nom artístic de Gioseppa Maria Camilla Grassini, va ser una contralt italiana.Le fonti indicano generalmente il 18 aprile 1773 quale data di nascita della cantante. Tuttavia, Bruno Belli ha recentemente reperito, nel registro dei battesimi conservato presso l'Archivio Prepositurale della Basilica di San Vittore a Varese, l'atto di battesimo originale (riprodotto in foto in Belli 2019, p. 161), dal quale risulta che "Gioseppa Maria Camilla", figlia di Antonio Grassini, fu battezzata il 9 aprile 1773, e che era nata effettivamente il giorno "antecedente verso le ore diciotto", e quindi l'8 aprile.
Els inicis i el punt àlgid de la carrera italiana Després d'haver-se format musicalment sota la tutela de la seva mare, violinista aficionada, i de Domenico Zucchinetti a Varese i Antonio Secchi a Milà, va debutar en el món de l'òpera el 1789 a Parma cantant La pastorella nobile de Guglielmi i l'any següent a La Scala de Milà en tres òperes còmiques, incloent-hi La bella Pescatrice del mateix autor i La cifra d'Antonio Salieri. Com que aquestes primeres representacions còmiques no van tenir gaire èxit, Grassini va ser induïda a reprendre els seus estudis de cant i a decantar-se cap al gènere dramàtic.
A partir de 1792 va tornar a la plena activitat, actuant als teatres de Vicenza, Venècia, Milà de nou, Nàpols i Ferrara. Va cantar, entre altres coses, a la primera actuació a La Scala d'Artaserse de Zingarelli (1793), a l'estrena de Demofoonte de Fonseca Portugal (1794), a Orfeo ed Euridice fou Euridice, de Bertoni, a Telemaco nell'isola di Calipso de Mayr (estrena 1797), va ser Artemisa a Artemisia regina di Caria de Cimarosa (1797) i a La morte di Semiramide de Nasolini, amb motiu de la primera actuació a La Fenice el 1798 (paper protagonista). miniatura|Giuseppina Grassini com a Horacia a The Horiazi and the Curiazi El seu any de glòria va ser, però, el 1796, quan va crear dos papers que romandrien al repertori durant diverses dècades i que continuarien sent famosos fins als nostres dies, en ambdós casos al costat del soprano Girolamo Crescentini, que també va ser el seu preciós mestre i als ensenyaments del qual va romandre fidel al llarg de la seva vida artística. De fet, Nicola Zingarelli va escriure per a ella el paper de Julieta a la seva òpera Giulietta e Romeo, que es va representar a La Scala de Milà el 30 de gener, mentre que Domenico Cimarosa va compondre el paper d'Orazia a Gli Orazi e i Curiazi, que es va representar a l'altre gran teatre del nord d'Itàlia, La Fenice de Venècia, el 26 de desembre. Aquell mateix any, Grassini també va participar en l'estrena d'una tercera òpera, Issipile de Gaetano Marinelli, però, que no va aconseguir un èxit comparable al de les altres dues.
El període napoleònic i la retirada El 4 de juny de 1800, poc abans de la victòria de Marengo, a la Scala de Milà, mentre interpretava La vergine del sole d'Andreozzi, Grassini, ja coneguda pels seus turbulents afers amorosos, va impressionar Napoleó Bonaparte, que la va incloure entre les seves amants i se la va endur amb ell a París,Gallo, M, op. cit., pag. 273 on va actuar en alguns concerts. La relació amb el Primer Cònsol, però, probablement no va ser de conveniència, sinó que simplement va ser un símbol de l'esperit lliure de Grassini, que, havent-se enamorat mentrestant del violinista Pierre Rode, no va dubtar a iniciar una nova relació amb ell, pràcticament sota els ulls del futur emperador dels francesos, i a deixar París per fer una gira de concerts pels Països Baixos i Alemanya (1801), abans de tornar immediatament a Itàlia. miniatura|Giuseppina Grassini a Londres, 1803 (pintura d'Élisabeth Vigée Le Brun) Grassini va estar a Londres l'any 1802-5, on va cantar al King's Theatre en revivals de La vergine del sole d'Andreozzi, La morte di Cleopatra de Nasolini i Camilla de Fioravanti, així com en les primeres representacions dEl rapte de Prosèrpina i Zaira de Winter. La famosa soprano Elizabeth Billington també va aparèixer a El rapte de Prosèrpina, i es va enfrontar a l'italiana en un concurs de cançons, del qual va sortir triomfalment victoriosa.
El 1806, Grassini va tornar a París amb el seu mestre Crescentini, on va ser nomenada Primera Cantant de Sa Majestat l'Emperador. A les Tulleries va interpretar el paper principal en l'estrena de La Didone de Paër, Pimmalione de Cherubini i Didon abandonnée de Manna. La seva estada a la capital francesa va durar fins al 1814, quan va ser contractada de nou pel King's Theatre de Londres i va participar en l'estrena dAristodemo de Pucitta. Durant la seva estada a Londres, Grassini, fidel a les seves turbulentes inclinacions amoroses, va iniciar una nova relació, aquesta vegada amb el gran rival de Napoleó, Arthur Wellesley, el duc de Wellington. Després d'una breu estada a Roma, va tornar a París durant el Govern dels cent dies de l'epíleg de Napoleó i hi va romandre fins i tot després de la Restauració (el duc de Wellington havia estat nomenat ambaixador britànic a París), fins que es va veure obligada a abandonar el territori francès a causa de l'hostilitat de Lluís XVIII, que considerava indecorosa la popularitat d'una antiga amant de Napoleó.Gavoty, A., op. cit.
Havent tornat definitivament a Itàlia, va continuar la seva carrera de cantant en teatres d'òpera: va actuar a Brescia, Pàdua, Trieste, Florència i el 1817 de nou a La Scala de Milà, però sense aconseguir l'èxit a què estava acostumada. Es va retirar dels escenaris el 1823 i es va establir permanentment a la capital llombarda, dedicant-se també a l'ensenyament i tenint entre les seves alumnes Giuditta Pasta i les seves pròpies nebodes Giulia i Giuditta Grisi. Va morir el 1850.
Característiques artístiques Malgrat el desacord habitual entre la crítica, Giuseppina Grassini sens dubte ha de ser considerada una de les cantants més importants que van trepitjar els escenaris de l'òpera entre els segles XVIII i XIX. Normalment classificada com a contralt, Grassini cantava en un registre que modernament es definiria com el d'una mezzosopranoCaruselli, S. (a cura di), op. cit., I, pag. 296, III, pag. 818. i tenia un registre vocal força limitat; Tanmateix, podia comptar amb una veu de gran sonoritat i volum que també es caracteritzava per una notable flexibilitat, que sempre anava acompanyada d'una excel·lent capacitat interpretativa i, a més, d'una bellesa poc comuna que va fer de Grassini, a més d'objecte de moltes aventures amoroses, el model ideal per a molts pintors de l'època, entre ells Andrea Appiani. Fidel als ensenyaments del seu antic mestrePer la verità, tra i due intercorrevano soltanto sette anni di età, ma, anche tenuto conto del precocissimo apprendistato cui venivano sottoposti i castrati, l'intervallo virtuale può essere concepito come maggiore. i col·lega Crescentini, Grassini sempre es va situar entre el grup de cantants que es van oposar a la deriva del bel canto a la segona meitat del segle XVIII, amb la seva cursa incontrolada cap a les altures absurdes de les notes superagudes i la coloratura com a fi en si mateixa, i que en canvi van intentar recuperar, com va escriure Rodolfo Celletti, "la passió i el vigor" que havien caracteritzat l'edat d'or del cant a principis del segle XVIII i que, per tant, van contribuir a establir les bases del que aviat seria "el gran final rossinià"Celletti, R., op. cit., pag. 112. d'una magnífica temporada de cant d'òpera de dos segles. No només això, sinó que Grassini, també per la seva jove edat, va constituir, si més no, més que altres, una veritable intermediaria amb la futura generació rossiniana i post-rossiniana.Analogo ruolo poté svolgere anche Giacomo David, non certo per la sua giovane età, ma per l'eccezionale lunghezza della sua carriera e per le sue attività di didatta. Amb la màxima perspicàcia quan escriu sobre el cant, Stendhal deia això, parlant de Giuditta Pasta:
i per a qui, podria haver afegit, va ser una Curiazio“[curiazzeggiò] più volte con lei ”, scherza Morelli nel suo saggio citato (pag. 27) ideal en diverses representacions de Gli Oriazi e i Curiazi.
Rols principals creats La llista següent no és exhaustiva, però sens dubte és significativa de la carrera de Grassini, especialment a Itàlia. Corago (Universitat de Bolonya), a corago.unibo.it. URL consultada l'11 de març de 2021. L'Almanac de Gherardo Casaglia), a almanac-gerdonera-casaglia.com. URL consultada l'11 de març de 2021. Roltítol de l'òperacaràcter de l'obraAutorTeatredata de l'estrenaFulviaEziodrama seriós per a la música(2a versió)Angelo TarchiNuovo Teatro de Vicenzaestiu 1792DirceaDemofoontedrama per a la música (1a versió)Marcos António PortugalTeatro alla Scala de Milà8 febrer 1794EpponinaEpponinadrama per a la musicaSebastiano NasoliniTeatro Gaetano Donizetti de BèrgamTemporada de Fira 1794EurillaEurilla, o sia Il sognocantataSebastiano NasoliniTeatro San Benedetto di VeneziaTemporada de Fira 1794ZulemaLa presa di Granadadrama per a la músicaGiuseppe CurcioTeatro degli Accademici Avvalorati de Liornatardor 1795CampaspeApelle e Campaspedrama per a la músicaGiacomo TrittoTeatro alla Scala26 desembre 1795GiuliettaGiulietta e Romeotragedia per musica (òpera seria)Nicola Antonio ZingarelliTeatro alla Scala30 gener 1796IssipileL'Issipiledrama per a la música (òpera seria)Gaetano MarinelliTeatro alla Fenice de Venècia12 novembre 1796OraziaGli Orazi e i Curiazitragedia per musica (1a versió)Domenico CimarosaTeatro alla Fenice de Venècia26 desembre 1796CalipsoTelemaco nell'isola di Calipsodrama per a la músicaGiovanni Simone MayrTeatro Sant'Angelo de Venècia16 gener 1797ArtemisiaArtemisia regina di Cariadrama seriós per a la músicaDomenico CimarosaReal Teatro San Carlo de Nàpols12 juny 1797CloriLe nozze di Silvio e di Cloriacció per a la músicaGiovanni PaisielloNàpolsjuliol 1797AlcesteAlcestetragedia per musicaMarcos António PortugalTeatro alla Fenice de Venècia26 desembre 1798ArgeaArgea, ovvero Sicione liberataòpera seriaGiuseppe CurcioTeatro Nuovo degli Intrepidi de Florència31 maig 1799mareCant nacional del 14 de juliol de 1800inno-scena lirico-patriotticaÉtienne-Nicolas MéhulTempio di Marte dell'Hôtel des Invalides di Parigi14 juliol 1800JellaLa pulzella di Rab, o Rullo e Dallatondramma per musicaGiuseppe FarinelliTeatro Nuovo di Triestemaig 1802ProserpinaIl ratto di Proserpinaòpera seriaPeter von WinterKing's Theatre in the Haymarket, de Londres3 maig 1804ZairaZairaòpera seriaPeter von WinterKing's Theatre in the Haymarket, de Londres29 gener 1805DianaDiana e EndimioneintermezzoFerdinando PaërThéâtre des Tuileries de Parístardor 1809VenerePimmalionedramma liricoLuigi CherubiniThéâtre des Tuileries de París30 novembre 1809DidonLibretto originale: Didone abbandonata/Didon abandonnée, dramma in musica in due atti, con balli/opéra en deux actes, mélé de danses [...], Parigi, giugno 1811 (accessibile gratuitamente online presso Google books).Didon abandonnéedramma liricoFerdinando PaerThéâtre des Tuleries de París9 juny 1811 CesiraAristodemoòpera seriaVincenzo PucittaKing's Theatre de Londres9 juny 1814FedraFedramelodrama seriòsFerdinando OrlandiTeatre Verdi (Padua10 juny 1820
Referències
Bibliografia Bruno Belli, Giuseppina Grassini. Del canto più soave e drammatico inimitabile modello, Varese, Macchione editor, 2019, ISBN 978-88-6570-589-6. Salvatore Caruselli (a cura de), Grande enciclopedia della musica lirica, vol. 4, Roma, Longanesi &C. Periodici S.p.A.. Rodolfo Celletti, Storia del belcanto, Fiesole, Discanto Edizioni, 1983. Cristina Ciccaglioni Badii, GRASSINI, Giuseppa, a Dizionario biografico degli italiani, vol. 58, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2002. Elisabeth Forbes, "Grassini, Josephina", a Sadie, Stanley (ed.), El nou diccionari Grove d'òpera, Oxford University Press, 1992, vol. 2, pàg. 518, ISBN 978-0-19-522186-2