La Llei de Memòria Democràtica d'Espanya, oficialment Llei 20/2022, de 19 de octubre, de Memòria Democràtica, és una normativa espanyola que té com a objectiu principal la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica. Aquesta llei reconeix com a víctimes aquelles persones que durant la Guerra Civil espanyola i la Dictadura posterior van patir persecució o violència per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa.

Una de les principals novetats de la Llei de Memòria Democràtica respecte a la Llei de Memòria Històrica, la qual va derogar amb la seva entrada en vigor, va ser que es passava a contemplar un règim sancionador en el qual es va dissenyar un catàleg d'infraccions amb multes proporcionals a la seva gravetat.

Com a resultat, s'han centrat esforços en buscar a les persones que continuen desaparegudes des de la Guerra Civil i la dictadura de Francisco Franco, per a això es van determinar actuacions que responguessin a protocols científics i també es va crear un banc nacional d'ADN.

Nacionalitat espanyola per a descendents d'exiliats La Llei de Memòria Democràtica va establir un procediment específic per optar a la nacionalitat espanyola destinat als nascuts fora d'Espanya descendents de persones exiliades, i va ampliar els supòsits d'accés previstos per la legislació anterior, incloent-hi els fills i filles de dones espanyoles que havien perdut la nacionalitat en casar-se amb estrangers abans de la Constitució de 1978 i els fills majors d'edat de persones que havien adquirit la nacionalitat per dret d'opció (van presentar una declaració formal davant del Registre Civil manifestant que volien adquirir-la).

El 7 de setembre de 2026 el Tribunal Suprem d'Espanya va suspendre de manera cautelar la inscripció en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i el dret a vot de les persones que han obtingut la nacionalitat espanyola a través de la Llei de Memòria Democràtica tret que puguin acreditar de forma fefaent la seva condició de descendents d'exiliats en considerar que l'increment extraordinari en el nombre d'electors podia «afectar greument l'objectivitat i la transparència del procés electoral».

Les lleis autonòmiques de Memòria Democràtica La majoria de comunitats autònomes a Espanya han desenvolupat les seves pròpies lleis de memòria democràtica, excepte Castella-La Manxa, Galícia, Madrid i Múrcia. Diverses comunitats havien desenvolupat les seves normatives amb anterioritat a l'estatal, com fou el cas d'Andalusia (2017), Astúries (2019), Illes Balears (2016), Canàries (2018), Cantàbria (2021), Catalunya (2007), Extremadura (2018), La Rioja (2022), Navarra (2013) i País Basc.

Lleis de memòria democràtica als Països Catalans Les lleis vigents a Catalunya el 2024 eren la Llei 13/2007, de 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, i la Llei 10/2009, de 30 de juny, sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista (coneguda com a Llei de Fosses). A més, el 2020 es va aprovar la Llei 11/2020 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

A les Illes Balears, la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixenments democràtics de les Illes Balears, cerca dignificar i reconèixer les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Més anterior és la Llei 10/2016 per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, més coneguda com a Llei de Fosses. La Llei 2/2018 va ser derogada el 10 de març de 2026, a través d'una proposició de llei del Grup Parlamentari VOX, que va rebre el suport del PP, amb l'argumentació que els seus preceptes consagraven la divisió entre el poble espanyol en deixar fora del reconeixement els que havien lluitat a favor del franquisme, ja que per als defensors de l'eliminació de les polítiques de memòria, la República ja havia promogut l'enfrontament i l'exclusió, l'aixecament militar s'havia d'entendre en el seu context i el franquisme havia fet possible el desenvolupament econòmic d'Espanya. Des d'aquest punt de vista la transició havia segellat un pacte de reconciliació que es trencava amb la llei de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears. El govern espanyol va interposar un recurs d'inconstitucionalitat que va ser acceptat el 7 de juliol següent i, per tant, la derogació va ser provisionalment suspesa.

Al País Valencià la Llei de Memòria Democràtica Valenciana, Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, promovia la recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes. Va ser vigent fins a la seva derogació l'11 de juliol de 2024 amb la Llei de «concòrdia» del PP i Vox aprovada a les Corts Valencianes (Llei 5/2024, de 26 de juliol). Aquesta nova normativa va buscar reconèixer «totes les víctimes de violència política des de 1931». L'aprovació va generar oposició del PSPV i Compromís, que van manifestar-se amb cartells i llibres de memòria democràtica, i van anunciar que recorrerien la llei davant instàncies estatals superiors i internacionals. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar que aquesta llei «inclou víctimes com Miguel Ángel Blanco, cosa que la Llei de Memòria Democràtica no feia».

Derogacions autonòmiques de la seva Llei Cinc comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP), amb el suport de Vox en algunes, després de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 28 de maig de 2023, havien iniciat els tràmits per derogar la Llei de Memòria Democràtica a nivell regional el novembre de 2023, un any després de la seva entrada en vigor. Aragó, Cantàbria, País Valencià, Extremadura i Castella i Lleó estaven en procés de substituir aquesta llei amb altres normatives que «promoguin la reconciliació i evitin la divisió històrica». El Senat, controlat pel PP, va rebutjat una moció del PSOE que pretenia frenar aquestes derogacions.

El PP, en coalició amb Vox en diverses comunitats, argumenta que «la Llei de Memòria Democràtica és partidista i busca imposar una visió única de la història». A Castella i Lleó es va proposar una Llei de Concòrdia, i al País Valencià també es va anunciar la seva derogació «per garantir la llibertat de memòria». Extremadura i Aragó preveien completar els seus tràmits a principis de 2024. El PSOE, per la seva banda, insisteix en la necessitat de mantenir els principis de veritat, justícia i reparació establerts per la llei estatal.

Aragó, de fet, va esdevenir la primera comunitat autònoma en fer efectiva la derogació el 15 de febrer de 2024. El govern espanyol va anunciar que recorreria davant del Tribunal Constitucional aquesta derogació i qualsevol que es tramités posteriorment.

Referències

Categoria:Memòria històrica Categoria:Lleis d'Espanya Categoria:Franquisme