Michelangelo Rossi, o Michel Angelo del Violino (Gènova (Liguria), 1601 o 1602 – Roma (Laci), 7 de juliol, 1656), va ser un compositor, violinista i organista italià de l'època barroca.
Biografia Rossi va estudiar amb el seu oncle, Lelio Rossi (? - 1638), organista de la catedral de Sant Llorenç de Gènova. Cap al 1624 es va traslladar a Roma i va entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, a la cort del qual degué conèixer el compositor Sigismondo d'India. Quan el cardenal de Savoia va tornar a Torí, Rossi es va unir inicialment a ell, però després va abandonar la cort de Savoia, per motius desconeguts, per tornar a Roma.
De novembre de 1629 a desembre de 1632 va ser organista de l'església de San Luigi dei Francesi.J. Lionnet, La musique à Saint-Louis des Français de Rome au XVIIe siècle, Venezia, 1985-1986, vol. I, p. 64. El 1630 estava al servei del príncep Taddeo Barberini, nebot del papa Urbà VIII, al palau del qual, durant el carnaval de 1633, es va representar la primera òpera coneguda de Rossi: L'Erminia sul Giordano, amb llibret de Giulio Rospigliosi basat en la Jerusalem alliberada de Torquato Tasso. La partitura es va imprimir quatre anys més tard.
El 1634 Rossi va entrar al servei del duc de Mòdena, Francesc I d'Este. Durant el carnaval de 1638, quan encara estava al servei del duc, es va representar al palau ducal de Ferrara el seu drama L’Andròmeda, amb llibret d'Ascanio Pio di Savoia.
El 1648 va tornar a viure a Roma. Del 1649 al 1655, com a "cambra extra muros", va ser dignatari de la cort del papa Innocenci X. Per aquest motiu va residir en un palau proper al Quirinal que acollia els membres de la cort papal. A. Morelli, Rossi, Michelangelo, in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 88, Roma, 2017.
Va morir a Roma el 7 de juliol de 1656 i va ser enterrat a l'església de "Sant'Andrea delle Fratte".
Tot i que Rossi va ser famós a la seva època principalment com a violinista, avui és conegut principalment com a compositor de música per a clavicèmbal-orgue, gràcies a la seva col·lecció de Toccate e correnti (ca. 1634), reeditada diverses vegades a Roma. La Toccata Settima exemplifica el seu estil, amb el seu final ple de cromatismes atrevits, estilísticament proper a la música de Carlo Gesualdo i Johann Jakob Froberger. Rossi va desenvolupar un estil molt personal i la seva obra encara es considera una fita en la literatura del teclat del . A més de les Toccates i Currents, algunes altres peces d'orgue de clavecí que se li atribueixen en fonts manuscrites dels segles XVII i XVIII, i l'Erminia sul Giordano impresa, queden trenta-dos madrigals a cinc veus de Rossi, que ens han arribat a través d'una font manuscrita de dos volums, ara conservada a la biblioteca de la Universitat de Califòrnia i altres fonts menors de Berkeley.
Discografia Rossi, Michelangelo, Toccate e Correnti, Francesco Cera, orgue i clavicèmbal, 2 CD, 1996, Tactus 601801-601802. Rossi, Michelangelo, Toccatas i Correnti, Sergio Vartolo, clavecí, 2005, Naxos 8.557321 Rossi, Michelangelo, The Chromatic Poetry, Huelgas Ensemble, Paul van Nevel, 2009, Sony Music 88692752
Referències
Bibliografia Wessely, Othmar, Aus römischen Bibliotheken und Archiven, in Symbolae historiae musicae. Hellmut Federhofer zum. 60, editat per F.W. Riedel – H. Unverricht, Mainz, 1971, pàg. 81–82. Silbiger, Alexander, Michelangelo Rossi i el seu Toccate e Correnti, a «Journal of the American Musicological Society», 36° (1983), n. 1, pàg. 18–38. Moretti, Maria Rosa, Música i vestuari a Gènova entre els segles XVI i XVII, Gènova, Cassa di Risparmio di Genova e Imperia, 1990, ad index. Sorrento, Anna, Michelangelo Rossi, una figura original en el panorama del teclat del , a Music in Genoa between the Middle Ages and the Modern Age, Proceedings of the study conference (Gènova, Oratorio S. Filippo Neri, 8-9 d'abril de 1989), editat per Giampiero Buzelli, Associació Liguria de recerca per a la recerca de Gènova, p. 143. Rossi, Miquel Àngel, Tocs i corrents. Roma aprox. 1634, editat per Kenneth Gilbert, Pàdua, G. Zanibon (n. 6369), 1991 (Obres mestres musicals dels segles XVII i XVIII, sèrie editada per K. Gilbert). Moore, Catherine, El compositor Miquel Àngel Rossi: Un “factor de fantasia diligent” a la Roma del segle XVII, Nova York - Londres, 1993 Rossi, Miquel Àngel, Els madrigals de Miquel Àngel Rossi. Editat per Brian Mann. 240 p., 6 mitges tintes, 7 exemples musicals, 1 taula. 9 x 12 Sèrie 2002: (MRM) Monuments de la música del Renaixement ISBN 978-0-226-50338-7 (ISBN 0-226-50338-0), 2003
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Violinistes italians Categoria:Organistes italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 1656 Categoria:Compositors genovesos Categoria:Madrigalistes italians Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1601