miniatura|Marques de capellans a la pantalla d'una tauleta Samsung Els capellans són una partícules de saliva expulsades involuntàriament per la boca durant la parla, especialment durant l'articulació vigorosa o la pronunciació de consonants explosives (com ara /p/, /b/, /t/). Aquestes gotes, que són molt més grosses i diferents de les "microscòpiques" gotetes de Flügge, originades als pulmons, es produeixen per la dinàmica de fluids a la cavitat oral més que per l'exhalació pulmonar.Maton, Anthea 1993.. Human biology and health. Prentice Hall.

Característiques i formació miniatura|Icona del Noun Project Es formen quan els moviments de la llengua, els esclats de llavis o la turbulència del flux d'aire interrompen la fina pel·lícula de saliva que recobreix la boca, expulsant gotes a l'aire. La seva mida és tan visible que el seu impacte es nota fins i tot a la cara de l'oient, i poden quedar com a marques a la pantalla del mòbil quan es parla amb les mans lliures.

Els capellans solen ser:

Més grans (100 µm de diàmetre) que els aerosols respiratoris (<5 µm) però més petits que les partícules d'una escopinada Distàncies curtes projectades (normalment <1 metre) a causa de la seva massa, encara que un discurs contundent pot ampliar el seu abast. Compost per saliva, moc oral i microbiota oral potencial (per exemple, estreptococ ).

Diferències amb les Gotetes de Flügge

Els estudis moderns (Anfinrud et al., 2020) han quantificat el seu paper en la propagació de malalties, especialment durant la pandèmia COVID-19, on les màscares van reduir la seva dispersió en un 99 %. Característica Capellans Gotetes de Flügge Origen Cavitat oral (saliva) Pulmons, tracte bronquial Mida De 100µm a uns mm (sovint visibles) 0,1–10 µm (més petites, aerosolitzables) Força d'expulsió Moderada (depenent de la parla) Alta (tosint/esternudant) Rellevància de la malaltia Menor (risc de transmissió, per exemple, de refredats) Alta (COVID-19, grip, TB) Dispersió Cauen molt ràpid, temps en l'aire, limitat Poden romandre en suspensió durant hores

Història L'estudi dels capellans abasta segles, amb les primeres observacions iniciades en la higiene pública, la representació teatral i, més tard, amb la teoria dels gèrmens.

Primeres observacions (pre-segle XX) Roma antiga: els retòrics com Quintilià (segle I d.C.) van aconsellar als oradors que evitessin "excessive sputum" durant els discursos, fet que suggereix una consciència primerenca de la projecció de saliva. Segles XVIII-XIX: els metges francesos van encunyar el terme postillons (de pòster, "escopir") per descriure les gotes de saliva visibles emeses durant la parla, relacionant-les amb la tuberculosi propagada de prop.

Formalització científica (segle XX) 1930-1940: els estudis sobre fonètica (per exemple, de Peter Ladefoged) van assenyalar que les consonants plosives (/p/, /t/, /k/) produeixen més gotes a causa del flux d'aire brusc. Dècada de 1970: la fotografia d'alta velocitat va confirmar els patrons d'expulsió de saliva durant la parla (Lighthill, 1975).

Era Moderna (segle XXI) 2019-2022: la pandèmia de la COVID-19 va estimular la investigació sobre les gotes generades per la parla: Estudi del NIH (2020): la parla forta mostrada emet ~ 1.000 gotes per minut, amb màscares que redueixen el recompte en un 99%. MIT (2021): va demostrar que els sons "amb veu" (per exemple, /a/, /i/) s'aerosolitza més que els xiuxiueigs. Canvis culturals: l'augment de l'ús de barreres de plexiglàs als espais públics va posar de manifest les distincions entre grans capellans (bloquejades) i aerosols (no bloquejats).

Evolució de la terminologia Pre-COVID: termes com "polveritzar" o "escupir" eren col·loquials. Post-COVID: "Gotetes de parla" van entrar en el discurs tècnic per diferenciar-se dels aerosols respiratoris (per exemple, informes de l'OMS).

Rellevància científica i social Higiene de la comunicació: Els capellans es produeixen en "polveritzar mentre es parla", un problema destacat en el discurs públic, l'actuació i les converses properes. Els estudis suggereixen que les màscares redueixen la seva propagació significativament . Transmissió de malalties: Tot i que són menys infecciosos que els aerosols respiratoris, els capellans poden transmetre patògens orals (per exemple, virus d'Epstein-Barr, refredat comú). Els esdeveniments de superdifusió (p. ex., cors, debats multitudinaris) poden implicar l'emissió de capellans. Mitigació: El bàlsam labial o la hidratació redueixen la formació de gotes aprimant la saliva. Les barreres físiques (per exemple, plexiglàs) bloquegen dels capellans, però en canvi no bloquegen els aerosols. Teatre : Els actors utilitzen tècniques de parla per tal de minimitzar l'emissió de capellans.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Excreció Categoria:Líquids corporals