miniatura|Àrees motores i sensorials de l'escorça cerebral; Les àrees discontínues mostrades solen ser dominants a l'hemisferi esquerre La intel·ligència humana és la capacitat intel·lectual dels humans, que està marcada per habilitats cognitives complexes i alts nivells de motivació i autoconsciència. Utilitzant la seva intel·ligència, els humans són capaços d'aprendre, formar conceptes, comprendre i aplicar la lògica i la raó. També es creu que la intel·ligència humana engloba les seves capacitats per reconèixer patrons, planificar, innovar, resoldre problemes, prendre decisions, retenir la informació i utilitzar el llenguatge per comunicar-se.
Hi ha idees contradictòries sobre com s'ha de conceptualitzar i mesurar la intel·ligència. En psicometria, la intel·ligència humana s'avalua habitualment mitjançant proves de quocient d'intel·ligència (QI), encara que la validesa d'aquestes proves està en disputa. S'han proposat diverses subcategories d'intel·ligència, com ara la intel·ligència emocional i la intel·ligència social, i encara hi ha un debat important sobre si aquestes representen formes diferents d'intel·ligència.
També hi ha un debat constant sobre com es forma el nivell d'intel·ligència d'un individu, que va des de la idea que la intel·ligència es fixa des del naixement fins a la idea que és mal·leable i pot canviar en funció de la mentalitat i els esforços d'una persona.
Història Homo sapiens miniatura|" L'home lleó ", trobat a la cova Hohlenstein-Stadel de l'Alb de Suàbia d'Alemanya i datat de fa 40.000 anys, està associat a la cultura aurignacià i és la figureta animal antropomòrfica més antiga coneguda del món. Les troballes més antigues d'Homo sapiens a Jebel Irhoud, al Marroc es remunten c. 300.000 anys "Here we report the ages, determined by thermoluminescence dating, of fire-heated flint artefacts obtained from new excavations at the Middle Stone Age site of Jebel Irhoud, Morocco, which are directly associated with newly discovered remains of H. sapiens. A weighted average age places these Middle Stone Age artefacts and fossils at 315 ± 34 thousand years ago. Support is obtained through the recalculated uranium series with electron spin resonance date of 286 ± 32 thousand years ago for a tooth from the Irhoud 3 hominin mandible."; Es van trobar fòssils d'Homo sapiens a l'Àfrica oriental que són c. 200.000 anys d'antiguitat. No és clar fins a quin punt aquests primers humans moderns havien desenvolupat el llenguatge, la música, la religió, etc. La hipòtesi de compensació cognitiva proposa que hi va haver una compensació evolutiva entre la memòria de treball a curt termini i les habilitats lingüístiques complexes al llarg de l'evolució humana.Matsuzawa, T. (2009). Symbolic representation of number in chimpanzees. Current Opinion in Neurobiology, 19(1), p. 92–98.
Segons els defensors de la teoria de la catàstrofe de Toba, el clima de les regions no tropicals de la terra va experimentar una congelació sobtada fa uns 70.000 anys, a causa d'una gran explosió del volcà Toba que va omplir l'atmosfera de cendra volcànica durant diversos anys. Això va reduir la població humana a menys de 10.000 parelles reproductores a l'Àfrica equatorial, de la qual descendeixen tots els humans moderns. En no estar preparats per al canvi sobtat del clima, els supervivents eren prou intel·ligents per inventar noves eines i maneres de mantenir-se calent i trobar noves fonts d'aliment (per exemple, adaptant-se a la pesca oceànica basant-se en les habilitats de pesca anteriors utilitzades en llacs i rierols que es van congelar).
Fa uns 80.000-100.000 anys, tres línies principals d'Homo sapiens van divergir, portadors de l'haplogrup mitocondrial L1 (ADNmt) / A (ADN-Y) colonitzant el sud d'Àfrica (els avantpassats dels pobles Khoisan / Capoid), portadors de l'haplogrup L2 (ADNmt i ADN central) / B (assentaments d'ADNmt i Oest d'Àfrica) Níger-Congo i pobles de parla nilosahariana), mentre que els portadors de l'haplogrup L3 es van quedar a l'Àfrica oriental.
El "gran salt endavant" que condueix a una modernitat de comportament total només s'instal·la després d'aquesta separació. La sofisticació creixent ràpidament en la fabricació d'eines i el comportament és evident des de fa uns 80.000 anys, i la migració d'Àfrica segueix cap al final del Paleolític mitjà, fa uns 60.000 anys. Fa 30.000 anys es fa evident un comportament totalment modern, inclòs l'art figuratiu, la música, l'autoornamentació, el comerç, els ritus d'enterrament, etc. Els exemples inequívocs més antics d'art prehistòric daten d'aquest període, els períodes Aurignacià i Gravettià de l'Europa prehistòrica, com les figuretes de Venus i la pintura rupestre (Cova Chauvet) i els primers instruments musicals (la pipa d'os de Geissenklösterle, Alemanya, datada de fa uns 36.000 anys).
El cervell humà ha anat evolucionant gradualment amb el pas del temps; una sèrie de canvis incrementals que es produeixen com a resultat d'estímuls i condicions externes. És crucial tenir en compte que l'evolució opera dins d'un marc limitat en un moment determinat. És a dir, les adaptacions que pot desenvolupar una espècie no són infinites i es defineixen pel que ja ha tingut lloc en la línia temporal evolutiva d'una espècie. Donada la immensa complexitat anatòmica i estructural del cervell, la seva evolució (i l'evolució congruent de la intel·ligència humana), només es pot reorganitzar d'un nombre finit de maneres. La majoria d'aquests canvis es produeixen en termes de mida o en termes de períodes de desenvolupament.
Dates aproximades, consulteu articles per a més detalls ( Del 2.000.000 aC al 2013 dC en notació exponencial (parcial) ) Vegeu també : Java Man (−1.75e+06), Yuanmou Man (−1.75e+06: -0.73e+06), L'home de Lantian (−1,7e+06), l'home de Nanjing (-0,6e+06), l'home de Tautavel (-0,5e+06), Peking Man (-0,4e+06), Solo Man (-0,4e+06) i Peștera cu Oase (-0,378e+05)
Correlacions Com a constructe i mesurada per proves d'intel·ligència, la intel·ligència és un dels conceptes més útils en psicologia, perquè es correlaciona amb moltes variables rellevants, per exemple, la probabilitat de patir un accident o l'import del sou. Altres exemples inclouen:
Educació
Segons un metaestudi del 2018 sobre els efectes educatius sobre la intel·ligència, l'educació sembla ser el "mètode més consistent, robust i durador" conegut per augmentar la intel·ligència.
Personalitat Un conjunt històric de metaanàlisis que sintetitzen milers d'estudis que inclouen milions de persones de més de 50 països van trobar que molts trets de personalitat estan íntimament relacionats amb les capacitats cognitives. Els trets relacionats amb el neurotisme mostren les relacions més negatives, mentre que trets com l'activitat, la laboriositat, la compassió i l'obertura estan relacionats positivament amb diverses habilitats.
Miopia Diversos estudis han demostrat una correlació entre el coeficient intel·lectual i la miopia. Alguns suggereixen que la raó de la correlació és ambiental: o bé les persones amb un coeficient intel·lectual més alt tenen més probabilitats de danyar la seva vista amb una lectura prolongada, o les persones que llegeixen més tenen més probabilitats d'aconseguir un coeficient intel·lectual més alt; altres afirmen que existeix un vincle genètic.
Envelliment Hi ha proves que l'envelliment provoca una disminució de les funcions cognitives. En un estudi transversal, diverses funcions cognitives van mesurar disminucions d'uns 0,8 en la puntuació z dels 20 als 50 anys; les funcions cognitives incloïen la velocitat de processament, la memòria de treball i la memòria a llarg termini.
Gens Una sèrie de polimorfismes d'un sol nucleòtid en l'ADN humà es correlacionen amb puntuacions de coeficient intel·lectual més altes.
Motivació La motivació és un factor que influeix en els resultats de la prova de coeficient intel·lectual. Les persones amb una motivació més alta tendeixen a obtenir puntuacions de coeficient intel·lectual més altes.
Teories Rellevància de les proves de coeficient intel·lectual
En psicologia, la intel·ligència humana s'avalua habitualment mitjançant puntuacions de coeficient intel·lectual que es determinen mitjançant proves de coeficient intel·lectual. En general, les puntuacions de coeficient intel·lectual més altes s'associen amb millors resultats a la vida. Tanmateix, mentre que les puntuacions de les proves de coeficient intel·lectual mostren un alt grau de fiabilitat entre proves i prediuen determinades formes d'assoliment de manera eficaç, la seva validesa de constructe com a mesura holística de la intel·ligència humana es considera dubtosa. Tot i que generalment s'entén que les proves de coeficient intel·lectual mesuren algunes formes d'intel·ligència, és possible que no serveixin com a mesura precisa de definicions més àmplies de la intel·ligència humana que inclouen la creativitat i la intel·ligència social. Segons el psicòleg Wayne Weiten, "les proves de coeficient intel·lectual són mesures vàlides del tipus d'intel·ligència necessària per tenir un bon rendiment en el treball acadèmic. Però si el propòsit és avaluar la intel·ligència en un sentit més ampli, la validesa de les proves de coeficient intel·lectual és qüestionable".
Teoria de les intel·ligències múltiples La teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner es basa en estudis de nens i adults normals, d'individus dotats (inclosos els anomenats " savants "), de persones que han patit danys cerebrals, d'experts i virtuosos i d'individus de cultures diverses. Gardner divideix la intel·ligència en components. A la primera edició del seu llibre Frames of Mind (1983), va descriure set tipus diferents d'intel·ligència: lògic-matemàtica, lingüística, espacial, musical, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal. En una segona edició va afegir dos tipus més d'intel·ligència: la naturalista i la existencial. Argumenta que les proves psicomètriques (IQ) aborden només aspectes lingüístics i lògics més alguns aspectes de la intel·ligència espacial. Una crítica a la teoria de Gardner és que mai no ha estat provada, ni sotmesa a revisió per parells, per Gardner o qualsevol altra persona, i de fet que és infalsificable. Altres (per exemple, Locke, 2005) suggereixen que reconèixer moltes formes específiques d'intel·ligència (teoria de l'aptitud específica) implica una agenda política, més que científica, destinada a apreciar la singularitat de tots els individus, en lloc de reconèixer diferències potencialment reals i significatives en les capacitats individuals. Schmidt i Hunter suggereixen que la validesa predictiva d'aptituds específiques per sobre de la de la capacitat mental general, o "g", no ha rebut suport empíric. D'altra banda, Jerome Bruner va coincidir amb Gardner que les intel·ligències eren "ficcions útils", i va continuar afirmant que "el seu enfocament va molt més enllà de l'anàlisi de dades dels provadors mentals que mereix ser aplaudit".
Teoria triàrquica de la intel·ligència Robert Sternberg va proposar la teoria triàrquica de la intel·ligència per proporcionar una descripció més completa de la competència intel·lectual que les teories diferencials o cognitives tradicionals de la capacitat humana. La teoria triàrquica descriu tres aspectes fonamentals de la intel·ligència:
La intel·ligència analítica comprèn els processos mentals mitjançant els quals s'expressa la intel·ligència. La intel·ligència creativa és necessària quan un individu s'enfronta a un repte que és gairebé nou, però no del tot, o quan un individu es dedica a automatitzar la realització d'una tasca. La intel·ligència pràctica està lligada a un entorn sociocultural i implica l'adaptació, la selecció i la configuració de l'entorn per maximitzar l'ajust al context.