Ataúlfo Argenta Maza (Castro-Urdiales, 19 de novembre de 1913 - Los Molinos, Madrid, 21 de gener de 1958) va ser un pianista i director d'orquestra espanyol.
Es va casar amb Juana Pallarés Guisasola, amb qui va tenir cinc fills. Un d'ells, Fernando Argenta (1945-2013), va ser un popular presentador i divulgador de música clàssica a RNE a la segona meitat del .
Biografia El seu nom complet era Ataúlfo Exuperio Martín de Argenta Maza, i va ser l'únic fill de Laura Maza i Juan Martín de Argenta, cap de l'estació de ferrocarrils de Castro-Urdiales.Ruiz Mantilla (2013).
Va ser un alumne precoç de música, rebent classes de solfeig, piano i violí al Cercle Catòlic de la seva localitat natal. El 1925Ruiz Mantilla (2013). tota la família es va traslladar a Madrid, on Ataúlfo va començar a estudiar música al Real Conservatori de Madrid com a alumne de Manuel Fernández Alberdi. Allí va destacar ràpidament com a pianista. En morir son pare, Ataúlfo va quedar com a responsable del manteniment econòmic de la seva família, a 17 anys. Durant un temps va estar tocant el piano a bars i locals i estudiant al mateix temps. Abandonà els estudis i treballà en una oficina dels Ferrocarrils de l'Estat. Més tard va reprendre els seus estudis i els va ampliar a Bèlgica amb el mestre Armand Marsick en el prestigiós Conservatori de Lieja.
De tornada a Espanya, el va sorprendre la Guerra Civil Espanyola durant una gira de concerts i es va traslladar a Segòvia en un intent d'acostar-se a Madrid. Allí va ser mobilitzat pel bàndol nacional al Batalló de Transmissions de Segòvia. Va ser empresonat i a punt de ser afusellat acusat d'espionatge pel mateix bàndol nacional. Va emmalaltir greument de tifus.
Durant la guerra es va casar amb una antiga companya del Conservatori, Juana Pallarés Guisasola. Es va veure en la necessitat de tocar a teatres i a orquestres menors per guanyar-se la vida.
L'endemà de néixer el seu segon fill estava fent un concert a Oviedo i al descans li van donar la notícia que aquell fill havia mort. Argenta va sortir a tocar les Escenes infantils de Schumann amb llàgrimes als ulls.
El maig de 1941 va obtenir una beca i se'n va anar a estudiar a Alemanya amb el mestre Carl Schuricht, al Conservatori de Kassel, on va arribar a ser professor i després catedràtic. La seva dona i les seves dues filles es van reunir amb ell a Alemanya, però el perill de la Segona Guerra Mundial el va obligar a tornar amb la família a Espanya a finals del 1943.
El 1945 ja tenia quatre fills.
Carrera professional esquerra|miniatura|Carrer dedicat a Ataúlfo Argenta a Granada (Espanya). Va crear l'Orquestra de Ràdio Nacional amb què va iniciar la seva carrera de directer d'orquestra, fent concerts gairebé cada dia. Es va dissoldre en negar-se Argenta a col·laborar en una depuració política dels membres de l'orquestra.
Gràcies al suport de Luis Urquijo Landecho, segon marquès de Bolarque, va crear l'Orquestra de Cambra de Madrid, amb què va fer concerts arreu d'Espanya.
L'1 de gener del 1947 es va publicar una disposició al B.O.E. en què es creava l'Orquestra Nacional d'Espanya. Els dies següents es va confirmar a Bartolomé Pérez Casas com a directer titular. Es va anomenar pel mateix rang a Ataúlfo Argenta, i es va donar la situació que l'orquestra va tenir dos directers titulars des de l'any 1947 al 1949.
A més va ser director convidat de l'Orquestra Nacional de França.
Va estar retirat de la direcció durant sis mesos per un atac de tuberculosi intestinal.
Molts el van acusar de rojo (contrari al règim de Franco) per les seves declaracions a un diari en parlar de l'endarreriment que patia el món de la composició musical a Espanya a causa de l'aïllament internacional del país.
Va ser un especialista en la música romàntica alemanya i en la música espanyola, amb predilecció pel compositor Manuel de Falla.
Entre les seves més reconegudes interpretacions es troben la Rapsodie espagnole de Maurici Ravel, i les Danses espanyoles de Moritz Moszkowski.
La seva excepcional capacitat com a director el va portar a dirigir nombroses orquestres fora d'Espanya, va rebent nombroses ofertes per desenvolupar la seva carrera a l'estranger. Poc abans de la seva mort estava a punt de signar una gira pels Estats Units d'Amèrica amb l'Orquestra de la Suisse Romande, que li havia ofert la titularitat. Va ser pioner també en els enregistraments en estèreo.
Pocs dies abans de morir, Ataúlfo Argenta havia aconseguit un dels èxits més grans de la seva vida artística, dirigint al Palau de la Música Catalana de Barcelona, primer, i després al Monumental Cinema de Madrid, l'oratori El Messies de Georg Friedrich Händel.
Defunció miniatura|Austin A90. En un vehicle com aquest va perdre la vida Ataúlfo Argenta. Argenta va morir el 1958, a 44 anys, a casa seva, a la localitat de Los Molinos, Madrid. Allí s'havia citat secretament amb la seva alumna de piano, una francesa de 23 anys anomenada Sylvie Mercier, per passar la nit. Com que havia nevat, va encendre la xemeneia i mentre es caldejava la casa la parella va baixar al garatge i va esperar dins del cotxe amb el motor encès. Entre els gasos de combustió de la gasolina de l'Austin A-90 SIX hi havia monòxid de carboni, un gas verinós, incolor i inodor que va produir la mort a Ataúlfo Argenta.
Ataúlfo Argenta havia patit una tuberculosi recent i l'autòpsia va revelar que la mort es va produir per intoxicació per monòxid de carboni. Sylvie Mercier va sobreviure després de perdre el coneixement. Va quedar traumatitzada i va abandonar la música. Va ser l'hereva a França del grup Cointreau.
El 31 de gener, deu dies després de la seva mort, l'Orquestra es va presentar per primer cop al públic sense el directer. Els músics, dempeus, van interpretar el coral de la Cantata 140, de Johann Sebastian Bach, escoltada pel públic també dempeus i en silenci.
Va ser enterrat al Cementiri de L'Almudena, a Madrid. La seva vídua, Juana Pallarés, mai no va obtenir la pensió que corresponia a la posició d'Argenta al capdavant de l'Orquestra Nacional.
Reconeixements miniatura|Monument a Ataúlfo Argenta a Castro-Urdiales
Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Gran Creu de l'Orde d'Alfonso X el Savi a títol pòstum. Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 1956. Monument erigit el 1961 a Castro-Urdiales, obra de Rafael Huerta. Auditori de concerts a Castro-Urdiales, inaugurat el 28 de juny de 2013. Un carrer de Santander porta el seu nom des del 30 de novembre del 2013. El Conservatori Professional Municipal Ataúlfo Argenta és a Santander. La principal sala del Palau de Festivals de Cantàbria, a Santander, es diu Sala Argenta en el seu honor.
Enregistraments El 1952 va iniciar els seus enregistraments amb discos de 78 rpm, contenint preludis i intermedis.
El 1954 va passar a realitzar els registres en discos microsolc. Sota la seva batuta es van enregistrar més de seixanta sarsueles.
Els escassos enregistraments que va realitzar de música simfònica les va dur a terme per a Decca, Columbia, Club Français du Disque i enregistraments radiofònics que es van editar en CD posteriorment.
Enregistraments simfònics Enregistraments SimfònicsTítolContingutReferènciaGreat Conductors of the 20th centuryAtaúlfo Argenta (enregistrament 1951-1957)Franz Liszt: Simfonia FaustMaurice Ravel: Alborada del gracioso*Franz Schubert: Simfonia número 9, “La Gran”Manuel de Falla: El amor brujo (Ana María Iriarte)Orchestre de la Société des Concerts du ConservatoireOrchestre des Cento SoliEMI 75097Ataúlfo Argenta - Orchestre National De France, 1951Ataúlfo Argenta en París 1951Stravinky, Rodrigo, BrahmsChristian Ferras, violíOrchestre National du France. Ataúlfo Argenta, direccióÍgor Stravinsky: Pulcinella, balletJoaquín Rodrigo: Concierto de estío para violí y orquestraJohannes Brahms: Simfonia número 2 en Re, op. 73. Enregistrament en directe, París, 4 d'abril de 1951Tahra-TAH 427EAN 13: 3504129042714Campoli Classics, Vol. 3Violí: Alfredo CampoliArthur Bliss: Concert per a violí i orquestra, Op.79London Philharmonic Orchestra. Arthus BlissPiotr Ilitx Txaikovski: Concerto per a violí i orquestra, Op.35London Symphony Orchestra. Ataúlfo Argenta (enregistrat el 1956)Tema i cadència, música incidental per a violí i orquestra.London Philharmonic Orchestra. Arthur BlissBeulah 3PD10Txaikovski: Concert per a violí i orquestra, Op.35DECCA SXL 2029Ataúlfo Argenta - Mendelssohn • Strauss • Manuel de FallaAtaúlfo Argenta dirigeix Mendelssohn, Strauss y FallaOrquestra Simfònica de Viena. Ataúlfo Argenta, direccióFelix Mendelssohn: Simfonia número 3 en La menor, EscocesaRichard Strauss: Don JuanManuel de Falla: Tres danses d'El Sombrero de Tres PicosEnregistraments en directe 1953-1954ORFEO C 277 921 B