La Fàbrica Kreenholm —en estonià: Kreenholmi Manufaktuur— va ser una empresa tèxtil ubicada a l'illa fluvial de Kreenholm, a la ciutat de Narva, Estònia, prop de la frontera amb Rússia. Està situada al llarg de les ribes del riu Narva, al costat de les grans cascades de Narva, a 16 quilòmetres del mar Bàltic. Va ser fundada per Ludwig Knoop el 1857, un comerciant de cotó de Bremen, Alemanya. En el seu moment, els molins de filatura i fabricació de cotó de l'empresa van ser els més grans del món, i Kreenholm va ser considerada en la seva època com la fàbrica més important de l'antic Imperi Rus, posseint 32.000 acres de terra i emprant 12.000 persones.
El 1872, la fàbrica de Kreenholm va ser escenari de la primera vaga laboral en la història d'Estònia, així com una de les vagues més primerenques en tot el llavors Imperi Rus. Després de la invasió i ocupació soviètica d'Estònia el 1940, les propietats de l'empresa van ser nacionalitzades. Els actius de Kreenholm van ser privatitzats novament el 1994, tres anys després que Estònia recuperés la seva independència. La nova empresa va fer fallida el 2010 i va continuar amb operacions limitades després de la compra per part d'un nou propietari —Kreenholmi Manufaktuur OÜ—.
Història L'illa on s'ubicaria la fàbrica estava situada entre dues cataractes del riu Narva, amb vistes a la ciutat de Narva. La zona va formar part de Suècia fins a ser capturada pel Tsarat Rus el 1704, durant la Gran Guerra del Nord (1700–1721). Al llarg del Segle XVIII, només existia un petit serrall a l'illa, ja que una adinerada família de comerciants alemanys locals era propietària de l'illa i la utilitzava com a lloc d'estiueig. Durant la dècada de 1820, un comerciant alemany va intentar sense èxit iniciar una fàbrica de llana a l'illa; aquesta empresa va ser dissolta el 1831.
Mitjans del i fundació de Kreenholm miniatura|Els fundadors de la Kreenholm Manufacturing Company (1857). Dempeus, des de l'esquerra: Ernst Kolbe, els germans Aleksey Khludov i Gerasim Khludov. Asseguts, des de l'esquerra: Kuzma Soldatyonkov, el baró Ludwig Knoop i Richard Barlow. (Il·lustració de l'Àlbum «Manufactura de Krenholm. Descripció històrica, composta amb motiu del cinquantè aniversari de la seva existència»; Sant Petersburg, 1907). El 1856, Ludwig Knoop, pioner de la indústria cotonera, va comprar l'illa de Kreenholm per 50.000 rubles als hereus del comerciant local Sutthoff. L'empresa manufacturera va ser fundada un any després, el 1857, per Knoop juntament amb els inversors inicials Kuzma Soldatyonkov, Aleksey Khludov, Gerasim Khludov, Richard Barlow i Ernst Kolbe. Es va constituir com una societat per accions composta inicialment per 400 accions de 5.000 rubles cadascuna, cosa que valorava l'empresa en 2 milions de rubles. L'estatut va ser aprovat pel tsar Alexandre II el 23 de juliol de 1857. Knoop va ser el director general de l'empresa fins a la seva mort el 1894, sent succeït en el càrrec per Johann Prowe. miniatura|320x320px|Taula que mostra el creixement de la producció de la fàbrica durant els seus primers 50 anys, en termes de producció. Diversos convidats prominents van assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra el 30 d'abril de 1857. El disseny original de la fàbrica constava de quatre grans edificis dividits en dues fàbriques. Un edifici de filatura «esquerre» i un «dret» —anomenats korpus—, que junts formaven la fàbrica de filatura, i una fàbrica de teixit concebuda de la mateixa manera. El korpus esquerre de la fàbrica de filatura va ser el primer a completar-se a la tardor de 1857 i va començar a operar a la tardor de 1858; més tard seria conegut com la «Meitat Antiga» o l'«Ala Vella». Els altres tres edificis es van construir en els anys següents, amb la major part del treball completat cap a 1862, encara que el creixement continu de la plantilla de treballadors va portar a una expansió d'habitatges per a empleats durant la dècada de 1860.
A més de les fàbriques i els dormitoris, durant aquells anys es van construir altres edificis, entre ells: una casa d'apartaments per a empleats administratius, una casa per a capatassos i supervisors, una petita escola, una petita infermeria i una farmàcia. esquerra|miniatura|La casa construïda per al director de l'empresa. Les fàbriques van ser construïdes amb pedra calcària d'una pedrera local; totes les estructures per als treballadors es van construir amb troncs. Com que el mar Bàltic es troba a només uns 16 km, es van erigir grans magatzems de cotó al port, a la desembocadura del riu, on s'emmagatzemava el cotó importat directament dels Estats Units o de Liverpool, i després es transportava riu amunt fins a la fàbrica segons es necessitava. El 1870 es va construir una nova filatura a l'illa, i el 1872 la companyia va comprar l'illa adjacent de Georgiyevsky, on es va edificar una altra fàbrica el 1899. L'empresa també va adquirir la mansió de Joala i la va convertir en una fàbrica el 1884, ampliant-la el 1890. El complex fabricava inicialment calicó i rebia matèries primeres d'Amèrica, Egipte i Índia. L'obertura del ferrocarril Sant Petersburg-Tallinn (Reval) va permetre l'accés als mercats de l'Àsia Central. El 1893 comptava amb 340.000 fusos, 22.000 telers i emprava 7.000 persones.
El professor Gerhart von Schulze-Gävernitz va visitar les fàbriques a la dècada de 1890 i va afirmar que «tot el lloc és un tros d'Anglaterra en sòl rus».
La maquinària de cardat i filatura procedia de l'empresa Platt Brothers & Co Ltd, d'Oldham, Anglaterra. Alguns dels telers eren anglesos, però la majoria van ser fabricats per la mateixa empresa a la seva foneria i taller mecànic, els quals estaven annexos a la fàbrica. La font d'energia principal incloïa 11 turbines hidràuliques amb una potència combinada de 8.550 cavalls de vapor, complementades per motors de vapor amb 700 cavalls de vapor. El 70% dels fusos s'utilitzava per fabricar filats destinats principalment a teixidors dels districtes tèxtils de Sant Petersburg i Moscou. Una especialitat de la fàbrica era el fil de torsió 90s, elaborat amb cotó egipci, per a fabricants de pneumàtics. La gamma de filats produïts era àmplia, des de 3s fins a 90s, i uns 330.000 fusos eren del tipus mule. El teixit consistia principalment en teles estampades de diverses construccions i sateens, ambdues teixides amb ordit de 34s i trama de 38s. Pràcticament tota la producció s'enviava a una fàbrica a Moscou durant aquella època.
miniatura|Vista general de l'illa i les seves instal·lacions. Els directors i subdirectors de les fàbriques eren principalment anglesos, encara que també hi havia alguns alemanys i russos. La majoria dels obrers eren estonians, encara que la proporció inicial de treballadors russos va augmentar amb el temps. La companyia proporcionava un hospital, educació per a 1.200 nens, una església luterana —per als estonians i alemanys— i una Església Ortodoxa Russa —construïda amb un cost de 250.000 dòlars—. Els empleats vivien a la fàbrica pagant un lloguer simbòlic. Els propietaris oferien una assignació mensual i menjar als treballadors que haguessin treballat més de 30 anys a la fàbrica. esquerra|miniatura|El riu Narva, les cascades de Narva i els edificis de la Kreenholm Manufacturing Company, 1886.
La vaga de 1872 El 21 de juliol de 1872 es va produir un brot de còlera dins de la fàbrica que va començar a propagar-se entre els treballadors. L'inspector mèdic provincial, el Dr. Johann-Eduard von Falk, va investigar el succés i va datar el període del brot entre el 21 de juliol i el 21 de setembre. Va informar de 503 infeccions i 334 morts a la fàbrica, encara que aquestes xifres —que van ser revisades contínuament— van ser qüestionades per treballadors i observadors externs que pensaven que els nombres reals eren molt més alts. Davant les dures condicions laborals i de vida, els empleats van culpar l'administració de la fàbrica per la seva incapacitat per contenir la malaltia.
El 9 d'agost, els paletes que treballaven a la fàbrica van demanar el pagament endarrerit i permís per marxar fins que la malaltia remetés, però l'administració va rebutjar la seva sol·licitud. Aquell mateix dia, 120 paletes es van dirigir a la ciutat de Narva per demanar ajuda al govern provisional. Després d'una reunió infructuosa amb el cap regional de la Gendarmeria Imperial, van tornar a l'illa aquella mateixa nit. En tornar a la fàbrica, centenars de paletes van començar a marxar solemnement al voltant del recinte en senyal de protesta.
L'endemà, el cap regional de la gendarmeria, el major Nikolái Andreianov, va rebre ordres de millorar les mesures de prevenció a la fàbrica i d'acomiadar els paletes que continuessin queixant-se. Dels 450 membres del gremi de paletes, només 190 van romandre a la fàbrica. No obstant això, menys d'una setmana després, els casos de còlera van assolir el seu punt màxim i molts dels que havien marxat van començar a tornar. Després d'aquest episodi, els paletes no van tornar a participar en disputes laborals.
El 14 d'agost de 1872, durant la jornada laboral, uns 500 dels 900 teixidors van abandonar els seus telers i es van congregar davant de l'oficina de la direcció per exigir millors condicions laborals. És probable que la causa immediata fos que les finestres de la fàbrica romanien obertes per raons higièniques, cosa que feia que els treballadors passessin fred. Ernst Kolbe, director de la fàbrica en aquell moment i un dels principals accionistes, va sol·licitar ajuda a la gendarmeria de Narva quan les demandes dels treballadors van anar més enllà del tancament de finestres. El major Andreianov va acudir amb tres oficials per mediar en la negociació entre Kolbe i deu teixidors elegits pels mateixos treballadors.
Després de plantejar les seves demandes, Kolbe va argumentar que els propietaris havien de venir des de Moscou per autoritzar els canvis, per la qual cosa els treballadors van accedir a continuar treballant mentre esperaven. Durant la setmana, més treballadors —incloent-hi molts filadors— es van unir a les protestes. El 21 d'agost, la delegació de treballadors va negociar les seves demandes revisades amb dos propietaris arribats de Moscou, entre ells l'inversor principal Ludwig Knoop, amb el governador provincial com a mediador. Al llarg del dia, es van concedir algunes millores, com una lleu reducció de la jornada laboral i un augment de salari.
El 9 de setembre, un grup de 24 treballadors va presentar una contra-sol·licitud, possiblement en coordinació amb la direcció, demanant que es restablís l'antic sistema de Kreenholm. En assabentar-se d'això a la taverna de la fàbrica, un grup de treballadors va marxar cap a la casa d'un gerent per protestar. La multitud va ser dispersada pacíficament, però els treballadors van enviar representants a la gendarmeria de Narva per apel·lar al govern. Se'ls va negar una reunió amb el governador, encara que Andreianov els va suggerir acudir al cap de policia, i els treballadors van accedir a esperar.
Més tard, després de conèixer la versió dels directius sobre el que havia succeït la nit anterior, el cap de policia del districte, Hakenrichter Girard, va arrestar sis delegats dels treballadors, que van ser condemnats a una setmana a la presó de Narva. L'endemà al matí, alguns treballadors més van ser arrestats. En assabentar-se d'això, uns 200 teixidors van abandonar els seus llocs per exigir l'alliberament dels seus companys. Armats amb objectes contundents, van tornar a la tarda per envoltar l'oficina de l'administració i bloquejar el pont que connectava l'illa amb la riba oest. miniatura|Les cascades de Narva, de 7 metres, que alimentaven gran part de la fàbrica.