La Cultura de Sopot és una cultura arqueològica del Neolític que es va detectar per primera volta a Eslavònia oriental, a l'actual Croàcia, i de llavors ençà també es va trobar en alguns jaciments d'Hongria. Era una continuació de la Cultura de Starčevo i estava fortament influenciada per la de Vinča. Alguns dels jaciments arqueològics on se'n van trobar són Samatovci, Vinkovci-Sopot, Otok, Privlaka, Vinkovci-Ervenica, Osijek, Bapska, Županja, i Klokočevik. Es va estendre pel nord de Bòsnia des de la seua zona originària cap a l'oest fins al nord-oest de Croàcia i cap al nord fins a la Transdanúbia hongaresa, on va contribuir al començament de la Cultura de Lengyel. La cultura data del voltant de l'any 5000 abans de la nostra era. Els assentaments s'aixecaven a la vora dels rius (sobretot a les riberes del Bosut, a la zona de l'actual ciutat de Viskovc). Les cases eren quadrades i de fusta amb la tècnica de l'entrellaçat, a voltes separades en diverses cambres. Entre els artefactes destaquen armes d'os, sílex, obsidiana i roques volcàniques ferruginoses, així com algunes ceràmiques de diverses grandàries (gots bicònics amb dues anses, bols cònics, olles i atuells en forma de «s») decorades amb talles o lleus punxades i pintura.
El jaciment epònim és Sopot, a prop de Vinkovci, datat d'entre el 5480 i el 3790 abans de la nostra era. La cultura, la va identificar per primera vegada el 1949 Vladimir Milojcic, i la batejà per primera vegada amb aquest nom el 1968 Stojan Dimitrijevic, i des del 1971 se la coneix generalment així.
Jaciments principals El jaciment de Beli Manastir - Popova zemlja és el major jaciment habitacional de la Cultura de Sopot que s'ha excavat a Croàcia fins hui (2021). Quasi la meitat de les persones estudiades tenien menys de 16 anys, i això indica una elevada taxa de mortalitat entre els no adults. Dos terços n'eren dones, mentre que hòmens i dones estaven igualment representats entre els adults. La majoria els van soterrar amb ritus funeraris neolítics en posició encongida al llarg de les parets de grans tombes de fossa o en altres fosses dins de les cases, a vegades amb objectes funeraris de ceràmica col·locats a prop dels caps i altres estris domèstics. Tres dels individus anaven acompanyats d'un nombre i una varietat relativament grans d'objectes funeraris com ara articles quotidians relacionats amb activitats domèstiques i econòmiques. Altres quatre individus foren dipositats en decúbit, en un canal que discorre al llarg de la vora est del jaciment, amb escàs mobiliari funerari.
Manera de vida Els pobles de la Cultura de Sopot vivien en assentaments situats en terres baixes, sovint en zones de marjal, però sempre als voltants d'un riu o rierol. Els assentaments estaven envoltats de rases o estacades.
Genètica En un estudi genètic del 2017 publicat en Nature, s'analitzaven les restes de sis individus adscrits a la Cultura de Sopot, a Hongria. De les quatre mostres de cromosoma Y tret del G2a2b-L30 o de diversos subclades d'aquest, un pertanyia a l'I2-L596o i un altre al J2. El genoma mitocondrial extret era de diversos subclades de l'U8b1b, H, el T2c1, el K1a i el HV0a.
Els estudis de Mathieson et al., del 2018 i Patterson et al., del 2022 examinaren dues mostres femenines de Croàcia, els haplogrups d'ADNmt trobats en foren N1a1a i T2b. Les set mostres analitzades fins llavors segons l'anàlisi ADMIXTURE tenien si fa no fa un 87-98% d'ascendència dels primers agricultors europeus, un 2-12% dels caçadors-recol·lectors occidentals i un 0-4% pastors de l'estepa occidental.
Un estudi del 2021 de Freilich i col·laboradors publicat en Nature analitzava els genomes de 19 individus de la Cultura de Sopot, a Croàcia. De les set mostres d'ADN-I recuperades, tres pertanyien als haplogrups G2a2, dos a I2a2a-M223, una a J i una a C1a2b-Z38888. Els haplogrups d'ADNmt pertanyien als subclades H, J2b1, K1a, K2b, N1a1a1, T2b, T2c1, T2f, U5b2 i U8b1.
Referències
Bibliografia
Categoria:Cultures neolítiques d'Europa