent i culte. A partir de 1890 el diari, com la majoria dels bisbes francesos, es mostrava reticent a la política del papa Lleó XIII (favorable al Ralliement de la República), va ironitzar amb el brindis d'Alger del cardenal Lavigerie i va publicar sense comentaris els primers textos oficials sobre el Ralliement. No obstant això, al final de l'encíclica Au milieu des sollicitudes del 16 de febrer del 1892, pel qual el papa Lleó XIII demanava oficialment la concentració dels catòlics a la República i les seves institucions, el diari segueix les instruccions papals:
El diari va continuar el seu creixement de tirada fins als 160.000 exemplairs el 1895.
L'afer Dreyfus i l'antisemitisme del diari Amb l'Afer Dreyfus La Croix prengué una seriosa deriva antisemita. Quan es descobreix la falsificació del coronel Hubert Henry, el diari no la té en compte.Maurice Larkin, L'Église et l'État en France? 1905: la crise de la séparation, Privat, 2004, , 284 p. 74 c. La Croix publicarà la rehabilitació de Dreyfus sense comentaris.
Després del pare Merklen, als anys 30, La Croix demana perdó per aquesta actitud en l'editorial del pare Michel Kubler amb data de 12 de gener de 1998:
La batalla política al voltant del laïcisme Redactor en cap de 1883 a 1900, el pare Vincent de Paul Bailly, que signava com «Le Moine», va dirigir un diari que volia «decidir-se per la moral seriosa i una mica atapeïda de les pietoses fulles del temps.». Va crear un diari catòlic diferent: «Trencant amb la tradició, vam donar a vegades anècdotes trivials, amb caricatures de vegades arriscades i mordaces, que no salvaven cap pecador, però sempre acompanyades d'un toc de veritat, manllevat de l'esperit de fe de Jerusalem.».
Però la Croix també tenia una finalitat política: crear les condicions per a un govern que respecti o millor adopti els valors cristians. Això el conduí a una batalla frontal amb els partits laics anticlericals i a comprometre's en excés en la recerca d'una coalició impossible de tots els catòlics.
El setembre de 1899 el papa Lleó XIII rep el pare Bailly i culpa les orientacions de La Croix. El 13 d'octubre de 1899 el Charge d'Affaires Françaises de la Santa Seu, M. de Navenne, es reuneix amb el secretari d'Estat, el cardenal Rampolla, que li assegura que Lleó XIII s'havia compromès a mantenir la política de Ralliement. Cridà al pare Bailly i li va dir que desaprovava l'esperit i el to del diari.Jean-Marie Mayeur, Une congrégation face à la IIIe République anticléricale, a Deux Siècles d'Assomption. Le regard des historiens, Paris, 2003, collection Rencontres assomptionnistes, UEA Numéro 7, p. 43-59
Tanmateix, aquestes advertències a penes foren tingudes en compte per la redacció, i el diari aviat fou objecte d'una ofensiva legal per part del govern el gener de 1900, després en apel·lació al març, el judici de dotze assumpcionistes, sobrenomenat el «moines ligueurs» (monjos de la lliga): el P. Picard, successor del P. d'Alzon com a superior general, el P. Vincent-de-Paul Bailly, redactor en cap de la Croix, el P. Saugrain, economista de la congregació i nou religiosos més comparegueren davant el tribunal del Sena com a perill per l'ordre públic i la República, sobretot perquè el diari La Croix exercia una influència considerada sediciosa. En recurs, les sancions lleus preses contra " els monjos" s'anul·larà, però no la pena addicional que és molt forta des que la congregació està dissolta.
A nivell purament religiós: "El 17 de març va arribar al pare Picard un missatge oral de Lleó XIII: el papa va demanar als Assumpcionistes que es retiressin de l'edició de La Croix. El pare Bailly va a la redacció, s'agenolla allà i després es retira, eixugant-se les llàgrimes. Mai més tornarà a posar els peus en aquests llocs."
Sota el tàndem Bouvattier - Bertoye (1900 - 17) La congregació dels assumpcionistes, legalment dissolta durant el govern de René Waldeck-Rousseau, la seva editorial La Bonne Presse, editora de La Croix, va ser comprada per l'industrial catòlic Paul Féron-Vrau,Adinerat industrial (1864-1955) de la indústria tèxtil del Nord, home de treball com el seu parent per matrimoni Philibert Vrau de qui va heretar, va posar la seva fortuna al servei de la premsa catòlica i de lAction libérale populaire. Al costat de Bonne Presse, el 1905 va fundar el grup de premsa catòlica La Presse régionale. qui començà a liderar-la.Bertrand Lamure, Les Pèlerinages catholiques français en Terre Sainte au s. XIX, 2006, université Lumière, Lyon. Després va treballar en el desenvolupament de la Bonne Presse i en l'organització de la distribució del diari. L'octubre de 1900 La Croix esdevé un diari de gran format amb 4 pàgines, l'any 1907 de 6 pàgines., p. 268, a
El 1901 Jules Bouvattier (1843-1917), advocat i antic diputat, n'esdevingué redactor en capYves Pitette, Biographie d'un journal : La Croix, Perrin, 22 septembre 2011, ; chapitre 4, amb el pare Georges Bertoye (1857-1929), oficialment secularitzat, i que signà com «Franc» (probablement en referència al seu nom religiós, Francesc d'Assís). Durant 25 anys «Franc» aborda la tasca quotidiana del periodisme amb qualitats reconegudes: solidesa doctrinal, prudència il·lustrada, sentit de l'actualitat, amb la ferma voluntat de defensar els drets de l'Església en un context difícil. Ha d'enfrontar-se a totes les polèmiques que generen les grans qüestions de l'època: tant els afers interns de l'Església, com la condemna de Le Sillon, la separació de l'Església i l'Estat a França (1905), la condemna del modernisme per part de Pius X, la querella dels inventaris així com les preocupacions polítiques i el patriotisme exacerbats per la Gran Guerra.
La Croix torna durant la guerra de 1914, donant suplements; el retorn al gran format només es produirà el dia 26 de març de 1919.
La nova influència de Jean Guiraud (1917 - 1927) Jean Guiraud s'havia convertit en una figura reconeguda a nivell nacional de la resistència catòlica a la política del govern laic, ja havia escrit diversos articles per al diari i el seu ofici de professor (i historiador) li va donar totes les qualificacions necessàries. És, doncs, del tot natural que el P. Emmanuel Bailly, Superior dels Assumpcionistes i germà de Vincent, el fundador del diari La Croix, li oferís la direcció conjunta amb el P. Bertoye que va treballar molt per a aquest nomenament. S'encarregarà de la política interior i Franc tractaran temes religiosos. També rep la missió de relacions" exteriors" del diari.Yves Poncelet, intervention au colloque des archives nationales de septembre 2006
Ràpidament dotà d'un un nou to el diari. Ell ho farà «introduir la història a La Croix i oferir una important aportació documental als lectors, aportant-los arguments apologètics... fa de la seva prosa una palanca, un instrument d'organització catòlica contra la fragmentació. Els lectors busquen en ell la direcció, els mots d'ordre».Yves Poncelet, cité dans son intervention au colloque des archives nationales de septembre 2006 par Les pàgines literàries apareixeran l'any 1921 (escrites inicialment per Jean Guiraud i José Vincent). Però Jean Guiraud també dedica molt de temps a les cartes dels lectors.
Molt ràpidament el nou tàndem Guiraud-Bertoye hi va acceptar, respectant cadascun escrupolosament el territori de l'altre, i la tirada diària de La Croix va tornar al seu nivell d'abans de la guerra, fins i tot superant-lo (de 160.000 a 170.000 exemplars). Amb Jean Guiraud La Croix esdevé no només un diari d'opinió, sinó també un diari complet. Però durant la crisi de l'Action Française, si La Croix va retransmetre les posicions papals, va destacar-ne en el moment àlgid de la crisi inicial (setembre-desembre de 1926). La conseqüència fou la intervenció de Pius XI, quan el desembre de 1927, per autoritat, substituí el pare Bertoye pel pare Merklen.
Així, per al pare Bertoye, acabaren 25 anys de total devoció al diari. Havia elevat La Croix de la condició de diari religiós a la de «veu de l'església»., pour le Bulletin religieux de la Rochelle du 3 décembre 1932, cité par Marc Agostino, Revue française d'histoire du livre, numéro 129 nouvelle série 2008, article
Sota el duo Guiraud - Merklen (1927-1939) L'any 1927 el pare Léon Merklen, fill d'una família nombrosa alsaciana, arriba al diari La Croix. Al principi no va ser ben rebut per l'equip que es va mantenir filosòficament a les tesis d'Action française i es va mantenir allunyat de la presa de decisions importants. El 1928 va escriure al pare Gervais Quenard, superior general dels assumpcionistes: «Sóc problemàtic. Faig un paper, res més. Ja no veig quin interès pot tenir ningú en la meva presència aquí, a La Croix, ja que aconsegueixen evitar que hi influeixi.» (26 de setembre de 1928). Finalment el 1929 obtingué, després de molt debat, la direcció doctrinal de les publicacions de Bonne Presse que compartí amb el pare Lavigne.
Un dels primers efectes de la nova direcció és un suport diàfan a la condemna romana d'Action Française. Donant l'esquena al moviment de Charles Maurras, La Croix promouria, per exemple, activament la Joventut Obrera Cristiana (JOC) que el pare Georges Guérin havia fundat a França, inspirant-se en el model belga del pare Joseph Cardijn. El suport mostrat pel diari ajudarà l'església francesa a acceptar aquest moviment laic. És al P. Merklen a qui el papa Pius XI confiarà la seva aprovació. Durant una audiència privada el 3 d'abril de 1929, va confiar el papa a l'editor del diari: " Digueu als nostres estimats jocistes que els beneïm, que els estimem».